
Poemes que ens parlen de la vida... i la mort: cinc recomanacions per a Sant Jordi
Classifiquem en tres grups poemaris que exploren el més íntim de l'ésser humà
Montse Camps Puigantell
Redactora de la secció de Cultura de Catalunya Ràdio
Dins de la tria de llibres per a aquest Sant Jordi 2025, us proposem cinc poemaris. Perquè la poesia és la millor manera de sentir intensament i ens transporta allà on siguem.
Són reculls que parlen de pèrdues i fan un crit de denúncia, però també del desig i del poder inabastable de l'amor.
1. Maternitat: vida i dol
"Com l'oculta flor d'un cactus", de Gemma Casamajó i Solé
Quaderns Crema
"Massa mare", "Dona castany", "In vitro I". Son els títols d'alguns dels 71 poemes del llibre que gira al voltant d'un tema: la maternitat. Ho fa a partir de la seva pròpia experiència i la d'una vintena de dones de generacions diferents que la periodista i poeta va entrevistar.
Un retrat íntim sobre la maternitat i la no maternitat, que te múltiples cares i és ambivalent com la flor de cactus del títol. Com diu ella, és bonica i creix al costat de les punxes de la planta. Un llibre que traspua veritat.
Un tast:
Sóc cos que et lluita
i no només que et guarda
Sóc cos que et creix
però et desconeix, t'estranya
Sóc cos peixera;
em neda a dins
rebuig futur d'escata.

"Jo tinc una mort petita" (poemes de dol per la pèrdua d'una criatura), antologia d'Anna Gual
Angle editorial
Després d'una investigació de diversos anys, la poeta Anna Gual agrupa poemes de 51 poetes, tots publicats prèviament, escrits des del 1931 fins al 2025. Comença amb Clementina Arderiu, nascuda el 1889, i acaba amb Laia M. Llobera, nascuda el 1997.
Gual diu al pròleg. "Un bàlsam en forma d'antologia que desitjaria no haver fet". Perquè recullen poemes - també un de seu- de dol per la pèrdua d'una criatura durant l'embaràs, el part o la primera infància. Experiències dolorosíssimes que amb la veu dels poetes converteixen l'antologia en un llibre sanador.
Un tast:
Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Vicent Andrés Estellés.

2. Amor i desig versus destrucció
"Tan bonica i tirana", de Blanca Llum Vidal
Editorial Proa. Premi Carles Riba
Un recull de poemes en prosa que reflexionen sobre l'amor i el desig, amb totes les seves ambigüitats. Un llibre de capes, segons el jurat del premi Carles Riba, que explora les contradiccions, misteris i força de l'amor.
És el més desbocat, hiperbòlic, esquinçat i dolorós que ha escrit mai l'autora, segons confessa ella mateixa, perquè parteix d'una relació tòxica, tot i que prefereix dir-ne "que conté verí".
Poemes escrits amb nervi en un moment íntim convuls, que poden deixar el lector sense alè, que també ens parlen de salut mental o malaltia invisible i és un tribut poliamorós a l'amistat que "fa el món menys cruel i més just".
Un tast:
Quan vulgui buscar-te, recordaré que hi ha ocells que han migrat malament i que han mort congelats per les ales i el bec i per la sang que no va.

"On fugirem, amor", de Sònia Moll
Godall Edicions
Un al·legat de la supervivència que parla de la destrucció a diferents nivells i que va sorgir després de ser testimoni de la devastació del paisatge en el poble del Penedès on viu.
Un poemari que parla de pèrdues i que és un crit d'alerta i de denúncia, i alhora a favor de l'amor, que és refugi, resguard, abric i font inesgotable de vida.
Un tast:
... on escamparem les cendres
del que no vam viure perquè ho crèiem etern.
Oh, si haguéssim sabut llavors que moriria tot
entre terra esquerdada, nius de paparres i capolls d'erugues.
Aquí, el desig:
en el dol
del que no.

3. Una veu per descobrir
"Veure i saber", de Paul Klee
Col·lecció Alabatre de LaBreu Edicions
Paul Klee és conegut com a pintor, però no com a escriptor, tot i que va començar a escriure poesia a 16 anys i ho va seguir fent fins al final dels seus dies. Ens ho explica el poeta i traductor Feliu Formosa, que n'ha fet la traducció i la selecció de poemes escrits entre 1898 i 1935.
El volum ens acosta d'una manera diferent a l'artista suís que, com explica Berta Galofré al pròleg, va ser un pintor de primer ordre i un teòric de l'art que va formular un pensament artístic singular que també va impregnar la seva obra poètica.
Un tast:
Tot el que tinc, t'ho regalo
i no és res el que t'he donat,
si considero que abans la vida
l'he rebut de la teva mà.
Que tu m'has parit de nou
en la bellesa.

- ARXIVAT A:
- LiteraturaSant Jordi Recomanacions Sant Jordi