Pol Antràs, expert en comerç internacional: "Trump i la seva administració estan jugant amb foc"

Amb Donald Trump al capdavant, els Estats Units han iniciat una guerra d'aranzels amb resultats molt incerts. Aquest dimarts han entrat en vigor els dels productes de Mèxic i el Canadà, així com les taxes addicionals a la Xina.

Alguns dels països afectats han pres represàlies similars com a resposta i, en paral·lel, negocien amb la Casa Blanca per intentar arribar a acords d'última hora. La Unió Europea ho segueix de prop perquè sap que li pot passar en qualsevol moment. 

Quines conseqüències pot tenir un conflicte aranzelari a escala mundial? Es dispararà la inflació de manera generalitzada? Què hauria de fer la Unió Europea en aquest escenari?

El canal 324 n'ha parlat amb Pol Antràs, catedràtic de la Universitat Harvard i expert en comerç internacional. Nascut a Barcelona, Antràs combina la feina de professor amb la d'investigador econòmic.

Jaume Freixes: Trump ha explicat en el discurs de l'estat de la unió que recaptarà trilions de dòlars, tot i admetre que hi haurà una petita pertorbació per als consumidors. Ens encaminem, per tant, cap a un repunt inflacionista als Estats Units, amb pujada de preus?

Pol Antràs: Si realment els aranzels continuen vigents durant unes setmanes, òbviament veurem un efecte sobre la inflació molt ràpid, no hi ha cap dubte.

J. F.: És previsible que aquest augment de la inflació també faci que la Reserva Federal posi el fre de mà en futures rebaixes de tipus d'interès, i tot això ens pot posar en un marc econòmic complicat. Som a les portes d'un fre del creixement econòmic?

P. A.: La veritat, jo ara mateix soc bastant pessimista, perquè, d'una banda, tens el tema de la inflació, que limitarà el que pugui fer la Reserva Federal americana. I de l'altra, tens unes polítiques fiscals de retallades, tot això del "DOGE" que porta l'Elon Musk, que és molt probable que també acabin tenint un impacte negatiu sobre l'activitat econòmica.

Per tant, personalment jo no acabo d'entendre gaire l'estratègia econòmica del president Trump.

J. F.: Pel que diu, ens encaminem cap a una espècie de tempesta perfecta perquè es produiria un efecte en cadena: augment de preus, rebaixa de tipus, aturada del creixement econòmic... I, si hi afegim els plans de retallades i acomiadaments massius a l'administració pública, significa més atur. Ens podem trobar en una situació complicada aviat?

P. A.: Als Estats Units, segur. A part que no acabo d'entendre la raó de ser d'aquestes polítiques, trobo que el moment és summament perillós per fer-ho. Venim d'uns anys en què la inflació ha sigut difícil de controlar, molt més difícil de controlar que en dècades anteriors.

I estem en una situació en què el creixement mundial ja s'ha començat a alentir, no a tot arreu, però en molts països. Per tant, trobo que ara mateix el president Trump i la seva administració estan jugant amb foc, francament.

J. F.: Els aranzels ja s'apliquen al Canadà i a Mèxic. La Xina s'ha reunit aquesta setmana --coincidint amb la reunió del màxim òrgan polític assessor-- per imposar aranzels també sobre diversos productes nord-americans. Podem témer, per tant, un efecte en cadena ja no només amb dificultats per als Estats Units, sinó de recessió mundial?

P. A.: Possiblement. Amb el tema del comerç, que potser és més proper a les meves àrees d'especialització, veig bastant clar que el president Trump i la seva administració s'equivoca. I s'equivoca per dues raons fonamentals.

En primer lloc, perquè tendeixen a veure el comerç internacional, la globalització, com el que s'anomena "joc de suma zero": si els altres països creixen, vol dir que nosaltres no creixem; o que si a alguns països els va bé, a nosaltres ens ha d'anar malament. I això va quedar molt clar en el discurs d'ahir, i és un error veure-ho així.

I, d'altra banda, el president Trump, venint del camp empresarial, tendeix a abordar les negociacions internacionals com negocien els empresaris, però amb una negociació molt molt molt agressiva. Això, en el marc geopolític, és molt perillós.

Vivim en un món on els acords internacionals no són fàcils d'assegurar que es compleixin i, per tant, es nodreixen de la reputació, de la confiança que els països tenen en els altres... En aquest moment, em sembla que està dinamitant totalment l'esforç de crear aquesta reputació que el país ha portat a terme des de fa 60 anys o més.

J. F.: I aquí, a la Unió Europea, també ens acabaran tocant més aranzels. En l'espai europeu, a més, partim de creixements molt més modestos, fins i tot en el cas de la locomotora alemanya, que està en recessió. Europa hauria de respondre de la mateixa manera, amb aranzels als productes nord-americans o també ens estaríem engegant un tret al peu?

P. A.: Jo crec que serà difícil, però el que s'hauria de fer és intentar no caure en la temptació de contraatacar amb els Estats Units. Jo crec que Europa hauria de veure aquesta situació com una oportunitat de mostrar-se al món com una àrea econòmica oberta a les empreses internacionals, oberta al comerç internacional.

I intentar fer d'això una oportunitat perquè vinguin més empreses, més indústries amb temes d'innovació. Intentar atreure el talent que potser a dia d'avui, amb les polítiques migratòries dels Estats Units, tindrà menys tirada a anar-hi. Intentar atreure activitat econòmica, atreure talent.

Jo ho veig clar, però políticament entenc que és difícil. Si t'estan posant aranzels, hi haurà molta pressió popular per dir: "Nosaltres també." Però seria important i beneficiós intentar lluitar contra aquest instint.

J. F.: El mapa geopolític està girant com un mitjó, només cal veure el rumb que està agafant la possible fi de la guerra d'Ucraïna... Aquest canvi en el panorama internacional augura alguna cosa bona per a l'economia?

P. A.: En principi no, perquè sabem que els agents econòmics tenen aversió al risc. Tot i que el president Trump ven que està intentant reduir certes fonts d'incertesa --"portant la pau" a Ucraïna i al Pròxim Orient--, se'm fa difícil veure que la manera com ho està fent generi menys incertesa.

I francament, amb alguns dels missatges que emet, obre escenaris que potser no crèiem que s'obririen durant la nostra vida, però que s'estan realment obrint. Hi ha la possibilitat que no només tinguem una recessió econòmica, sinó que entrem en un escenari potencialment bèl·lic a escala mundial, cosa que tindria un efecte molt negatiu sobre l'economia i sobre molts altres aspectes socials, òbviament.

J. F.: Estem parlant de dues claus que reiteradament ens fan evocar els anys vint i trenta del segle passat: la combinació letal entre un context internacional bèl·lic o prebèl·lic i la recessió econòmica mundial. Què ens diferenciaria ara de la situació de fa un segle?

P. A.: Doncs en part, si intento ser positiu i optimista, diria que potser l'economia mundial està prou integrada perquè si algunes d'aquestes polítiques es duen a terme, tinguin un efecte negatiu tan profund que potser durà aquests polítics a fer-se enrere en aquestes polítiques.

És a dir, és més possible que ara veiem els costos de la fragmentació molt més ràpidament i amb volums molt més elevats que als anys vint, i això potser em faria ser més optimista.

Però la veritat és que, si escoltem el president Trump, diu molt clarament que entenia que en el curt termini les seves polítiques podrien tenir costos, però que havíem de mirar cap al futur i esperar un retorn de totes aquestes tàctiques agressives de negociació que ha portat a terme.

La veritat, fa por, perquè el context és molt semblant a aquell moment. També estem parlant d'un personatge que parla molt de MAGA --"Make America great again"--, però a mi em sembla més megalòman. Em sembla un megalòman que ens pot portar a polítiques i accions amb efectes molt profunds sobre el futur dels Estats Units i del món, més generalment.

J. F.: Ho deixem aquí, moltes gràcies per atendre'ns. Després d'aquesta anàlisi, ens deixa poques escletxes per a l'optimisme.

P. A: Alguna n'hi haurà, però. Moltes gràcies.