Reunió de dirigents a la cimera del G7 celebrada al sud d'Itàlia (Reuters)

Polèmica al G7 per l'intent de Meloni de diluir una declaració pel dret a l'avortament

La disputa coincideix amb el llançament d'una campanya que reclama que la UE garanteixi l'accés a la interrupció voluntària de l'embaràs a totes les dones d'Europa
Redacció/Agències
TEMA:
Avortament

La regió italiana de la Pulla acull, a Borgo Egnazia -un paradís de superluxe entre mar i oliveres- la cimera del G7 2024. A partir d'aquest dijous i fins dissabte, els líders de les principals economies del món es reuneixen per tractar qüestions crucials. De la guerra d'Ucraïna a la crisi de Palestina; de la intel·ligència artificial al canvi climàtic; passant per la fiscalitat global, la discapacitat, la immigració o la seguretat econòmica.

Són molts temes, però, des de l'any 2021, les declaracions d'aquesta reunió d'alt nivell també reserven un lloc per al dret a l'avortament.

L'any passat, per exemple, els dirigents van aprofitar el comunicat final de la trobada celebrada al Japó per expressar la seva "gran inquietud" pel retrocés dels drets de les dones i es van comprometre a afavorir "l'accés a un avortament segur i legal i les cures posteriors a la interrupció voluntària de l'embaràs".

Aquest any, en canvi, sembla que la primera ministra italiana i amfitriona de la cimera, Giorgia Meloni, no en vol sentir a parlar.


Tensió diplomàtica

Fonts properes a les negociacions entre els diferents països adverteixen que Itàlia està intentant atenuar una possible declaració del G7 en defensa dels avortaments "segurs i legals". Una posició que hauria irritat la resta d'estats participants, que inclouen els Estats Units, el Canadà, França, Alemanya, el Regne Unit i el Japó.

Meloni i Macron durant la benvinguda a la cimera del G7 2024 (Reuters)

Segons el diari italià Domani, les delegacions francesa i canadenca -dos països que militen per reforçar encara més el dret a l'avortament- estan especialment molestes amb aquesta qüestió. Així ho confirmen fonts consultades per l'agència AFP, que constaten que la tensió existeix:

"Meloni està sola en aquest tema, però, com que es tracta del país amfitrió, la resta han decidit no fer-ne un 'casus belli'. Per tant, aquest tema no apareixerà al text del comunicat final."

En paral·lel, un responsable de la presidència francesa consultat per aquesta mateixa agència també ho subratlla: "Hi ha hagut debats sobre qüestions de salut sexual i reproductiva o sobre vacunes que no han rebut tanta atenció com desitjaríem per part de la presidència italiana".

L'equip de Meloni, en canvi, desmenteix qualsevol tipus de censura i recorda que les negociacions encara estan en marxa. Així ho ha assenyalat el ministre d'Afers Exteriors italià, Antonio Tajani, que considera "prematur" comentar aquestes informacions.


"Una mare cristiana"

Al poder des del mes d'octubre del 2022, Giorgia Meloni -a qui li agrada presentar-se com una "mare cristiana"- és acusada per defensores dels drets de les dones d'intentar obstaculitzar l'accés a l'avortament a Itàlia, on l'Església catòlica conserva un pes important.

El pes de l'Església catòlica continua sent molt destacat a Itàlia (Reuters/Yara Nardi)

Tot i que la interrupció voluntària de l'embaràs està autoritzada en aquell país des del 1978, a la pràctica està molt limitada pel percentatge elevat de ginecòlegs que invoquen l'objecció de consciència per negar-se a realitzar-les.

A l'abril, el Parlament italià, dominat per la dreta i l'extrema dreta, va aprovar una mesura impulsada pel govern de Meloni que permet la presència d'activistes contra l'avortament a les clíniques on van les dones que decideixen interrompre el seu embaràs, cosa que va provocar la indignació dels partits de l'oposició.


"My voice, my choice"

La polèmica del G7 coincideix amb la campanya "My voice, my choice", que busca blindar el dret a l'avortament lliure, segur i gratuït a tota la Unió Europea.

Per fer-ho, volen presentar un milió de firmes a les institucions europees ja que, segons els responsables de la iniciativa, hi ha més de 20 milions de dones a Europa que no tenen accés a l'avortament.

Una de les coordinadores de la campanya a l'estat espanyol, Cristina Fallarás, assegura en declaracions al "Catalunya nit" de Catalunya Ràdio que aquesta xifra la va impactar quan li van oferir ser-ne la portaveu:

"Ens esgarrifem quan algun estat nord-americà prohibeix l'avortament i no som conscients que a Europa hi ha 20 milions de dones que no hi tenen accés. O que s'ho han de pagar elles, com a Àustria. Un dret que no és gratuït no és cap dret."

Activistes i entitats feministes dels 27 estats membres s'han unit sota el lema "My voice, my choice" ("La meva veu, la meva tria") i proposen la creació d'un fons per donar suport a aquelles persones que no puguin avortar per raons econòmiques -perquè en alguns països és legal però no gratuït- o polítiques -perquè no a tot arreu està permès-.

El dret a l'avortament no està garantit a tots els estats europeus (Europa Press / Diego Radamés)

D'aquesta manera, les dones que no puguin accedir a un avortament segur i legal al seu país es podrien traslladar a un altre on es pugui avortar amb totes les garanties. Ho volen aconseguir a través d'una iniciativa ciutadana europea (ICE) que, com les iniciatives legislatives populars d'Espanya, permet a la ciutadania fer propostes legislatives.

Per això necessiten aquest milió de firmes, perquè la ICE tiri endavant. Un cop presentades, la Comissió hauria de respondre amb conclusions i mesures en un termini de 6 mesos.

La campanya encara té prop d'un any de marge per aconseguir les firmes perquè la ICE tiri endavant. Les volien aconseguir abans de les eleccions del 9 de juny passat perquè els drets reproductius fossin una prioritat a l'agenda política del pròxim parlament i comissió europees, però no hi van arribar a temps.


França, pionera; Malta, a la cua

Fa pocs mesos, França va aconseguir una fita històrica: incloure el dret a l'avortament a la Constitució. Però altres països estan molt lluny d'una decisió com aquesta.

A Polònia, el 2020 el Tribunal Constitucional va declarar il·legal l'avortament, excepte en dues situacions: si la vida de la mare està en perill o si ha estat agredida sexualment.

A Malta està prohibit fins i tot en cas de violació. Només es permet en casos extrems en què la vida de la mare corre perill. I a Hongria les dones que volen avortar estan obligades a sentir el batec fetal.

Malta té una de les legislacions més estrictes d'Europa contra l'avortament (Reuters/Darrin Zammit Lupi)

També hi ha països on l'avortament sí que és legal però no gratuït, com Àustria o Alemanya, on només es cobreixen les interrupcions de l'embaràs per motius de salut o de violació, i on encara se sotmet les dones a tres dies de reflexió abans de poder avortar.


El cas d'Espanya

A l'estat espanyol, l'avortament lliure es permet fins a la setmana 14. Però, tot i això, encara hi ha moltes dones -a Catalunya també- que es troben obstacles per poder-lo dur a terme a la seva ciutat o comunitat i estan obligades a desplaçar-se o buscar una clínica privada.

De fet, el 2022, només el 17% dels avortaments a Espanya es van fer en centres públics i hi ha comunitats on no se'n va registrar cap. Segons Fallarás, en la majoria del territori espanyol no es pot avortar als centres públics:

"No estic parlant de Castella i Lleó, sinó de tot el territori. Un dels mèrits de la campanya és haver posat una altra vegada les mancances que hi ha en la qüestió de l'avortament al centre de l'agenda pública."

"És un problema de voluntat política", afegeix Fallarás, que conclou que "a Europa, s'ha tingut molt en compte la construcció econòmica i dels lobbies, més que la consolidació dels drets. I a això s'hi suma l'ofensiva de l'extrema dreta. El perill de retrocés és real".

ARXIVAT A:
Avortament Itàlia Giorgia Meloni
NOTÍCIES RELACIONADES
ÀUDIOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut