Polèmica pels camins rurals privats que l'administració cataloga com a públics
Els ajuntaments estan obligats a tenir actualitzat un inventari de camins públics del municipi, però la majoria no en pot assumir el cost. Així que en molts casos se n'ha fet càrrec la diputació.
En el cas de la Diputació de Barcelona, la proposta de catàleg incrementa molt la xifra de camins susceptibles de passar a ser de titularitat pública. Per exemple, a Navàs es multiplicarien per 3 i a Castellfollit del Boix, per 4.
Això ha generat controvèrsia amb els propietaris forestals del Bages i el Moianès, que es queixen que els ajuntaments estan inscrivint camins privats com a públics, sense permís.
Boscat, Unió de Pagesos, el Consorci Forestal de Catalunya i les ADF del Bages i el Moianès han demanat a la Diputació de Barcelona que els deixi intervenir en els inventaris de camins.
La Diputació s'hi ha mostrat disposada, però recorda que l'última paraula la tenen els ajuntaments, que són els que aproven el catàleg en última instància.
Els propietaris: "Això és robar"
Tot i que l'inventari final ha de passar pel ple de l'ajuntament corresponent, hi ha molts propietaris que no han estat avisats prèviament i se n'assabenten tard. Llavors, el marge de maniobra és limitat.
És el cas del Jordi Planes, propietari d'un terreny a Sant Mateu de Bages. Fa cinc anys el seu municipi va convertir en públics dos camins que travessen la seva finca. I no es va assabentar de res fins que ja era massa tard: "De cop i volta vam presentar recurs sobre aquests camins i ens van dir que no, que ja estava fet, que s'havien acabat els terminis."
Planes se sent estafat:
"Això és robar. Una expropiació és una cosa, et paguen. Això n'és una altra, perquè et roben"
Es reactiven els casos
Després, aquesta dinàmica de fer canvis de titularitat en els camins es va aturar, però ara s'ha tornat a reactivar, segons denuncien els propietaris forestals, i sobretot als municipis de la demarcació de Barcelona.
Jordi Tarradas és el gerent de Boscat, l'associació de propietaris forestals, i considera que s'està generant un problema innecessari: "Històricament, a Catalunya, els camins han sigut pràcticament tots privats, però han tingut un ús social. El problema comença quan l'ajuntament canvia la titularitat del camí i el propietari perd la possibilitat de decidir què passa en aquell camí. Estan generant un problema allà on no n'hi havia cap."
Tarradas ho explica d'una manera molt gràfica:
"És com si en un pis qualsevol, el passadís que distribueix les habitacions fos públic i hi poguéssin entrar tots els veïns de l'edifici."
El president de l'Associació de Propietaris dels boscos del Bages Nord, Josep Boixadera, encara no entén amb quin objectiu s'està fent aquest canvi de titularitat: "Han obert un meló que, si no el tanquen ràpidament, no sabran com tancar-lo", apunta Boixadera. "Els ajuntaments ens diuen que com més camins públics tinguem, més diners rebrem per arreglar-los. Però és que fins ara, aquests camins ja els arreglava el propietari".
Ell hi veu altres interessos al darrere:
"La gent de Barcelona necessita sortir cada vegada més i amb això no hauran de demanar permís a ningú."
Des d'Unió de Pagesos, el responsable de boscos, Josep Rius, alerta que hi ha precedents en altres àmbits: "Ens vam exclamar que els bisbats posarien a nom seu les esglésies i ara els ajuntaments també van amb aquest tarannà que no s'entén".
Els ajuntaments: "No hi ha recursos"
Segons els propietaris forestals, alguns ajuntaments no eren conscients del que feien i altres han actuat amb premeditació. També n'hi ha que ho han aturat a temps, com Santa Maria d'Oló.
El mateix pensa fer l'Ajuntament de Castellfollit del Boix, segons assegura el regidor Toni Casals, perquè es veuen incapaços d'assumir el manteniment de tants de camins públics nous: "No aprovarem pas el pla aquest. No hi ha recursos, ni econòmics ni físics ni humans per fer-ho".
El municipi, de 450 habitants, té un entramat de 100 quilòmetres de camins públics. I els ha sorprès el que apareix en el catàleg: "Ens ha quadruplicat els quilòmetres de camins veïnals que ja teníem. En tenim uns 100 i això passaria a ser 4 vegades més. És inassumible", es lamenta Casals.
En el cas de Navàs, per exemple, Josep Boixadera denuncia que abans de fer l'inventari, el municipi tenia 5 camins públics i en el catàleg de la Diputació n'hi ha 147.
Abans d'aprovar res, l'equip de govern s'ha compromès a mirar camí per camí, tal com explica la regidora Joana Tarrés, i a ratificar només els que compleixin determinats criteris: "Que siguin només els camins on realment hi ha proves fefaents d'ús públic, que comuniquin vies principals i que siguin estratègics a escala municipal".
Quines conseqüències hi pot haver
De fet, Boixadera creu que, si s'aprova el catàleg a Navàs, es generarà una problemàtica nova que fins ara no existia. "Fins ara no hi havia cap problema. La gent ve a caminar, a buscar bolets, a córrer o a circular amb bicicleta", exposa el propietari, que afegeix: "Ara potser els propietaris començaran a tallar camins, a fer vedats i potser es negaran a arreglar camins per la prevenció d'incendis i aleshores sí que tindrem un problema".
Segons el seu parer, tot el procés s'hauria d'haver començat al revés de com s'ha fet: "Si volen fer un inventari el primer que han de fer és demanar la participació dels propietaris i de la gent del territori i aquí s'ha fet al revés", lamenta.
La Diputació de Barcelona ja té 10.300 camins inventariats, segons el responsable d'infraestructures, Sergi Vallès, però s'ha compromès a escoltar el territori i els propietaris. "Insistirem que els tècnics que fan la feina d'acompanyar els ajuntaments han d'escoltar encara més els ajuntaments i els propietaris".
El servei d'inventari de camins de la Diputació de Barcelona el porta a terme una empresa subcontractada per l'ens supramunicipal i després, cada ajuntament ha de revisar el document, l'ha de posar a exposició pública i, finalment, l'ha d'aprovar.