Polèmica per la tala d'arbres de la llera del Segre a la Seu d'Urgell

La tala de quatre quilòmetres d'arbres de la llera del riu Segre, a l'altura de la Seu d'Urgell, ha obert el debat entre l'Ajuntament i defensors del medi ambient. 

El govern municipal sosté que l'actuació –que no s'havia fet en 13 anys– era imprescindible per reduir els danys en cas de crescudes, però ecologistes, veïns i experts adverteixen que fer desaparèixer aquests arbres pot tenir conseqüències irreversibles en un dels espais naturals –diuen– més rics en biodiversitat de la comarca.

Segons el projecte impulsat pel consistori, la intervenció té els permisos de l'ACA i de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i, fins i tot, no comporta cap cost per a l'Ajuntament, ja que l'empresa encarregada fa l'aclarida a canvi d'endur-se la fusta. L'alcalde, Joan Barrera, defensa l'actuació: 

"El que hem volgut fer, per responsabilitat i per tot el que ha passat a València, és actuar i netejar el riu tal com diu el projecte i fins i tot una mica menys, perquè si no no quedaria res més enllà de les vores del riu."

Tanmateix, experts com el tècnic forestal i ornitòleg Jordi Dalmau adverteixen d'un perill ocult darrere d'aquesta mesura. Sostenen que, lluny de ser un obstacle, la vegetació de ribera contribueix a la regulació hidrològica i a la protecció de les mateixes vores del riu:

"Entenem que és un error, perquè l'únic que fem és traslladar el cop de l'aigua més avall. Una altra cosa és que els boscos de ribera són una font de biodiversitat immensa, tant de vegetació com de fauna. Són espais molt rics. Tenir-los a tocar de la ciutat és un gran tresor que tenim els urgellencs."

Les crítiques s'han intensificat amb la mobilització d'educadors i ecologistes, que han iniciat una recollida de signatures en contra de la tala. 

Els partits d'oposició, per la seva banda, presentaran dilluns una moció al ple de l'Ajuntament per exigir una revisió de la política de neteja dels rius. Entenen que s'hauria d'haver deixat més vegetació a la vora de l'aigua i més restes vegetals o arbres morts que serveixin com a refugi de la fauna. 

Núria Tomàs, biòloga i regidora d'ERC, recorda que els permisos que justifiquen aquesta actuació són per quatre anys:

"Tenen un permís d'actuació al riu durant quatre anys. Tu et treus el permís de conduir, però no et pots saltar les normes de conducció durant quatre anys, i seria el símil que s'està fent ara."

En aquest context, els signants del manifest, que ja arriben gairebé als 500, demanen al consistori que, a partir d'ara, es pacti un protocol més rigorós perquè les pròximes aclarides no ho arrasin tot. D'aquesta manera, es podrà protegir un patrimoni ecològic que, segons els defensors, no té preu.