Policies infiltrats en entitats? Quan es pot fer i amb quins límits segons la llei

Junts, ERC i la CUP han demanat la compareixença al Congrés del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, perquè doni explicacions sobre la suposada infiltració d'un agent de la Policia Nacional en entitats de l'esquerra independentista.

La CUP, per la seva banda, preguntarà al govern de la Generalitat si exigirà responsabilitats polítiques al govern espanyol per aquest cas i si prendrà mesures perquè no es repeteixi.

El cas l'ha destapat aquest dimarts el setmanari La Directa, afirmant que l'agent, amb identitat falsa, es va infiltrar al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, el SEPC.

També al col·lectiu contra l'assetjament immobiliari de Ciutat Vella Resistim al Gòtic i al Casal Popular Lina Òdena en un edifici ocupat de l'Eixample, tots dos de Barcelona.

Pensat per a crims greus

Aquest cas posa en qüestió la legalitat de la infiltració d'agents policials en organitzacions ciutadanes, perquè és una estratègia que està pensada per combatre el crim organitzat.

En concret, la Llei d'Enjudiciament Criminal, en l'article 282 bis, faculta els cossos policials, amb permís judicial, per infiltrar agents amb identitat falsa en organitzacions que cometin crims greus de manera reiterada.

Però cap dels crims contemplats per la llei, com per exemple, terrorisme, tràfic d'armes, falsificació de moneda, segrest o proxenetisme, casa amb l'activitat de les entitats en les quals s'hauria infiltrat l'agent.

No s'ha de fer si hi ha alternatives

Segons Fede Adan, catedràtic de Dret Processal a la Universitat Rovira i Virgili, és una estratègia que només s'ha d'adoptar en crims greus i quan no n'hi ha cap altre de disponible:

"Han de concórrer tres principis: el de legalitat, que s'investigui un delicte considerat greu; el de control judicial, amb autorització per part d'un jutge, i en tercer lloc, i fonamental, que si hi ha una mesura alternativa d'investigació menys perjudicial per als drets fonamentals, s'hauria d'optar per aquesta."

Marta Daviu, portaveu del SEPC, ha assegurat que exigiran que es faci públic si en aquest cas hi ha hagut autorització judicial:

"Exigim saber qui, com i quan ha autoritzat això i si al darrere hi ha un jutge o no."

El ministre ho nega

Preguntat per TV3, el ministre Grande-Marlaska ha negat aquest dijous credibilitat a la informació, que ha qualificat d'"especulacions o comentaris sense cap evidència":

"La Policia Nacional i la Guàrdia Civil, en tots els àmbits que desenvolupen les seves funcions, s'atenen en tot cas a l'imperi de la llei i a l'estat de dret. Parlar d'especulacions o de comentaris que no tenen cap evidència crec que és improcedent."

Quan es decideix infiltrar un agent, la identitat falsa la proporciona el mateix Ministeri de l'Interior, una mesura que es pot fer per a períodes de sis mesos, prorrogables.

La llei estableix que el nom real i el fals del policia han de quedar registrats per escrit en una resolució que serà de caràcter confidencial i que estarà fora de la documentació de la causa.

La denúncia de La Directa

La informació publicada per La Directa dona molts detalls de l'agent: les inicials del nom real, el nom fals, el seu currículum com a estudiant de criminologia a Girona i el seu historial a la Policia Nacional.

Segons La Directa, va ser nomenat funcionari el juny del 2019, a finals d'aquell any li van crear la identitat falsa, i el juny del 2020 va entrar a les tres entitats.

Aquest relat assegura que després es va matricular a la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona amb la identitat falsa, i que va intentar fer-se membre de l'organització de l'esquerra independentista Endavant.

També membre de Batec

Fa un mes l'agent infiltrat hauria participat en la primera acció de l'organització Batec, que va proposar no pagar als trens de Rodalies mentre no s'hi inverteixi el que hi ha pendent.

Segons La Directa, el presumpte infiltrat va fer-se fonedís fa quinze dies, però no n'explica el motiu, que podria ser la mateixa investigació del setmanari.

"Indecent", segons Òmnium

A banda de les entitats implicades, la primera que s'ha fet ressò de la informació ha estat Òmnium Cultural, que aquest dimarts ha presentat el "Manual de ciberseguretat per a activistes".

El seu president, Xavier Antich, ha considerat el cas una nova mostra de "l'estratègia repressiva de l'Estat contra la dissidència", cosa que ha qualificat d'"indecent".