Policrisi: el món afronta la pitjor situació humanitària des de la II Guerra Mundial

L'Unicef ha presentat l'informe d'acció humanitària per al 2023, amb les urgències més greus que actualment hi ha al món i les xifres de finançament necessari per fer-hi front.

El document denuncia que hi ha 37 milions d'infants desplaçats per les crisis humanitàries, 400 milions que viuen en zones que estan en guerra i 1.000 milions afectats pels impactes més greus de la crisi climàtica. Són les pitjors dades des de la Segona Guerra Mundial.

Policrisi, la confluència fatal

El nombre d'infants que necessiten assistència humanitària al món s'ha triplicat en els darrers set anys per la devastadora confluència de diverses emergències, que les organitzacions humanitàries anomenen "la policrisi actual".

Es combinen els conflictes armats, les pandèmies com la de la covid i l'impacte greu de la crisi climàtica, que es tradueix en una vulnerabilitat hídrica extrema. Això fa que alguns països, especialment de la Banya d'Àfrica o el Sahel, estiguin a punt de considerar-se inhabitables, segons Saul Guerrero, assessor de nutrició en emergències de l'Unicef:

"A la falta d'aigua és impossible adaptar-s'hi com a ésser humà. I això ho veiem d'una manera molt real en el flux d'infants que arriben als centres de tractament per a la malnutrició greu en aquests països. A Somàlia rebem un nen cada minut, per a aquesta dada no existeix precedent."

Països "inhabitables"

Somàlia viu la pitjor sequera dels darrers 70 anys, després de quatre estacions de pluja fallides i a l'espera d'una cinquena en la mateixa línia. És un país que, fins a aquest any, depenia en més d'un 90% dels aliments procedents de Rússia i Ucraïna.

L'Unicef fa una crida de gairebé 10.000 milions d'euros per poder atendre totes les necessitats urgents i arribar a més de 173 milions de persones, inclosos 110 milions de nens i nenes afectats per les crisis humanitàries, els efectes de la pandèmia i l'amenaça dels impactes de la crisi climàtica.

Guerres noves i conflictes oblidats

Al llarg de l'any 2022, les necessitats han crescut sobtadament, en part pels efectes de la guerra a Ucraïna i l'encariment dels aliments relacionat. Els infants són les víctimes més fràgils en totes les crisis actuals, tant en les guerres noves com en els conflictes oblidats, com el de Síria o el Iemen, on el 20% dels menors requereixen, per combatre la desnutrició, un tractament alimentari que ja s'ha encarit un 16%.

Joana Pérez Martorell, assessora d'aliances i mobilitat de recursos per al Pròxim Orient i el nord d'Àfrica de l'Unicef, fa una crida a no oblidar els conflictes que fa anys que duren:

"La del Iemen és una de les crisis humanitàries més grans i més complexes que hi ha al món i és el país que té més desplaçats interns a escala mundial."

Bretxa de finançament del 60%

Els sis països que focalitzen les pitjors crisis humanitàries actualment són Ucraïna, l'Afganistan, la República Democràtica del Congo, Síria, Etiòpia i el Pakistan, devastat per les pitjors inundacions en dècades.

La tendència, segons l'Unicef, és d'un greu empitjorament de les crisis humanitàries el 2023, amb una bretxa del finançament per combatre-les superior al 60%, que impedirà poder tractar 600.000 infants amb necessitats urgents els pròxims mesos.