Polítca 2.0: Raül Romeva diu que la comunicació a la xarxa està canviant la visió sobre la política
"Política 2.0" és un espai setmanal del "Polièdric" de Catalunya Informació on analitzem l'ús que fan els polítics de les eines 2.0.
L'eurodiputat d'Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa té un dels blogs polítics més seguits a la Catosfera: "Construint sinergies", allotjat a Vilaweb. Des del 2005, allí relata la seva feina a Brussel·les i Estrasburg, i opina sobre qüestions d'actualitat. Raül Romeva es considera un inexpert en matèria de 2.0, però el cert és que l'han distingit amb el guardó al millor blog polític del 2009 als Premis Blocs Catalunya organitzats per l'associació Stic.
"No crec que el meu blog sigui referència de res. Els que treballem al Parlament Europeu ens apassiona molt la feina que fem. Però sóc molt conscient que hi ha d'altres activitats que mobilitzen més a la Catosfera, o en tot cas a la xarxa. Per mi, va ser una gran satisfacció que un blog dedicat a aquest tema fos considerat el millor blog polític. I el que em va satisfer especialment és que em diguessin que això servia per aproximar".
El 2.0, eina imprescindible per combatre la desafecció per la política?
"Segons com la facis servir. Si és com un aparador, no. Perquè llavors simplement és un espai on expresses coses. Si no tens la possibilitat de rebre "feedback", això no canvia absolutament res. Només pot haver-hi un canvi en la mesura que, a més d'aportar, tu també reps. En aquest sentit és on jo crec que hi ha la diferència. És a dir, fins ara la comunicació política era molt unidireccional. Del partit, o de l'actor polític, cap a la ciutadania. En el moment en què això es trenca, a través de la xarxa 2.0, això sí que permet un canvi de mentalitat. Un canvi d'actitud. I sobretot un canvi de visió del que és l'activitat política".
Blog, Facebook i Twitter permeten als ciutadans fer un escrutini de l'activitat de Romeva a l'Eurocambra.
"Són tres eines. Cap de les tres és substitutiva de l'altra. El Facebook, per exemple, el faig servir molt en moments en què estic en un debat al Parlament Europeu i m'interessa explicar el debat. Faig una entrada, i a partir d'això comento les diferents intervencions que hi ha al debat. És una manera de donar transparència a aquella activitat. També tinc un compte de YouTube. Allí penjo les intervencions que hagi fet, en vídeo. I tot plegat és una manera d'estar en permanent escrutini per part de la ciutadania que, t'hagi votat o no, té tot el dret del món a saber què estàs fent".
Una de les claus del seguiment del blog de Raül Romeva és la seva actualització, gairebé diària.
"La periodicitat és diària. Algunes vegades amb dos apunts diaris, perquè depèn, també, de l'activitat al Parlament. Fem moltes coses, i moltes d'elles importants, el mateix dia. Intento que siguin reflexions amb contingut. Explicant, argumentant, donant referències, textos i coses... Tinc una mitjana de 600-700 visites. I lògicament depèn també del post, i del tema. Hi ha temes que es presten menys a la controvèrsia. I en canvi n'hi ha d'altres que susciten debats. Són els que fan, moltes vegades, que un post determinat pugui arribar tranquil·lament a les 1.000 o 2.000 visites diàries. O més."
Per tenir al dia el seu blog i les altres eines del 2.0, l'eurodiputat ecosocialista hi destina mitja hora diària de la seva agenda. Perquè entén que la comunicació política a la xarxa no és una qüestió per ocupar el temps lliure, sinó per integrar-la a l'activitat parlamentària cada dia.
La setmana anterior, a "Política 2.0", el bloguer Marc Vidal.
"No crec que el meu blog sigui referència de res. Els que treballem al Parlament Europeu ens apassiona molt la feina que fem. Però sóc molt conscient que hi ha d'altres activitats que mobilitzen més a la Catosfera, o en tot cas a la xarxa. Per mi, va ser una gran satisfacció que un blog dedicat a aquest tema fos considerat el millor blog polític. I el que em va satisfer especialment és que em diguessin que això servia per aproximar".
El 2.0, eina imprescindible per combatre la desafecció per la política?
"Segons com la facis servir. Si és com un aparador, no. Perquè llavors simplement és un espai on expresses coses. Si no tens la possibilitat de rebre "feedback", això no canvia absolutament res. Només pot haver-hi un canvi en la mesura que, a més d'aportar, tu també reps. En aquest sentit és on jo crec que hi ha la diferència. És a dir, fins ara la comunicació política era molt unidireccional. Del partit, o de l'actor polític, cap a la ciutadania. En el moment en què això es trenca, a través de la xarxa 2.0, això sí que permet un canvi de mentalitat. Un canvi d'actitud. I sobretot un canvi de visió del que és l'activitat política".
Blog, Facebook i Twitter permeten als ciutadans fer un escrutini de l'activitat de Romeva a l'Eurocambra.
"Són tres eines. Cap de les tres és substitutiva de l'altra. El Facebook, per exemple, el faig servir molt en moments en què estic en un debat al Parlament Europeu i m'interessa explicar el debat. Faig una entrada, i a partir d'això comento les diferents intervencions que hi ha al debat. És una manera de donar transparència a aquella activitat. També tinc un compte de YouTube. Allí penjo les intervencions que hagi fet, en vídeo. I tot plegat és una manera d'estar en permanent escrutini per part de la ciutadania que, t'hagi votat o no, té tot el dret del món a saber què estàs fent".
Una de les claus del seguiment del blog de Raül Romeva és la seva actualització, gairebé diària.
"La periodicitat és diària. Algunes vegades amb dos apunts diaris, perquè depèn, també, de l'activitat al Parlament. Fem moltes coses, i moltes d'elles importants, el mateix dia. Intento que siguin reflexions amb contingut. Explicant, argumentant, donant referències, textos i coses... Tinc una mitjana de 600-700 visites. I lògicament depèn també del post, i del tema. Hi ha temes que es presten menys a la controvèrsia. I en canvi n'hi ha d'altres que susciten debats. Són els que fan, moltes vegades, que un post determinat pugui arribar tranquil·lament a les 1.000 o 2.000 visites diàries. O més."
Per tenir al dia el seu blog i les altres eines del 2.0, l'eurodiputat ecosocialista hi destina mitja hora diària de la seva agenda. Perquè entén que la comunicació política a la xarxa no és una qüestió per ocupar el temps lliure, sinó per integrar-la a l'activitat parlamentària cada dia.
La setmana anterior, a "Política 2.0", el bloguer Marc Vidal.
