Política 2.0: La cara fosca de la campanya electoral americana
"Política 2.0" és un espai setmanal del "Polièdric" de Catalunya Informació on analitzem l'ús que es fa de les eines 2.0 en aquest camp.
L'ús generalitzat de les noves tecnologies en l'àmbit polític comença a mostrar la seva cara més fosca. En tenim una evidència clara a la recent campanya per les eleccions legislatives que han tingut lloc aquesta setmana als Estats Units. Nombrosos mitjans de comunicació han denunciat que determinats polítics esquiven la premsa i els actes públics on se'ls pot fer preguntes directes. Al·leguen que se'n pot conèixer el missatge a través d'internet i les xarxes socials de comunicació.
Un vell acudit polític als Estats Units diu: "Quin és el lloc més perillós a Washington? Entre una càmera i un candidat al Congrés!" La idea il·lustra la por dels assessors que un candidat cometi un error en una entrevista o en un debat i arruïni les seves possibilitats de ser escollit. Això ha provocat que en aquesta apassionada campanya s'hagi refermat una tendència perversa, la d'allunyar als polítics de la premsa.
Candidats que s'amaguen dels periodistes
Ho fan negant-se a anar als debats, com ha decidit fer Rick Perry, el governador de Texas. Amagant les cartes, com l'aspirant republicana al Senat per Nevada, Sharron Angle, que no facilita la seva agenda de campanya en la qual hi ha escasses aparicions públiques. O la de triar amb qui es parla, com és el cas de l'aspirant al Senat per Delaware Christine O'Donnell, que ha vetat al diari més important d'aquell estat. A canvi, aquests candidats mantenen al dia la seva pàgina web, la de Facebook i la de Twitter, les úniques vies per comunicar-se amb els seus caps de premsa i demanar una entrevista que sovint és rebutjada.
Facebook i Twitter canvien les campanyes
Una tendència que progressa en combinació amb l'ús de la televisió, segons diu el director de l'enquesta sobre actituds polítiques de la Universitat del Sud de Califòrnia Darry Sragow: "Facebook i Twitter i totes les eines de la xarxa que creen comunitats ho han canviat tot de dalt a baix. Com afectarà això les coses a llarg termini? No ho sabem encara, ho estem descobrint. Encara ens refiem molt de la televisió perquè hi estem acostumats, però és molt cara. I aquestes altres eines són molt barates, i esdevindran molt importants".
Sragow recorda que la bondat d'internet és que permet concentrar els esforços en petits grups que interessen la candidatura pel motiu que sigui. Això, però, fa gairebé impossible substituir el paper del periodista, que està amatent a exposar als candidats a eventuals inconcrecions de programa o a contradiccions amb frases del passat.
A l'anterior reportatge de "Política 2.0" de l'espai "Polièdric" de Catalunya Informació, vam parlar de Wikileaks. Si hi voleu anar, cliqueu aquí.
Un vell acudit polític als Estats Units diu: "Quin és el lloc més perillós a Washington? Entre una càmera i un candidat al Congrés!" La idea il·lustra la por dels assessors que un candidat cometi un error en una entrevista o en un debat i arruïni les seves possibilitats de ser escollit. Això ha provocat que en aquesta apassionada campanya s'hagi refermat una tendència perversa, la d'allunyar als polítics de la premsa.
Candidats que s'amaguen dels periodistes
Ho fan negant-se a anar als debats, com ha decidit fer Rick Perry, el governador de Texas. Amagant les cartes, com l'aspirant republicana al Senat per Nevada, Sharron Angle, que no facilita la seva agenda de campanya en la qual hi ha escasses aparicions públiques. O la de triar amb qui es parla, com és el cas de l'aspirant al Senat per Delaware Christine O'Donnell, que ha vetat al diari més important d'aquell estat. A canvi, aquests candidats mantenen al dia la seva pàgina web, la de Facebook i la de Twitter, les úniques vies per comunicar-se amb els seus caps de premsa i demanar una entrevista que sovint és rebutjada.
Facebook i Twitter canvien les campanyes
Una tendència que progressa en combinació amb l'ús de la televisió, segons diu el director de l'enquesta sobre actituds polítiques de la Universitat del Sud de Califòrnia Darry Sragow: "Facebook i Twitter i totes les eines de la xarxa que creen comunitats ho han canviat tot de dalt a baix. Com afectarà això les coses a llarg termini? No ho sabem encara, ho estem descobrint. Encara ens refiem molt de la televisió perquè hi estem acostumats, però és molt cara. I aquestes altres eines són molt barates, i esdevindran molt importants".
Sragow recorda que la bondat d'internet és que permet concentrar els esforços en petits grups que interessen la candidatura pel motiu que sigui. Això, però, fa gairebé impossible substituir el paper del periodista, que està amatent a exposar als candidats a eventuals inconcrecions de programa o a contradiccions amb frases del passat.
A l'anterior reportatge de "Política 2.0" de l'espai "Polièdric" de Catalunya Informació, vam parlar de Wikileaks. Si hi voleu anar, cliqueu aquí.
