Política 2.0: Les eleccions britàniques s'escalfen a la xarxa
"Política 2.0" és un espai setmanal del "Polièdric" de Catalunya Informació on analitzem l'ús que es fa de les eines 2.0 en aquest camp.
Les properes eleccions generals britàniques es perfilen com les més electròniques de la història. Mai abans internet havia tingut tanta importància en unes eleccions al Regne Unit. Tots els actors polítics n'han pres nota i en algun cas també hi ha hagut qui ha pagat car fer un mal ús de les noves tecnologies.
Fins ara hem pogut observar com laboristes i conservadors s'han estomacat de valent a la xarxa. Ho han fet utilitzant una sèrie de tecnologies que no existien l'any 2005, quan es van celebrar les últimes eleccions, com són el Facebook o el Twitter.
Sense anar més lluny, el líder del Partit Conservador i candidat a primer ministre, David Cameron, va recordant als seus militants la importància de la comunicació a través de la xarxa: "Ara mateix aquesta invitació s'ha enviat a mig milió de persones. A través del correu electrònic, a través del Facebook, a través del Twitter -sí, del Twitter. Quan la rebeu, convideu els vostres amics, demaneu-los que convidin els seus amics i deixeu que fem d'això la crida a les armes més gran que el nostre país ha vist en una generació". L'oda de Cameron al Facebook no és debades: els "tories" hi han invertit una morterada en publicitat, conscients que poden arribar a un públic potencial de 23 milions d'usuaris a la Gran Bretanya.
Però no tot són flors i violes quan es fa campanya a internet. La velocitat amb què circula la informació també pot provocar malentesos, com demostra el cas de mydavidcameron.com, un web que lluny de ser una plataforma favorable al candidat conservador, és una fàbrica satírica contra el líder dels "tories". El contraatac conservador el trobem a la web mylabourposter, on el navegant pot gaudir dels enginyosos pòsters irònics contra el Partit Laborista.
Els laboristes també han sortit escaldats d'internet, i per evitar mals majors no van dubtar a l'hora de retirar de la campanya Stuart MacLennan, el candidat laborista de només 24 anys per la circumscripció de Murray, al nord d'Escòcia. El cas és que MacLennan va utilitzar el Twitter per insultar adversaris polítics i fins i tot els votants. El fet que els comentaris ofensius fossin anteriors a la seva proclamació com a candidat a parlamentari no van servir d'excusa, i és que internet no perdona, com a mínim al Regne Unit.
Un altre exemple el trobem en la indignació que ha provocat entre els membres dels Keane, una banda de rock d'Essex que s'ha afanyat a deixar clar que no pensen votar els conservadors, després que aquest partit ha fet sonar la seva música durant la presentació del seu programa electoral a la Battersea Powerstation de Londres. L'anunci l'han fet a través de la seva pàgina web i del mateix Twitter.
La xarxa també està demostrant la imaginació dels activistes polítics. Així, podem veure el número dos de Cameron, George Osbourne, convertit en Boy George en el videoclip del clàssic dels Culture Club "Karma Chameleon". El súmmum del "divertimento" en clau política és un videojoc en línia en què el primer ministre Gordon Brown i altres membres de l'actual govern laborista representen les forces de l'infern en una mena de Pac-Man parlamentari.
Però no tot són picabaralles a la xarxa. També hi ha iniciatives constructives, com la que s'ha empescat la Comissió Electoral, consistent a allargar fins al dia 20 la data límit per registrar-se al cens. Per fer arribar el missatge als tres milions i mig d'electors no registrats, s'ha distribuït un missatge al Facebook britànic en el qual es pregunta als usuaris si estan registrats, i si responen negativament se'ls redirecciona a una web de registre en línia. La iniciativa hauria de servir per fer remuntar les quotes de participació entre els electors més joves, els que tenen entre 18 i 24 anys.
La setmana passada, a Política 2.0, vam parlar de com encaren els partits les eleccions catalanes a la xarxa. Si hi voleu anar, cliqueu aquí.
Fins ara hem pogut observar com laboristes i conservadors s'han estomacat de valent a la xarxa. Ho han fet utilitzant una sèrie de tecnologies que no existien l'any 2005, quan es van celebrar les últimes eleccions, com són el Facebook o el Twitter.
Sense anar més lluny, el líder del Partit Conservador i candidat a primer ministre, David Cameron, va recordant als seus militants la importància de la comunicació a través de la xarxa: "Ara mateix aquesta invitació s'ha enviat a mig milió de persones. A través del correu electrònic, a través del Facebook, a través del Twitter -sí, del Twitter. Quan la rebeu, convideu els vostres amics, demaneu-los que convidin els seus amics i deixeu que fem d'això la crida a les armes més gran que el nostre país ha vist en una generació". L'oda de Cameron al Facebook no és debades: els "tories" hi han invertit una morterada en publicitat, conscients que poden arribar a un públic potencial de 23 milions d'usuaris a la Gran Bretanya.
Però no tot són flors i violes quan es fa campanya a internet. La velocitat amb què circula la informació també pot provocar malentesos, com demostra el cas de mydavidcameron.com, un web que lluny de ser una plataforma favorable al candidat conservador, és una fàbrica satírica contra el líder dels "tories". El contraatac conservador el trobem a la web mylabourposter, on el navegant pot gaudir dels enginyosos pòsters irònics contra el Partit Laborista.
Els laboristes també han sortit escaldats d'internet, i per evitar mals majors no van dubtar a l'hora de retirar de la campanya Stuart MacLennan, el candidat laborista de només 24 anys per la circumscripció de Murray, al nord d'Escòcia. El cas és que MacLennan va utilitzar el Twitter per insultar adversaris polítics i fins i tot els votants. El fet que els comentaris ofensius fossin anteriors a la seva proclamació com a candidat a parlamentari no van servir d'excusa, i és que internet no perdona, com a mínim al Regne Unit.
Un altre exemple el trobem en la indignació que ha provocat entre els membres dels Keane, una banda de rock d'Essex que s'ha afanyat a deixar clar que no pensen votar els conservadors, després que aquest partit ha fet sonar la seva música durant la presentació del seu programa electoral a la Battersea Powerstation de Londres. L'anunci l'han fet a través de la seva pàgina web i del mateix Twitter.
La xarxa també està demostrant la imaginació dels activistes polítics. Així, podem veure el número dos de Cameron, George Osbourne, convertit en Boy George en el videoclip del clàssic dels Culture Club "Karma Chameleon". El súmmum del "divertimento" en clau política és un videojoc en línia en què el primer ministre Gordon Brown i altres membres de l'actual govern laborista representen les forces de l'infern en una mena de Pac-Man parlamentari.
Però no tot són picabaralles a la xarxa. També hi ha iniciatives constructives, com la que s'ha empescat la Comissió Electoral, consistent a allargar fins al dia 20 la data límit per registrar-se al cens. Per fer arribar el missatge als tres milions i mig d'electors no registrats, s'ha distribuït un missatge al Facebook britànic en el qual es pregunta als usuaris si estan registrats, i si responen negativament se'ls redirecciona a una web de registre en línia. La iniciativa hauria de servir per fer remuntar les quotes de participació entre els electors més joves, els que tenen entre 18 i 24 anys.
La setmana passada, a Política 2.0, vam parlar de com encaren els partits les eleccions catalanes a la xarxa. Si hi voleu anar, cliqueu aquí.
