Política 2.0: El vot electrònic és prou segur?
"Política 2.0" és un espai setmanal de "Polièdric", de Catalunya Informació, on analitzem l'ús que fan els polítics de les eines 2.0.
Després de més d'una dècada votant amb urnes electròniques, Holanda va recuperar el tradicional sufragi amb paperetes a les eleccions del passat dia 9. Les errades de seguretat del sistema de vot electrònic, implantat als Països Baixos des dels anys 90, han obligat els holandesos a recuperar temporalment el vot amb paper, mentre no resolen aquests problemes.
Amb l'ajut de dos experts en la matèria, fem una panoràmica mundial de l'ús del vot electrònic.
El cas d'Holanda
Europa és un dels continents on més experiències hi ha hagut de vot electrònic, amb un cas paradigmàtic, explica el professor de Dret Constitucional de la Universitat d'Alacant Jordi Barrat. "A Holanda, més d'un 90% de municipis utilitzaven el vot electrònic, amb alguna excepció, com Amsterdam. La implantació estava molt generalitzada. Però fa un parell o tres d'anys van descobrir una sèrie de vulnerabilitats sobre la seguretat del vot electrònic. I aquestes són les primeres eleccions, després de pràcticament vint anys, que es torna de manera generalitzada al paper."
L'experiència belga
Bèlgica, com Holanda, és un dels països més experimentats en votació electrònica. Potser no està tan massivament implantada, però no han hagut d'abandonar temporalment aquest sistema de vot, com els seus veïns. "A Bèlgica -continua el professor Barrat- tenen vot electrònic des de principis dels anys 90. Això depèn de cada municipi. Ara com ara, el 44% de la població belga vota electrònicament. Si un municipi decideix adquirir aquestes urnes, el canvi de sistema és total. És a dir, en aquest municipi en concret, a partir d'aquell moment, ja no es pot votar en paper. En tot tipus d'eleccions."
Un vot segur?
Posant l'exemple d'Holanda, i recordant el recent fiasco de la consulta de la Diagonal de Barcelona, la pregunta que es planteja és si el sistema de vot electrònic és prou segur. El cap d'estudis de Ciències Polítiques de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, Josep Maria Reniu, recorda que cap sistema és infal·lible. "La suplantació de personalitat es pot donar en qualsevol escenari, no solament tecnològic, sinó també tradicional. Quan el procés d'autentificació del registre del votant es fa de manera més curosa, presencialment amb un document oficial, en aquest cas no hi ha problema. Per exemple, hi ha molts països llatinoamericans que utilitzen un cens amb una reproducció fidel del document que ha de presentar el ciutadà."
Vot per internet
La major problemàtica, afegeix Reniu, es dóna en el vot electrònic a distància. "En un sistema de votació electrònica en un entorn no controlat, com el vot per internet, és on poden aparèixer els problemes. Per exemple: un elector que vota a les tres de la matinada des d'un hotel de Kuala Lumpur. Com sabem que qui vota és qui diu que és? No oblidem, però, que també tenim aquest problema quan emetem un vot postal. Recordem l'experiència estatal de vots d'uns gallecs difunts feia vint anys que continuaven votant als processos electorals autonòmics i estatals."
Dues modalitats
Hem vist, per tant, que el vot electrònic té dues modalitats: presencial (amb urnes electròniques als col·legis electorals) i a distància (vot via internet). En aquesta segona modalitat, els països punters són a Europa i Amèrica. "El vot electrònic presencial funciona a França des del 2003, explica Jordi Barrat. Utilitzen un sistema similar al d'Holanda i Bèlgica. Alemanya també, fins l'any passat almenys. El Brasil és un referent en aquest camp. Tenen pràcticament el 100% dels col·legis electorals amb vot electrònic. A Veneçuela també s'utilitza. A molts comtats dels Estats Units. A Mèxic. A l'Índia, al Kazakhstan i... des del 2003, a Catalunya ja vam provar el vot per internet."
El vot per internet està molt implantat en països com Estònia, i hi ha experiències fa anys a Suïssa, a França (en el vot exterior) i als Estats Units.
De les experiències catalanes de vot electrònic en parlarem en un pròxim reportatge de "Política 2.0".
Podeu consultar l'anterior reportatge d'aquesta secció, sobre els mítings 2.0, en aquest enllaç.
Amb l'ajut de dos experts en la matèria, fem una panoràmica mundial de l'ús del vot electrònic.
El cas d'Holanda
Europa és un dels continents on més experiències hi ha hagut de vot electrònic, amb un cas paradigmàtic, explica el professor de Dret Constitucional de la Universitat d'Alacant Jordi Barrat. "A Holanda, més d'un 90% de municipis utilitzaven el vot electrònic, amb alguna excepció, com Amsterdam. La implantació estava molt generalitzada. Però fa un parell o tres d'anys van descobrir una sèrie de vulnerabilitats sobre la seguretat del vot electrònic. I aquestes són les primeres eleccions, després de pràcticament vint anys, que es torna de manera generalitzada al paper."
L'experiència belga
Bèlgica, com Holanda, és un dels països més experimentats en votació electrònica. Potser no està tan massivament implantada, però no han hagut d'abandonar temporalment aquest sistema de vot, com els seus veïns. "A Bèlgica -continua el professor Barrat- tenen vot electrònic des de principis dels anys 90. Això depèn de cada municipi. Ara com ara, el 44% de la població belga vota electrònicament. Si un municipi decideix adquirir aquestes urnes, el canvi de sistema és total. És a dir, en aquest municipi en concret, a partir d'aquell moment, ja no es pot votar en paper. En tot tipus d'eleccions."
Un vot segur?
Posant l'exemple d'Holanda, i recordant el recent fiasco de la consulta de la Diagonal de Barcelona, la pregunta que es planteja és si el sistema de vot electrònic és prou segur. El cap d'estudis de Ciències Polítiques de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, Josep Maria Reniu, recorda que cap sistema és infal·lible. "La suplantació de personalitat es pot donar en qualsevol escenari, no solament tecnològic, sinó també tradicional. Quan el procés d'autentificació del registre del votant es fa de manera més curosa, presencialment amb un document oficial, en aquest cas no hi ha problema. Per exemple, hi ha molts països llatinoamericans que utilitzen un cens amb una reproducció fidel del document que ha de presentar el ciutadà."
Vot per internet
La major problemàtica, afegeix Reniu, es dóna en el vot electrònic a distància. "En un sistema de votació electrònica en un entorn no controlat, com el vot per internet, és on poden aparèixer els problemes. Per exemple: un elector que vota a les tres de la matinada des d'un hotel de Kuala Lumpur. Com sabem que qui vota és qui diu que és? No oblidem, però, que també tenim aquest problema quan emetem un vot postal. Recordem l'experiència estatal de vots d'uns gallecs difunts feia vint anys que continuaven votant als processos electorals autonòmics i estatals."
Dues modalitats
Hem vist, per tant, que el vot electrònic té dues modalitats: presencial (amb urnes electròniques als col·legis electorals) i a distància (vot via internet). En aquesta segona modalitat, els països punters són a Europa i Amèrica. "El vot electrònic presencial funciona a França des del 2003, explica Jordi Barrat. Utilitzen un sistema similar al d'Holanda i Bèlgica. Alemanya també, fins l'any passat almenys. El Brasil és un referent en aquest camp. Tenen pràcticament el 100% dels col·legis electorals amb vot electrònic. A Veneçuela també s'utilitza. A molts comtats dels Estats Units. A Mèxic. A l'Índia, al Kazakhstan i... des del 2003, a Catalunya ja vam provar el vot per internet."
El vot per internet està molt implantat en països com Estònia, i hi ha experiències fa anys a Suïssa, a França (en el vot exterior) i als Estats Units.
De les experiències catalanes de vot electrònic en parlarem en un pròxim reportatge de "Política 2.0".
Podeu consultar l'anterior reportatge d'aquesta secció, sobre els mítings 2.0, en aquest enllaç.
