Política 2.0: Santi Rodríguez diu que visita pocs blogs del Partit Popular
"Política 2.0" és un espai setmanal del "Polièdric" de Catalunya Informació on analitzem l'ús que fan els polítics de les eines 2.0.
Dels 14 diputats que el Partit Popular de Catalunya té al Parlament, només la meitat tenen blog personal. Un dels més actius és Santi Rodríguez, que també és regidor a Vilanova i la Geltrú. Confessa que utilitza més el Facebook que els seus blogs. I és que en té dos, de blogs. El primer, gairebé en desús, el va crear fa cinc anys. El segon és una pàgina batejada com "No només lletres". Hi aboca reflexions polítiques i també d'altra mena.
El primer bloc va néixer amb la idea de convertir-se en el quadern de bitàcola personal. Però crec que té un inconvenient. I és l'adreça, que és el meu nom i els meus dos cognoms, que bàsicament me'ls conec jo. Llavors me'n vaig inventar un altre, que és aquest, "No només lletres". És més senzill de recordar, d'una banda. I de l'altra, amb aquest títol expresso el que hi ha dins: expressions i sentiments personals, comentaris sobre llibres que he llegit o pel·lícules que hem anat a veure, etc.
Actualitzar el blog no és una feina fàcil
El temps és el que és. I hi ha èpoques en què l'activitat parlamentària baixa, i la personal també. De tota manera, segueixo les estadístiques del blog i no estic gens descontent. Fins i tot en èpoques de poca activitat, manté un nivell de visites al voltant de les 70 o 80 setmanals. Ja m'està bé. Evidentment, sóc conscient que el valor d'un bloc està lligat a la seva posada al dia. Però això depèn de la disponibilitat de temps.
Assidu al Tweet Parlament, i sobretot al Facebook
El Facebook va començar gairebé com una broma, per provar què és això. I li vas trobant que té molta utilitat. No solament per a mi, sinó per a les persones que no segueixen el dia a dia de la política. Tot sovint em trobo amb persones que es conecten a través del xat del Facebook i em pregunten: "Vostè és el Santi de veritat?". Jo els dic que sí. I em pregunten si poden parlar amb mi. "Per descomptat que poden parlar amb mi", els contesto.
Té més d'un miler d'amics al Facebook. I amb alguns hi queda
Entre els amics del Facebook hi ha, lògicament, persones que no conec personalment, però que elles sí que em coneixen a mi. Algunes, a més, m'han dit de quedar i fer un cafè. I ho hem fet. Hem anat a fer un cafè. Això passa, sobretot, en l'àmbit local. També hem fet algun contacte en l'àmbit de Catalunya. Són persones, generalment, preocupades per qüestions que he portat jo al Parlament. O que els ha cridat l'atenció algun dels articles que he publicat al meu bloc.
Santi Rodríguez visita blogs independents, però pocs del PP
No visito gaire els blogaires del Partit Popular. Acostumo a entrar en blogs de persones independents, com per exemple en Marc Vidal. A escala local, per exemple, visito els blogs de dos periodistes: el Dani Gámez i el Xavi Canal. També he de reconèixer que caic, de tant en tant, en els blogs del Joan Ferran i del Miquel Iceta, per saber què diu l'adversari.
La setmana anterior a "Política 2.0", anàlisi del portal de la Generalitat "Construïm Catalunya".
El primer bloc va néixer amb la idea de convertir-se en el quadern de bitàcola personal. Però crec que té un inconvenient. I és l'adreça, que és el meu nom i els meus dos cognoms, que bàsicament me'ls conec jo. Llavors me'n vaig inventar un altre, que és aquest, "No només lletres". És més senzill de recordar, d'una banda. I de l'altra, amb aquest títol expresso el que hi ha dins: expressions i sentiments personals, comentaris sobre llibres que he llegit o pel·lícules que hem anat a veure, etc.
Actualitzar el blog no és una feina fàcil
El temps és el que és. I hi ha èpoques en què l'activitat parlamentària baixa, i la personal també. De tota manera, segueixo les estadístiques del blog i no estic gens descontent. Fins i tot en èpoques de poca activitat, manté un nivell de visites al voltant de les 70 o 80 setmanals. Ja m'està bé. Evidentment, sóc conscient que el valor d'un bloc està lligat a la seva posada al dia. Però això depèn de la disponibilitat de temps.
Assidu al Tweet Parlament, i sobretot al Facebook
El Facebook va començar gairebé com una broma, per provar què és això. I li vas trobant que té molta utilitat. No solament per a mi, sinó per a les persones que no segueixen el dia a dia de la política. Tot sovint em trobo amb persones que es conecten a través del xat del Facebook i em pregunten: "Vostè és el Santi de veritat?". Jo els dic que sí. I em pregunten si poden parlar amb mi. "Per descomptat que poden parlar amb mi", els contesto.
Té més d'un miler d'amics al Facebook. I amb alguns hi queda
Entre els amics del Facebook hi ha, lògicament, persones que no conec personalment, però que elles sí que em coneixen a mi. Algunes, a més, m'han dit de quedar i fer un cafè. I ho hem fet. Hem anat a fer un cafè. Això passa, sobretot, en l'àmbit local. També hem fet algun contacte en l'àmbit de Catalunya. Són persones, generalment, preocupades per qüestions que he portat jo al Parlament. O que els ha cridat l'atenció algun dels articles que he publicat al meu bloc.
Santi Rodríguez visita blogs independents, però pocs del PP
No visito gaire els blogaires del Partit Popular. Acostumo a entrar en blogs de persones independents, com per exemple en Marc Vidal. A escala local, per exemple, visito els blogs de dos periodistes: el Dani Gámez i el Xavi Canal. També he de reconèixer que caic, de tant en tant, en els blogs del Joan Ferran i del Miquel Iceta, per saber què diu l'adversari.
La setmana anterior a "Política 2.0", anàlisi del portal de la Generalitat "Construïm Catalunya".
