Política 2.0: Wikileaks irrita el poder
"Política 2.0" és un espai setmanal del "Polièdric" de Catalunya Informació on analitzem l'ús que es fa de les eines 2.0 en aquest camp.
Filtracions a la xarxa. O el que és el mateix: Wikileaks. Es tracta del portal d'internet més incòmode, no només per al Pentàgon, sinó també per a desenes de governs d'arreu del món, per a bancs, per a sectes o per a empreses de tota mena. La història de Wikileaks l'hauria pogut escriure el mateix Stieg Larsson.
Wikileaks va néixer l'any 2006 amb una pretensió: treure a la llum pública els draps bruts del món. La web, fundada per l'australià Julian Assange, defensa la transparència internacional i reivindica el periodisme d'investigació. El finançament anònim permet a Wikileaks mantenir la seva independència informativa.
D'ençà de la seva creació ha viscut diversos moments clau, molts dels quals carregats de controvèrsia, com és el cas de la publicació, l'any 2009, de converses i missatges de mòbil entre les víctimes de les Torres Bessones de Nova York l'11 de setembre del 2001 i els seus familiars i amics.
Provar els crims de guerra
Aquest mateix any Wikileaks penjava el vídeo de la massacre perpetrada per un helicòpter Apache de l'exèrcit nord-americà. Són 11 minuts de vergonya, ara també presents a Youtube. El lema d'Assange és actuar sempre en nom de la veritat i fer tot el possible perquè s'imposi davant la manipulació dels governs, especialment en casos de guerra.
Julian Assange justifica la decisió de publicar més de 490.000 documents secrets pertanyents al Pentàgon en què es revelen crims contra la humanitat o bé comesos o bé consentits per tropes nord-americanes i britàniques a l'Iraq dient: "Esperem corregir alguns d'aquests atacs contra la veritat, que van tenir lloc abans de la guerra, durant la guerra i que van continuar des del moment en què la guerra -oficialment- va concloure."
Figura molesta
Als seus 39 anys, Julian Assange s'ha convertit en un personatge molest amb molts enemics. Fins ara no ha denunciat amenaces directes, però reconeix que la pressió és immensa. "La pressió és explícita" diu. "De fet, el govern dels Estats Units ha demanat públicament, a través del Pentàgon, que es destrueixin els documents publicats."
El mateix portal assegura que al Pentàgon hi ha 120 persones dedicades a seguir-los les passes. Wikileaks té una dotzena d'assalariats, gairebé un miler de col·laboradors i més de 150.000 seguidors a Twitter. Però el preu de treballar per a Wikileaks és alt. "Les nostres fonts han hagut de córrer riscos increïbles per aconseguir el material", assegura Assange, "i els hem promès que farem justícia al seu esforç proporcionant-los el màxim impacte polític possible."
Més filtracions
Es podria dir que Wikileaks i Julian Assange són una mateixa cosa, però el funcionament intern del portal web hauria de permetre'n la continuïtat sense la seva cara més coneguda.
La paraula intimidació no existeix al diccionari de Wikileaks. Diuen que Londres i Washington estan fent el possible per acusar-los d'espionatge. Asseguren que aviat es filtraran nous documents relacionats amb l'actuació de les forces aliades a l'Afganistan.
A l'anterior reportatge de Política 2.0 de l'espai Polièdric de Catalunya Informació, vam parlar de les experiències de vot electrònic a Catalunya. Si hi voleu anar, cliqueu aquí.
Wikileaks va néixer l'any 2006 amb una pretensió: treure a la llum pública els draps bruts del món. La web, fundada per l'australià Julian Assange, defensa la transparència internacional i reivindica el periodisme d'investigació. El finançament anònim permet a Wikileaks mantenir la seva independència informativa.
D'ençà de la seva creació ha viscut diversos moments clau, molts dels quals carregats de controvèrsia, com és el cas de la publicació, l'any 2009, de converses i missatges de mòbil entre les víctimes de les Torres Bessones de Nova York l'11 de setembre del 2001 i els seus familiars i amics.
Provar els crims de guerra
Aquest mateix any Wikileaks penjava el vídeo de la massacre perpetrada per un helicòpter Apache de l'exèrcit nord-americà. Són 11 minuts de vergonya, ara també presents a Youtube. El lema d'Assange és actuar sempre en nom de la veritat i fer tot el possible perquè s'imposi davant la manipulació dels governs, especialment en casos de guerra.
Julian Assange justifica la decisió de publicar més de 490.000 documents secrets pertanyents al Pentàgon en què es revelen crims contra la humanitat o bé comesos o bé consentits per tropes nord-americanes i britàniques a l'Iraq dient: "Esperem corregir alguns d'aquests atacs contra la veritat, que van tenir lloc abans de la guerra, durant la guerra i que van continuar des del moment en què la guerra -oficialment- va concloure."
Figura molesta
Als seus 39 anys, Julian Assange s'ha convertit en un personatge molest amb molts enemics. Fins ara no ha denunciat amenaces directes, però reconeix que la pressió és immensa. "La pressió és explícita" diu. "De fet, el govern dels Estats Units ha demanat públicament, a través del Pentàgon, que es destrueixin els documents publicats."
El mateix portal assegura que al Pentàgon hi ha 120 persones dedicades a seguir-los les passes. Wikileaks té una dotzena d'assalariats, gairebé un miler de col·laboradors i més de 150.000 seguidors a Twitter. Però el preu de treballar per a Wikileaks és alt. "Les nostres fonts han hagut de córrer riscos increïbles per aconseguir el material", assegura Assange, "i els hem promès que farem justícia al seu esforç proporcionant-los el màxim impacte polític possible."
Més filtracions
Es podria dir que Wikileaks i Julian Assange són una mateixa cosa, però el funcionament intern del portal web hauria de permetre'n la continuïtat sense la seva cara més coneguda.
La paraula intimidació no existeix al diccionari de Wikileaks. Diuen que Londres i Washington estan fent el possible per acusar-los d'espionatge. Asseguren que aviat es filtraran nous documents relacionats amb l'actuació de les forces aliades a l'Afganistan.
A l'anterior reportatge de Política 2.0 de l'espai Polièdric de Catalunya Informació, vam parlar de les experiències de vot electrònic a Catalunya. Si hi voleu anar, cliqueu aquí.
