Polònia, el repte del futur
El periodista de la secció d'Internacional de TV3, Josep Noguer, analitza per al 3cat24 l'escenari que es dibuixa a Polònia després de la primera volta de les eleccions.
Enllaç a altres textos de l'autor
Josep Noguer
Redactor de la secció d'Internacional de TVC
La primera volta de les presidencials poloneses evidencien l'existència de dues estratègies polítiques i, per tant, de dues visions de futur d'un país històricament vilipendiat.
La Polònia del liberal Bronislaw Komorowski alimenta els anhels de modernitzar el país d'una àmplia majoria ciutadana. És, però, l'esperit de la joventut, el dels votants d'entre 18 i 35 anys, allunyats de l'època del rigor comunista, que persegueixen una obertura als països més desenvolupats de la Unió Europea, tot i que, tant en aquesta consulta com en d'altres, no hi han participat massivament. Es calcula que l'abstenció d'aquesta franja social arriba al 60%. El previsible triomf de Komorowski en la segona volta del 4 de juliol s'entén com un pas endavant cap a l'acostament definitiu a la Unió Europea i també a Rússia, al marge dels complexos d'inferioritat gestats durant els anys de la vigència del teló d'acer.
Per contra, la Polònia de Jaroslaw Kaczynski representa la visió més conservadora del país. És un conservadorisme basat en la desconfiança cap als reptes polítics -i, sobretot, econòmics i socials- del segle XXI. El líder del Partit Llei i Justícia s'ha mostrat més conciliador que durant els anys 2006 i 2007, quan va ser primer ministre, i ha expressat la seva imatge més moderada. Fins i tot, ha acceptat rectificar, mitjançant un mandat judicial, la denúncia sobre les ínfules del seu adversari liberal, en el sentit que planejava privatitzar la sanitat pública. Però no ha estat suficient per conformar la majoria del país.
Amb el bagatge d'una economia en expansió, amb un 3,5% de creixement anual, Polònia ha esvaït en primera instància l'entrebanc de la cohabitació -un president conservador i un primer ministre liberal- que aplanarà el camí d'una integració definitiva a la Unió Europa i l'ingrés a l'eurozona. Per alguns observadors locals, aquest pas, decisiu segons especulen els més europeistes, suposarà el rèquiem de la transició política polonesa, modèlica si es compara amb altres països del Pacte de Varsòvia. I, definitivament, les vastes planes de Polònia deixaran de ser el "pati de joc de Déu", on ha passat de tot i on tot era possible, si més no durant els turbulents anys del segle XX.
Josep Noguer
La Polònia del liberal Bronislaw Komorowski alimenta els anhels de modernitzar el país d'una àmplia majoria ciutadana. És, però, l'esperit de la joventut, el dels votants d'entre 18 i 35 anys, allunyats de l'època del rigor comunista, que persegueixen una obertura als països més desenvolupats de la Unió Europea, tot i que, tant en aquesta consulta com en d'altres, no hi han participat massivament. Es calcula que l'abstenció d'aquesta franja social arriba al 60%. El previsible triomf de Komorowski en la segona volta del 4 de juliol s'entén com un pas endavant cap a l'acostament definitiu a la Unió Europea i també a Rússia, al marge dels complexos d'inferioritat gestats durant els anys de la vigència del teló d'acer.
Per contra, la Polònia de Jaroslaw Kaczynski representa la visió més conservadora del país. És un conservadorisme basat en la desconfiança cap als reptes polítics -i, sobretot, econòmics i socials- del segle XXI. El líder del Partit Llei i Justícia s'ha mostrat més conciliador que durant els anys 2006 i 2007, quan va ser primer ministre, i ha expressat la seva imatge més moderada. Fins i tot, ha acceptat rectificar, mitjançant un mandat judicial, la denúncia sobre les ínfules del seu adversari liberal, en el sentit que planejava privatitzar la sanitat pública. Però no ha estat suficient per conformar la majoria del país.
Amb el bagatge d'una economia en expansió, amb un 3,5% de creixement anual, Polònia ha esvaït en primera instància l'entrebanc de la cohabitació -un president conservador i un primer ministre liberal- que aplanarà el camí d'una integració definitiva a la Unió Europa i l'ingrés a l'eurozona. Per alguns observadors locals, aquest pas, decisiu segons especulen els més europeistes, suposarà el rèquiem de la transició política polonesa, modèlica si es compara amb altres països del Pacte de Varsòvia. I, definitivament, les vastes planes de Polònia deixaran de ser el "pati de joc de Déu", on ha passat de tot i on tot era possible, si més no durant els turbulents anys del segle XX.
Josep Noguer
