Polònia limitarà que els jueus puguin reclamar propietats espoliades pel nazisme

El paper que Polònia va tenir respecte a la població jueva durant l'Holocaust i la postguerra és un assumpte molt delicat per als polonesos. Sense anar més lluny, anys enrere es va arribar a proposar una pena de fins a tres anys de presó per a qui acusés Polònia d'haver estat còmplice dels crims del nazisme.

La retòrica del govern polonès és clara: el que va passar va ser culpa d'Alemanya, i Polònia en va ser una víctima més. El primer ministre, Mateusz Morawiecki, ha declarat que el país "no pagarà ni un zloty, dòlar o euro" pels crims perpetrats contra la comunitat jueva.

És per això que, dels països que formaven el bloc comunista, Polònia és l'únic que no ha pres mesures per indemnitzar els ciutadans jueus a qui van confiscar les propietats. I això que moltes d'elles, fàbriques incloses, van ser nacionalitzades per la Polònia comunista.

En les últimes setmanes, el govern polonès ha anat un pas més enllà: s'està tramitant una llei que establirà un límit de 30 anys per als processos legals de recuperació d'aquestes propietats confiscades.

La xifra no és casual. El comunisme va caure fa 32 anys, el 1989; totes les reclamacions fetes durant l'època comunista deixarien de tenir validesa. Són la majoria dels processos pendents de resoldre.

Israel i Estats Units, indignats

Abans de la Segona Guerra Mundial, la comunitat jueva a Polònia la formaven tres milions de persones; actualment són tan sols 10.000. Les seves reclames tenen poc ressò a Polònia, ben al contrari que a nivell internacional, gràcies als altaveus israelià i estatunidenc.

De fet, Estats Units és el país encarregat de monitoritzar el progrés fet pels països que van firmar la Declaració de Terezín, que garanteix la restitució de les propietats perdudes pels jueus durant el nazisme i la postguerra. Polònia és un dels països signants.

Israel s'ha afegit a les exigències dels Estats Units, i ha alertat Polònia de les conseqüències que pot tenir l'aprovació definitiva d'aquesta mesura: "És una llei immoral que danyarà greument les relacions entre els estats", ha declarat el ministre d'Afers Exteriors, Yair Lapid:

"Cap llei canviarà la història. És una desgràcia que no esborrarà els horrors de l'Holocaust."

Per la seva part, Polònia es defensa argumentant que la mesura respon al "frau i les irregularitats" que es donen en aquest procés de restitució, i que inclouria la intervenció de comerciants de propietats.