Polònia, Txèquia i Eslovènia escenifiquen el suport a Zelenski en una Kíiv assetjada
El president ucraïnès agraeix als tres països europeus que hagin demostrat "no tenir por" malgrat la "brutalitat de l'agressió russa"
En plena escalada d'atacs a Ucraïna, els primers ministres de Polònia, la República Txeca i Eslovènia han viatjat aquest dimarts a Kíiv i s'han reunit amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, per mostrar-li el suport.
El mateix dia que s'han reconegut alguns "acostaments" en les converses de pau, els tres polítics han viatjat sense avís previ a Kíiv per mostrar el "suport inequívoc de tota la Unió Europea a la sobirania i independència d'Ucraïna".
El polonès Mateusz Morawiecki, el txec Petr Fiala i l'eslovè Janez Jansa s'han trobat a Polònia i, des d'allà, han anat en tren cap a la capital ucraïnesa.
En un missatge a les xarxes socials, en què es veuen els tres líders europeus en roba informal observant un mapa d'Ucraïna, Morawiecki ha assegurat que en aquest conflicte "la llibertat lluita contra el món de la tirania":
It is here, in war-torn Kyiv, that history is being made. It is here, that freedom fights against the world of tyranny. It is here that the future of us all hangs in the balance. EU supports UA, which can count on the help of its friends - we brought this message to Kyiv today. pic.twitter.com/Us7k9xTq5f
Mateusz Morawiecki (@MorawieckiM) March 15, 2022
Poc abans de l'arribada de la delegació a Kíiv, el portaveu del govern polonès, Michal Dworczyk, ha reconegut que el viatge era "arriscat", però que les circumstàncies exigeixen "sacrificis".
Fonts poloneses han indicat que el viatge s'havia acordat en la cimera informal de la UE la setmana passada a Versalles i que tant el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, com representants del govern dels Estats Units n'estaven al cas. Segons Varsòvia, la delegació "representa de facto la UE".
Accelerar l'estatus de país candidat a la UE
Després de reunir-se amb Zelenski i el primer ministre ucraïnès, Denís Xmihal, el cap de govern polonès, ha insistit en la necessitat d'atorgar ràpidament a Ucraïna l'estatus de país candidat a ingressar a la Unió. "La UE ha de donar-li aquest estatus al més aviat possible", ha afirmat.
El viceprimer ministre polonès, el líder del partit Llei i Justícia, Jaroslaw Kaczynski, ha demanat una "missió de pau" de l'OTAN "protegida per les forces armades" per ajudar Ucraïna.
Per la seva banda, el president ucraïnès ha agraït "a aquests tres grans països" que hagin demostrat "no tenir por", malgrat la "brutalitat de l'agressió russa" i el setge a Kíiv:
"Són aquí per donar-nos suport i aquest és un pas molt fort i coratjós"
Toc de queda a Kíiv fins al dijous
Mentrestant, sobre el terreny, a Kíiv es repeteixen dinàmiques bèl·liques amb bombardejos de matinada i desplegaments d'equips de rescat al matí.
Aquest dimarts, un projectil ha tocat una fàbrica de dispositius per a armament. A l'oest de la ciutat, un atac rus ha colpejat un edifici de setze plantes, segons fonts ucraïneses. Davant d'aquesta situació, l'administració local ha imposat un toc de queda a la capital fins dijous al matí.
Es calcula que uns 2.500 civils haurien mort durant l'ofensiva a Kíiv.
Represa de les converses de pau
D'altra banda, aquest dimecres es reprendran les negociacions entre les delegacions russa i ucraïnesa. L'assessor de la presidència ucraïnesa Mikhaïlo Podoliak ha assenyalat que encara hi ha grans diferències entre les dues parts, tot i que és possible assolir un acord:
"Continuarem demà. Hi ha contradiccions fonamentals, però som aquí per intentar arribar a un compromís"
Les negociacions intenten aconseguir un alto el foc que permeti l'establiment de corredors humanitaris precisos i segurs. A partir d'aquí, s'entraria en una part més política, relativa a les qüestions que van motivar la invasió russa.
Moscou exigeix fonamentalment que Ucraïna no sigui membre de l'OTAN, que reconegui l'annexió de Crimea a Rússia i que accepti la independència de les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk, situades a la regió oriental del Donbass i reconegudes per Putin a mitjans de febrer.
El Kremlin també exigeix la neutralitat d'Ucraïna i la retirada del país d'armament que considera ofensiu i perillós per a la seguretat russa.
