Por a la neteja ètnica a l'Alt Karabakh

Dimecres, les tropes de l'Azerbaidjan van posar fi a més de tres dècades de semiindependència de l'Alt Karabakh, l'enclavament de majoria armènia.

Tres dècades i tres guerres, però aquesta última de menys de 24 hores. Les que van trigar les forces àzeris a entrar i desarmar els rebels armenis que hi resistien: sols, assetjats i ja amb el suport impossible, per esgotat, de la "mare pàtria", la República d'Armènia.

En la primera guerra, els 90, amb el desmembrament de l'URSS, l'enfrontament entre les antigues repúbliques soviètiques d'Armènia i l'Azerbaidjan va tenir la primera com a clara guanyadora. Va mantenir l'Alt Karabakh sota el seu control, i va ampliar territori fronterer dins l'Azerbaidjan.

L'Azerbaidjan va tornar a la càrrega fa tres anys, amb el clar suport de Turquia --els àzeris són turquesos musulmans-- i l'empoderament que li havia donat anys de superàvit per la venda del petroli trobat al mar Caspi.

Els armenis --caucàsics i cristians-- van cedir tot el territori conquerit a l'Azerbaidjan, de manera que l'Alt Karabakh va quedar assetjat com un enclavament dins el país enemic, sense frontera externa, tret del corredor de Lachin que s'obria i estancava a voluntat de Bakú.

I l'Azerbaidjan feia 9 mesos que el mantenia tancat. 9 mesos fins dimecres, que van engolir tot el territori.

Més de 50.000 morts i neteges ètniques compartides

Tres guerres, doncs, que han costat 50.000 morts, però sobretot és la neteja ètnica la que ha marcat més a foc tot el conflicte. Les neteges ètniques, en plural de fet; perquè han estat compartides. I han costat el desplaçament de més d'un milió de civils.

És en aquest context, amb aquesta memòria històrica, que corre la por, des de dimecres, a l'Alt Karabakh. I s'escampa com una taca.

Perquè no són els fets, almenys encara, sinó els precedents els que angoixen els 120.000 civils d'ètnia armènia que queden.

Segons el govern d'Erevan, un 30% d'aquesta població han abandonat casa seva per aquesta por. Molts han buscat protecció a la base de les tropes de pau russes desplegades a l'Alt Karabakh.

Rússia havia estat el gran garant de la seva seguretat, però amb els anys s'ha anat mostrant progressivament més comprensiva amb els arguments àzeris, en la mesura que l'Azerbaidjan ha anat guanyant pes i aliats internacionals, al contrari que Rússia, molt especialment des de la invasió d'Ucraïna fa més d'un any i mig.

Des de la seva victòria definitiva, el govern de l'Azerbaidjan ha dit i repetit que garantiran la seguretat i el benestar dels armenis que decideixin quedar-se. Però caldran més que paraules i, sobretot, mantenir-les quan els focus, les càmeres i l'atenció internacional deixin de posar-hi l'atenció d'aquests dies.

De moment, han reobert el corredor de Lachin i està entrant ajuda humanitària. Però el corredor, naturalment, és de doble sentit. Els armenis saben molt bé que també pot ser el lloc per on se'ls podria empènyer a marxar.