Portes obertes i cap visitant: les escoles segregades demanen que no se les estigmatitzi

"El curs passat no va venir cap família a les portes obertes i va ser una mica decebedor".

Són paraules dels membres de l'equip directiu d'una escola de Montcada i Reixac que reflecteixen la frustració amb què molts centres viuen el fet que cap família s'animi a visitar-los per decidir si volien inscriure-hi els fills.

Per això, ara, una vuitantena d'escoles i instituts d'arreu del país han unit forces i volen revertir la situació amb la campanya "Aquí comença tot", que interpel·la les famílies del seu entorn perquè els visitin sense prejudicis i els descobreixin durant aquests dies de portes obertes.

Es tracta de centres amb més proporció de famílies amb pocs recursos econòmics, que precisament necessiten "que famílies de classe mitjana" hi matriculin els fills "per trencar estereotips i acabar amb la roda de la segregació", com expliquen des d'un centre d'Amposta que s'ha unit a la iniciativa.

"Som les escoles 'sense veu'. Ara ens toca agafar el micròfon i parlar als nostres veïns i veïnes: 'Per què no ens coneixem?'", diuen des d'un altre centre d'Igualada.

I és que, com denuncien les entitats que promouen aquesta campanya, el fenomen de les "portes obertes desèrtiques" fa que sovint s'invisibilitzin molts projectes pedagògics potents.

"Fins i tot hi ha escoles que renuncien a fer portes obertes i reben individualment les famílies que ho demanen", alerten, una "situació que contrasta vivament amb les portes obertes de les escoles que escolaritzen majoritàriament famílies afavorides socioculturalment, on acostuma a haver-hi overbooking de visitants".

Les entitats promotores ressalten que la tria d'escola pot contribuir al fet que la composició de moltes escoles i instituts s'adigui més amb el seu entorn, i insten els ajuntaments a ajudar-los a través de la promoció entre les famílies.

A més, recorden que exalumnes i les famílies que han optat per aquesta tria en el passat en valoren els resultats molt positivament.

410 centres segregats a Catalunya

A la iniciativa per rebre més visites s'hi han sumat una vuitantena de centres que sumen més de 30.000 alumnes i estan repartits de punta a punta del país.

De fet, un nou informe de la Fundació Bofill presentat aquest dijous constata com encara hi ha 410 centres segregats que estan en aquesta situació des de fa dècades per la falta d'acció de la Generalitat, a qui reclamen que prengui mesures prioritàries.

Segons aquesta fundació, els cinc anys de la signatura del Pacte Contra la Segregació Escolar han permès "avançar" i han demostrat que es tracta d'una "eina imprescindible", però creuen que "el desplegament que se n'ha fet és insuficient per fer front a la situació de perjudici acumulat dels centres més segregats".

El pla per diversificar l'alumnat ha permès que el 67% de centres de Catalunya reflecteixin la composició de l'entorn, 9 punts més que el curs 2019-2020, segons aquest informe. Són, per tant, un mirall del municipi. Augmenten els centres equilibrats i, el que també és bo és que es redueix el nombre d'escoles i instituts que escolaritzen molts menys dels alumnes vulnerables que els correspondrien. 

Tot i això, asseguren que el 17% dels centres educatius continua segregat, el mateix percentatge que fa vuit anys. D'aquests, la majoria reben alumnat que s'incorpora a les aules al llarg del curs, cosa que n'incrementa la complexitat.

En aquest sentit, la fundació reclama que tingui cura dels límits d'arribades de nous alumnes amb necessitats educatives o els topalls màxims d'alumnat vulnerable, que creuen que no s'està aplicant com toca en aquests centres.

Ara, però, ens volem fixar en un cas d'èxit: el de Terrassa, perquè ha sortit de la llista dels 20 municipis més segregats de Catalunya:

Aquests són els més de 80 centres que s'han apuntat a la iniciativa per promoure que els veïns s'hi apropin i els coneguin: