Portugal celebrarà les terceres eleccions en tres anys
Els comicis seran el 18 de maig, després que el govern de centredreta perdés un vot de confiança al Parlament
El de Luís Montenegro era un govern conservador en minoria que ja va néixer fràgil. El futur primer ministre es va mantenir fidel a la seva paraula i es va negar a pactar amb l'extrema dreta de Chega que el festejava. Va preferir comptar amb el suport puntual dels socialistes.
No han estat, però, els difícils equilibris en la gestió política els que han provocat la seva caiguda... sinó els negocis familiars.
El primer ministre acusat de conflicte d'interessos
L'ètica, al centre del debat. El president de la república, Marcelo Rebelo de Sousa, ha justificat la convocatòria d'eleccions com el camí més directe per resoldre la crisi política.
Totes les veus que ha consultat li han donat la raó després de l'agitada sessió de dimarts al Parlament, en què Montenegro va perdre la moció de confiança.
Així s'expressava Rebelo de Sousa:
"El president de la República és la primera persona interessada en l'estabilitat i a evitar noves eleccions. He fet tot el que és a les meves mans per evitar-ho, però no he tingut més opció que anunciar la dissolució de l'assemblea i convocar eleccions per al 18 de maig del 2025, la data preferida per la majoria de partits."
El president ha demanat als votants "que no obrin la porta a experiències que se sap com comencen i no com acaben". I és que, en les últimes eleccions, el partit d'extrema dreta Chega va obtenir 50 dels 230 escons en joc.
Una empresa familiar al centre de la polèmica
Montenegro va crear l'empresa de consultories Spinumviva el 2021, en un parèntesi a la seva carrera política. Aquesta empresa té clients fixos que paguen mensualment per serveis com la protecció de dades.
Fins aquí, tot normal. El problema és que Montenegro va traspassar la gerència a la seva dona el 2022 quan va assumir el lideratge del Partit Socialdemòcrata (PSD) i que aquesta empresa va continuar l'activitat quan ell es va convertir en primer ministre.
Com que està casat en règim de guanys, el polític és beneficiari directe dels ingressos de Spinumviva, entre els quals hi ha els provinents d'una companyia d'hotels i casinos. La setmana passada, per intentar apaivagar l'escàndol, Montenegro va passar el negoci exclusivament als seus fills... massa tard.
L'oposició ho considera escandalós. En una tempestuosa sessió parlamentària els socialistes van exigir una comissió d'investigació, però no es va arribar a cap acord.
Montenegro, que havia superat dues mocions de censura en un mes, va perdre la moció de confiança. Només li va donar suport el petit partit Liberal i es va veure obligat a presentar la dimissió. Davant d'aquest panorama, el primer ministre s'expressava així:
"Qui hi surt perdent sobretot és el país. I ho sento molt. Però un govern que no té la majoria absoluta al Parlament, un govern que depèn de la legitimitat del Parlament per implementar el seu programa, quan aquesta legitimitat és qüestionada ha de tenir el coratge i la humilitat de demanar la confiança al Parlament."
Montenegro tornarà a ser el candidat del PSD. La Fiscalia ha obert una investigació preventiva, però diu que no hi ha prou indicis per obrir una investigació formal.
I què passarà?
Els ciutadans s'ho miren tot plegat amb resignació i descontentament: puntada endavant i més despesa electoral en comptes de resoldre els problemes.
Malgrat la bona marxa de l'economia, són molts els que no arriben a final de mes. La sanitat i l'educació estan deteriorades i els preus de l'habitatge s'han disparat. La desconfiança i l'allunyament dels votants dels polítics tradicionals s'accentua.
Montenegro, però, creu que sortirà reforçat de les eleccions, mentre que una comissió d'investigació hauria resultat un calvari.
Ara bé, l'últim sondeig fet públic pel veterà Diário de Notícias dona un 30,8% dels vots als socialistes, un 25,8% a l'Aliança conservadora de Montenegro i un 17% a Chega.
Irònicament, l'última legislatura estable va ser l'aliança d'esquerres del 2015: socialistes de Costa, comunistes i Bloc d'Esquerra. La coneguda com a "geringonça" o bunyol en què ningú confiava, però que es va convertir en model de cohabitació.
El partit socialista va arribar a guanyar una sòlida majoria a les legislatives del gener del 2022. António Costa va dimitir sobtadament quan es va veure involucrat en un escàndol de corrupció. Tot i que mai es va demostrar res --de fet ara és el cap del Consell Europeu--, a les eleccions següents els socialistes van perdre el poder.
Els socialistes semblen ara recuperar la iniciativa, però les forces minoritàries de l'esquerra, els seus companys de viatge, tenen mal pronòstic. El bloc de dretes, en canvi, es manté sòlid.
L'escenari que es dibuixa no és de gaire més estabilitat.
