Portugal... i ara què?
La periodista de la secció d'Internacional de TVC Sílvia Heras ha cobert les eleccions legislatives de Portugal i en aquest comentari per al 3cat24 analitza el futur que espera tota una "generació en precari".
Enllaç a altres textos de l'autor 
Sílvia Heras
Periodista d'internacional de TV3.
"Sóc de la generació sense remuneració...
I em quedo pensant quin món tan burro,
en què per ser esclau s'ha d'estudiar.
Sóc de la generació -a casa amb els pares-
si ja tinc de tot, per què vull més?"
Aquest fado s'ha convertit a Portugal en l'himne de tota una generació, La "geraçao a rasca", la generació en precari. El canta el grup Deolinda i ha arrossegat milers de joves, que s'hi han sentit identificats. Raquel Fraire va fundar aquest moviment de la "geraçao a rasca" fa uns mesos amb cinc amics. Van convocar una protesta pel Facebook i es van convertir en els catalitzadors del descontentament i la frustració entre la població. Ella mateixa té 37 anys i cobra 400 euros al mes treballant de professora de cinema. Sense proposar-s'ho van aconseguir que desenes de milers de persones de totes les edats omplissin el centre de Lisboa i d'altres ciutats. L'atur a Portugal és del 12%, però del 28% entre els joves, una xifra mai vista. I això que és la generació de joves més ben preparats de la història del país.
Els tres plans d'austeritat aprovats en un any han comportat mesures draconianes que han afectat directament la butxaca dels portuguesos: apujada d'impostos -l'IVA, per exemple, és del 23% en molts productes-, retallades de sou als funcionaris, de prestacions socials... Però, ara, el que ve serà molt pitjor. El futur primer ministre, Pedro Passos Coelho, ha dit que no només complirà els compromisos contrets amb Europa a canvi dels 78.000 milions d'euros de rescat, sinó que anirà més enllà.
La reforma del mercat laboral serà un dels seus primers objectius. Es reduiran les indemnitzacions per acomiadaments i el subsidi d'atur. Les mesures d'austeritat es multiplicaran: eliminació gradual de les tarifes regulades d'electricitat, revisió del cadastre... Però les reformes han de ser estructurals, perquè una administració sobredimensionada i una justícia saturada enfonsen el sistema. I es volen fer també privatitzacions perquè moltes empreses públiques suposen una amenaça a l'equilibri pressupostari de l'estat. El Banc Portuguès de Negocis o la companyia aèria TAP són els primers de la llista.
Cal superar el que anomenen la "dècada perduda", una dècada sense creixement econòmic i amb un endeutament excessiu. Guanyar les eleccions sembla haver estat fàcil per a Coelho. El més difícil ve ara.
I em quedo pensant quin món tan burro,
en què per ser esclau s'ha d'estudiar.
Sóc de la generació -a casa amb els pares-
si ja tinc de tot, per què vull més?"
Aquest fado s'ha convertit a Portugal en l'himne de tota una generació, La "geraçao a rasca", la generació en precari. El canta el grup Deolinda i ha arrossegat milers de joves, que s'hi han sentit identificats. Raquel Fraire va fundar aquest moviment de la "geraçao a rasca" fa uns mesos amb cinc amics. Van convocar una protesta pel Facebook i es van convertir en els catalitzadors del descontentament i la frustració entre la població. Ella mateixa té 37 anys i cobra 400 euros al mes treballant de professora de cinema. Sense proposar-s'ho van aconseguir que desenes de milers de persones de totes les edats omplissin el centre de Lisboa i d'altres ciutats. L'atur a Portugal és del 12%, però del 28% entre els joves, una xifra mai vista. I això que és la generació de joves més ben preparats de la història del país.
Els tres plans d'austeritat aprovats en un any han comportat mesures draconianes que han afectat directament la butxaca dels portuguesos: apujada d'impostos -l'IVA, per exemple, és del 23% en molts productes-, retallades de sou als funcionaris, de prestacions socials... Però, ara, el que ve serà molt pitjor. El futur primer ministre, Pedro Passos Coelho, ha dit que no només complirà els compromisos contrets amb Europa a canvi dels 78.000 milions d'euros de rescat, sinó que anirà més enllà.
La reforma del mercat laboral serà un dels seus primers objectius. Es reduiran les indemnitzacions per acomiadaments i el subsidi d'atur. Les mesures d'austeritat es multiplicaran: eliminació gradual de les tarifes regulades d'electricitat, revisió del cadastre... Però les reformes han de ser estructurals, perquè una administració sobredimensionada i una justícia saturada enfonsen el sistema. I es volen fer també privatitzacions perquè moltes empreses públiques suposen una amenaça a l'equilibri pressupostari de l'estat. El Banc Portuguès de Negocis o la companyia aèria TAP són els primers de la llista.
Cal superar el que anomenen la "dècada perduda", una dècada sense creixement econòmic i amb un endeutament excessiu. Guanyar les eleccions sembla haver estat fàcil per a Coelho. El més difícil ve ara.
