Posar ordre a les urbanitzacions amb dèficits: "Estem creant veïns de primera i de segona"
- TEMA:
- Urbanisme
"El que estem creant són veïns de primera i de segona". Són paraules de l'alcalde de Sant Cebrià de Vallalta, al Maresme. Es refereix a la situació que es viu a la meitat de les 1.500 urbanitzacions que hi ha a Catalunya, de les quals els ajuntaments no poden fer el manteniment. La llei d'urbanisme els ho prohibeix expressament.
Són el que es coneix com a urbanitzacions no recepcionades, la majoria fetes als anys 60, 70 o 80. Moltes no disposen de clavegueram, enllumenat als carrers o asfaltat que arribi a totes les cases.
Perquè un ajuntament hi pugui gastar diners, primer els veïns s'han d'ocupar de fer i pagar les obres necessàries perquè es consideri acabada, és a dir, clavegueram, enllumenat i asfaltat. I això val molts diners.
En molts casos, vol dir una inversió de 30.000 o 40.000 euros per parcel·la, un cost que fa que a moltes urbanitzacions no es tirin endavant les obres i s'entri en una espiral de deteriorament.
Reclamen un canvi legislatiu
Al Maresme, 22 dels 30 municipis tenen urbanitzacions no recepcionades.
Davant d'aquest panorama, Albert Pla, alcalde de Sant Cebrià de Vallalta, ha decidit buscar la complicitat d'altres ajuntaments per demanar a la Generalitat que reformi la llei d'urbanisme. Ha enviat una carta a tots els consistoris catalans i una cinquantena ja li han dit que hi estan interessats.
L'alcalde, que firma la carta juntament amb el de Sant Feliu de Buixalleu, que té la mateixa problemàtica, ens ho explica: "El que fem és posar de manifest una problemàtica que és que la realitat socioeconòmica de la gent que viu en aquestes urbanitzacions amb dèficits urbanístics no encaixa amb aquesta solució que tenim a la taula."
"No poden assumir aquestes quotes i, per tant, portem molts anys parats en aquest sistema."
Segons Pla, no només no poden assumir les quotes, sinó que si es tirés endavant i s'obliguessin a pagar, "resultarien uns impagats que tampoc podien assumir els ajuntaments, estaríem condemnant amb la legislació actual veïns i ajuntaments."
Quin és el nivell socioeconòmic d'aquestes urbanitzacions?
La Diputació de Barcelona ha estudiat amb detall i sobre el terreny la situació de les urbanitzacions no recepcionades. Ha elaborat un mapa on es poden consultar diverses dades, com la realitat física, qualitat de vida o planejament urbanístic. També n'han estudiat el poder adquisitiu.
Ens ho explica Lorena Perona, cap d'Estratègies Urbanes de la Diputació de Barcelona: "En el 70 per cent d'aquestes urbanitzacions el nivell socioeconòmic era mitjà, però, en canvi, en l'altre 30%, la situació és molt dispar."
"Un 15% era un nivell socioeconòmic molt i molt i molt baix, però hi havia un 15% d'urbanitzacions en què el nivell socioeconòmic era molt elevat."
Només a les comarques de Barcelona, l'estudi ha identificat 367 urbanitzacions amb dèficits urbanístics, a 118 municipis. Avisen que cal actuar de seguida: "Si no es regularitza i, per tant, no s'integra com un àmbit, un territori, un teixit, un barri més de la ciutat i s'oblida per part de les polítiques públiques, hi haurà una degradació constant i absoluta des del punt de vista social."
A Can Raimí, a Argentona, els veïns denuncien que fer-se càrrec de les obres que marca la llei per regularitzar la urbanització és un daltabaix econòmic.
És el cas d'Àlex Perez i Isabel del Moral, ell de Mataró i ella de Bilbao, que fa poc van comprar una casa a la urbanització Can Raimí d'Argentona: "Vam comprar la casa pensant que seria comprar-la simplement i al cap d'un any ens vam adonar que hi havia un projecte per fer unes obres que costaven 50.000 o 45.000 euros per parcel·la, i bàsicament no ens ha avisat ningú d'això".
A la mateixa urbanització d'Argentona, Cèlia Rodríguez, que fa poc més de dos anys que hi va venir a viure, explica que entre els veïns hi ha realitats econòmiques molt diferents i, per a alguns, és impossible assumir les quotes.
"Són nou milions d'euros que pretenen que paguin 242 parcel·les. En aquestes 242 parcel·les hi ha persones que no poden pagar l'import que demanen."
Quins problemes es troben aquestes urbanitzacions?
Els problemes que afronten cada dia per la falta de manteniment i degeneració de les instal·lacions són constants: "Cada dia ens trobem amb fuites d'aigua, tenim esvorancs per tot el paviment, no ens arriba el correu, ens cau a sobre el cablejat, tenim una sèrie de problemes que s'han de solucionar. Però el problema principal és que no estem recepcionats."
I és que alguns pobles, com Sant Cebrià, tenen molta població que viuen en urbanitzacions, en aquest cas, un 75%. Passa a molts municipis del Maresme i del Vallès Oriental, que compten amb 71 urbanitzacions no recepcionades cadascuna. El Maresme, de fet, en té més amb dèficits urbanístics que no pas de regularitzades.
Diferències entre els veïns
A Sant Cebrià de Vallalta, la urbanització Castellar d'Índies també té dèficits urbanístics. Però no tots els veïns volen el mateix. Alguns, com Gemma Ferrando, aprecien la foscor de la nit per poder veure el cel estrellat i no volen que es posi enllumenat.
Pel que fa al clavegueram, ella defensa sistemes individuals, com les fosses sèptiques, però amb models més moderns: "Vivim al mig de la muntanya, hi ha uns desnivells importants. No té cap mena de sentit en entorns així fer una obra d'aquesta manera quan existeixen alternatives més ecològiques, més econòmiques, que funcionen."
Marta Colell sí que hi voldria enllumenat, i un reductor de velocitat a l'asfalt, ja que fa pocs dies un cotxe que circulava a tota velocitat es va encastar contra la tanca de casa seva. Ella va arribar a la urbanització de Castellar d'Índies l'any 1972, llavors eren pocs veïns i feien servir les cases com a segona residència. Ara hi viuen tot l'any i són conscients que viure lluny del nucli urbà té els seus avantatges i inconvenients, però no volen patir l'abandonament que senten cada cop més present.
"Aquesta urbanització, quan al principi tu volies vendre una casa, era valorat, ara cada vegada, com que no hi ha serveis, cada vegada aquesta valoració es va reduint, reduint, reduint."
Fins i tot, el mateix regidor de l'Ajuntament de Sant Cebrià Àngel Mondéjar va sentir-se enganyat quan va comprar la seva residència actual a la urbanització: "Les mateixes finques ens van dir que aquesta casa tenia clavegueram, i quan van venir les pluges, un dia ens comença a sortir tota la merda, parlant clar, per la tassa del vàter. Però després vam descobrir que no, que és que hi havia un pou mort, que s'havia omplert i ens va començar a vessar. A partir d'aquell moment vam descobrir que no teníem clavegueram i va començar una altra guerra."
Què proposen els alcaldes?
La llei que havia d'afrontar els dèficits a les urbanitzacions es va derogar i ara un decret recull algunes de les accions que s'haurien de portar a terme, però està pendent de convalidació.
A la carta que l'alcalde de Sant Cebrià ha adreçat a tots els ajuntaments catalans es demana que es reformi la llei d'urbanisme, i que s'adeqüi a la realitat: "El que estem demanant és que allà on hi hagi dèficits urbanístics, el propietari o propietària els afronti, però que els afronti d'una manera real a l'entorn i a la urbanització que visqui."
Pla ho explica així: "Que potser no fan falta unes voreres de 3 metres, potser amb un metre i mig ja fem, potser no fa falta un clavegueram de 2 metres de diàmetre, potser amb un de 20 centímetres ja fem, potser no fan falta 300 fanals, amb 150 passem."