La intel·ligència artificial mostra com serien ara els nadons robats a l'Argentina

Entre 1976 i 1983 els jerarques de la dictadura argentina van segrestar centenars de militants d'esquerres embarassades opositores al règim dictatorial. Els nadons van ser entregats a famílies afins a la dictadura.

Dels aproximadament 500 nadons robats, 133 ja han recuperat la seva identitat. Ara, amb intel·ligència artificial, se'ls posa rostre d'homes i dones per mantenir viva la recerca que lideren les Àvies de Plaza de Mayo des de fa més de 40 anys.

Santiago Barros mira el seu ordinador portàtil i alerta: "El que el programa mostrarà ara és una imatge, una imaginació artificial". De professió dissenyador gràfic, Barros camina la quarantena, la mateixa edat que la dels rostres que el seu ordinador ja mostra. Són les possibles cares dels nets desapareguts durant la dictadura argentina quan eren nadons.

Des de 1976 que les Àvies de Plaza de Mayo busquen els fills dels seus fills. I el que la intel·ligència artificial els permet ara és saber quina cara podrien tenir ara avui en dia com homes i dones adults.

Una manera de no abaixar els braços i continuar buscant els 300 bebès que es calcula no s'han localitzat, i que han estat criats amb falses identitats.

A partir de fotografies en blanc i negre dels pares, el programa d'intel·ligència artificial crea quatre cares possibles. Barros, responsable d'aquesta iniciativa en tria una, foto que puja a Instagram (@iabuelas).

40 identitats possibles 

A la xarxa social ja hi ha 40 identitats, possibles rostres d'homes i dones, nadons robats entre 1976 i 1983, any en què l'Argentina va recuperar la democràcia, ara fa quaranta anys.

"Em semblava que el fet d'usar la intel·ligència artificial per a això també pot acostar a la gent més jove al que representa tenir 300 persones desaparegudes fa tants anys, una manera nova i amb un llenguatge que ells poden interpretar perquè està més a prop de la seva edat i la realitat és que va passar això.", detalla Barros.

133 nets i netes ja han recuperat la seva identitat al llarg dels anys. Dubtes existencials i confessions dels pares adoptius han estat el motor per arribar a la veritat i a la seva autèntica història.

Una proposta amb polèmica

Utilitzar IA per recrear la cara que farien els nadons ara uns quaranta anys després com adults ha generat certa polèmica entre els col·lectius que lluiten i defensen els drets humans a l'Argentina.

No ha agradat a tothom. I les Àvies de Plaza de Mayo ho han volgut puntualitzar. "Sabem que les persones són molt més que el 50% de cadascun dels seus pares. Aquest compte d'Instagram resulta impactant per les cares que mostra, conscients que no tenen exactitud amb el que podria ser real".

"És una campanya de difusió que mostra simulacions sobre possibles rostres de fills i filles de desapareguts"

Santiago Barros, el pare d'aquesta iniciativa, va més enllà, i puntualitza. "Crec que això omple el forat d'imaginar com es veuria aquesta persona avui. Perquè també passa que en molts casos, quan ens referim als nets, en el nostre l'imaginari són nens, perquè se'ls van apropiar quan eren bebès i ara són persones de la meva edat. Per a mi era una cosa que estava faltant, almenys en l'inconscient col·lectiu".

La dictadura argentina si en alguna cosa va ser extremadament sinistre va ser en segrestar els fills dels militants d'esquerres opositors. Mares que parien en centres clandestins de tortura i detenció i que abans de ser assassinades es quedaven sense els seus fills acabats de néixer.