"Poses a la balança menjar o pagar factures", els efectes de la pobresa energètica

Endesa ha enviat una carta a 250 municipis en què els exigeix pagar el 50% del deute dels clients vulnerables i amenaça de tallar la llum si els ajuntaments no assumeixen la meitat dels 21 milions de deute generat. Ajuntaments, diputacions i Generalitat s'han reunit aquesta setmana per coordinar una resposta conjunta.

El govern diu que, si Endesa talla la llum a aquestes famílies, estarà violant la Llei 24/2015 de Pobresa Energètica, i adverteix la subministradora que, si ho fa, la sancionaran.

La Isabel té 52 anys i viu amb el seu marit a Maçanet de la Selva. Cap dels dos no pot treballar i fa anys que no poden pagar ni la hipoteca ni les factures. Acumulen un deute amb Endesa que ja supera els 2.000 euros i, tot i que són considerats família vulnerable i no els poden tallar la llum, asseguren que les amenaces de la companyia són constants.

"És horrible anar-te'n a dormir i llevar-te cada dia i el primer que fas és anar a l'interruptor del llum, perquè no saps si t'han tallat o no t'han tallat la llum. És un estrès diari: a veure si venen els dels jutjats, a veure si em faran fora de casa meva, a veure si em tallen la llum, a veure si em tallen l'aigua. Tot això és un infern. Arriba un moment que dius: 'Val la pena estar aquí cada dia?' Arribes a pensar-ho: 'Val la pena viure cada dia?''"

La família ha hagut d'introduir canvis a casa seva perquè les despeses de subministrament no fossin tan altes.

"Hem tret l'escalfador, els radiadors, ens escalfem a l'hivern amb una estufa de butà. La despesa era massa alta i vam posar un termo amb bombona. Hem tornat 20 anys enrere".

A la Sandra Casanova, de 52 anys i veïna de Montbrió del Camp, li va canviar la vida d'un dia per l'altre. El seu marit va marxar de casa, i ella, que no tenia feina, es va quedar amb una filla a càrrec, amb una hipoteca i sense ingressos per poder fer front a totes les despeses. Al principi, pagava les factures com podia, gràcies a la solidaritat dels seus amics. Però el 2015, després d'aconseguir una feina on li pagaven poc, va deixar de pagar perquè havia de triar fer front a les factures o menjar.  

"Posava a la balança alimentar els meus fills, menjar o pagar aquestes despeses"

El deute que acumula amb Endesa és de més de 2.500 euros. Ara fa un any que pot començar a pagar les factures. Va canviar el tipus de contracte que tenia amb l'empresa i dels 200 euros que li cobraven cada més ha passat a pagar-ne 30. Però el deute segueix allà.

"Nosaltres volem pagar, però no podem. Això ens genera ansietat, no poder dormir, que et truquin 50 vegades cada dia per reclamar-te i fer-te veure que ets una deutora. Ens amenacen en tallar-nos la llum i sense la llum no pots cuinar, no et pots escalfar a l'hivern, no et pots refrescar a l'estiu, no pots fer res".

Les dues famílies creuen que les amenaces d'Endesa són un "xantatge" i demanen als ajuntaments que no assumeixin el 50% del deute que els reclama l'empresa.

Sara Casanova: "Els diners públics s'han de destinar a ajudes per a llibres, menjadors escolars, aliments, habitatge... No per pagar a una subministradora que és multimilionària uns rebuts de persones vulnerables i protegides per una llei."

Isabel: "La Generalitat no ha de cedir. Ha d'obligar l'empresa a complir. Ha de pagar els deutes de les famílies, la qual cosa no suposa ni un 1 % dels seus beneficis. Demanem que ens donin l'oportunitat de tornar a començar."

Des que va entrar en vigor la Llei de Pobresa Energètica, l'any 2015, la Generalitat ha rebut al voltant de 300 denúncies o comunicacions de talls indeguts de llum o gas. La meitat, 150, s'han arxivat perquè no s'ha trobat vulneració de la Llei de Pobresa Energètica. En les 150 restants, la Generalitat ha obert expedient sancionador per un valor total de gairebé 1,9 milions d'euros, però fins ara només s'han cobrat 600.000 euros, perquè molts expedients encara no s'han tancat. Les sancions per les companyies són, d'aproximadament, uns 10.000 euros. El govern assegura que des del 2015 ha evitat 63.000 talls de llum a famílies vulnerables.

L'estratègia del govern és acordar primer el posicionament amb el món local, que posteriorment plantejaran a les empreses, i faran reunions cada setmana amb els ens locals. L'objectiu és signar els convenis amb les empreses subministradores abans de final d'any.

La Llei de Pobresa Energètica insta les administracions i les companyies de llum, aigua i gas a firmar convenis per assumir els impagats, però l'únic acord ha estat amb Aigües de Barcelona. Amb la resta no s'ha avançat gens. El gener del 2017, la Generalitat va proposar a les empreses cofinançar el deute al 50%, però les empreses no van voler signar el conveni.