Postcreixement, la recepta econòmica d'un grup de científics contra la crisi climàtica

Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) avisen que les polítiques econòmiques mundials actuals allunyen les nacions dels objectius de reduir les emissions i l'escalfament global.

Alerten que el model econòmic actual està impulsat pel creixement exponencial i que depèn d'un ús d'energia cada vegada més gran. Les polítiques es basen en l'esperança de poder aplicar tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni que encara no han estat provades a escala comercial.

És per aquest motiu que els científics demanen abaixar el consum de petroli d'una manera ràpida, tot i que això comportarà inevitablement un alentiment de l'economia. Reclamen que s'aposti per altres models de postcreixement per evitar els pitjors escenaris de l'emergència climàtica; models que prioritzin les necessitats humanes, un estil de vida més saludable i sostenible. Alhora que permetin complir els compromisos climàtics i d'emissions signats a l'Acord de París (2015).

Giorgos Kallis és un dels autors principals d'una recerca internacional que ja es va publicar el 2021; és un economista ecologista que treballa en justícia ambiental i els límits al creixement: "Hem de fugir d'aquesta manera de pensar en el creixement del producte interior brut (PIB). Hem de fer el que calgui per frenar el canvi climàtic sense por de les conseqüències per al PIB".

Aljosâ Slamersâk és investigador de l'ICTA-UAB, doctor en Ciència i Tecnologia Ambientals, i també ha participat en aquest estudi publicat a la revista Nature Energy Journal: "Si els països desenvolupats no deixen de prioritzar el creixement econòmic, serà molt difícil evitar el col·lapse climàtic".

Els investigadors expliquen que les polítiques de postcreixement mantindrien una economia estable i satisfarien les necessitats socials de la població sense que hi hagués creixement econòmic. Un dels exemples que fan servir a l'hora de parlar d'altres indicadors socials clau per calcular el nivell de benestar d'un estat és el de l'esperança de vida. Aljosâ Slamersâk: "Països com els Estats Units tenen una economia molt potent, però, en canvi, el seu sistema de salut pública és pitjor que el nostre". I és que Espanya supera els Estats Units en l'esperança de vida, malgrat que té un 55% menys de PIB per càpita.

Giorgos Kallis: "En general, els escenaris que es plantegen amb poc augment del PIB són escenaris dolents; són escenaris de caos, guerres... Per això volem assenyalar, com a científics, però també com a membres de la societat, que existeixen escenaris bons mitigant la crisi climàtica; escenaris en què es creen nous llocs de treball, noves oportunitats i noves formes de vida, millors".

Insisteixen en la necessitat d'intervencions polítiques en àrees com el transport, la indústria, l'agricultura, la construcció i la planificació urbana. "Aquestes accions han d'incloure l'ampliació de les garanties dels productes, drets de reparació, la minimització del malbaratament d'aliments, la reducció de la dependència dels mètodes d'agricultura industrial, la promoció de la rehabilitació per sobre de la nova construcció i la millora de l'eficiència energètica dels edificis existents", explica Jason Hickel, investigador de la London School of Economics, que aquest curs s'ha incorporat a l'ICTA-UAB.

En l'article, proposem un enfocament alternatiu per evitar un canvi climàtic perillós que no depèn de l'èxit de la tecnologia. Aljosâ Slamersâk exposa que el postcreixement exigeix que els països rics s'allunyin del creixement econòmic i que se centrin "a satisfer les necessitats humanes i el benestar, per exemple, reduint la desigualtat, assegurant salaris dignes, escurçant la setmana laboral per mantenir la plena ocupació i garantint l'accés universal a salut pública, educació, transport, energia, aigua i habitatge assequible".