Pot ressuscitar el Midcat, aturat a Hostalric? Europa busca alternatives al gas rus

La necessitat de tallar la dependència energètica de Rússia ha tret del calaix un projecte que connecta el nord d'Àfrica amb Europa.

La crisi energètica que la guerra ha agreujat fa que torni a sentir-se el nom de Midcat, el gasoducte per transportar gas d'Espanya a França a través d'una canonada que ara mateix s'atura a Hostalric. El nom ve d'ajuntar el Migdia Pirineus amb Catalunya.

Les obres van començar el 2010, però el tram que venia de Martorell no va arribar mai a Figueres.

L'origen del projecte ens porta dues dècades enrere, però el 2019, Espanya i França el van descartar, sobretot per la falta d'interès de França, abastida per les nuclears.

Ara hi ha dues petites connexions per Euskadi i Navarra, però la recuperació del Midcat permetria doblar el gas que es pot subministrar a la xarxa europea a través de l'espanyola, fins a superar els 15.000 milions de metres cúbics.

Els pressupostos s'haurien d'actualitzar però, en el seu moment, s'havia calculat un cost de 3.000 milions d'euros.

Qui ho paga

El president del govern espanyol ha defensat davant dels socis europeus recuperar el projecte del Midcat sempre que la factura del que falta per construir la pagui Europa.

"Aquestes infraestructures són projectes comunitaris. Qui les ha de finançar ha de ser la Unió Europea. No pot ser Espanya o Portugal", ha dit Pedro Sánchez a la cimera que ha reunit els líders europeus a Versalles, en la qual aborden com independitzar-se energèticament de Rússia.

Menys entusiasta és la vicepresidenta tercera i responsable de la Transició Ecològica, Teresa Ribera, que adverteix que, com a mínim, es trigaria cinc o sis anys a tirar-ho endavant.

Des del govern català, el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha refredat aquesta opció en considerar que representa un "problema molt complex".

El Midcat "no permetria substituir  la totalitat del gas rus, però permet augmentar la diversificació", diu Joan Batalla, president de la patronal Sedigas, que afegeix que permetria també "canalitzar els gasos renovables del futur, com hidrogen o biometà, on Espanya i Catalunya tenen gran potencial".

Experts i ecologistes tenen dubtes sobre la viabilitat del projecte.

"No veiem de bon ull un projecte que no va cap als objectius de transició energètica i desenvolupament sostenible que el govern de l'estat s'ha marcat", assenyala l'alcalde d'Hostalric, Nil Papiol.

"Fer més quilòmetres de tub de gas vol dir fomentar encara més el creixement d'energia amb C02 i, a més, quan estigui acabat, el conflicte rus ja estarà resolt", afegeix Joan Carles Sallas, d'Ecologistes de Catalunya-ADENC.

Foment del Treball ha defensat reactivar el projecte perquè considera que és estratègic i milloraria l'autonomia energètica del bloc comunitari.

Plantes regasificadores

Ara hi ha dues petites connexions per Euskadi i Navarra, però la recuperació del Midcat permetria doblar el gas que es pot submistrar a la xarxa europea a través de l'espanyola, fins a superar els 15.000 milions de metres cúbics.

Espanya té sis plantes que poden regasificar el gas natural liquat (GNL) que arriba en vaixells des dels Estats Units, Nigèria o Qatar, entre d'altres països, a més de tenir connexió directa amb el gas del nord d'Àfrica.

El problema és com transportar-lo a la resta del continent, com es recull a un informe de la Comissió Europea o com assenyala també un estudi de l'Agència Internacional de l'Energia.

El 40% del gas que es consumeix a la Unió Europea ve de Rússia.