Potent debut literari de la pagesa Júlia Viejobueno amb un "cant d'amor" a l'ofici

És una de les delicioses sorpreses de l'any. Un breu llibre de 59 pàgines, de mida petita --com tots els que publica Vibop Edicions--, on Júlia Viejobueno fa un relat personal i íntim que arrenca en el moment determinant de la seva vida quan, després de cursar Estudis Literaris a Barcelona, va decidir tornar al Priorat per cuidar el camp i els vinyers de la seva família.

Una decisió que no és fàcil i que explica al llibre, on aborda tots els reptes que té la pagesia familiar:

"La pagesia que he conegut viu un moment delicat, té els dies comptats. Ens enfrontem a unes situacions de canvi climàtic que crea moltes incògnites."

Escrit en primera persona i amb una clara intenció literària, descobrim el dia a dia del treball a la terra i quina relació té amb el seu paisatge i la natura.

Al llibre, Júlia Viejobueno escriu que "hi ha un punt revolucionari en confiar en els ritmes de la natura. Respectar-los implica renunciar a un creixement constant".

Amb fragments de gran bellesa explica, per exemple, com s'ha de trepitjar la terra quan està plena de fang.

Alhora, com a activista, també escriu: "La meva realitat és heretada i és present. Formo part d'un petitíssim percentatge de la població de menys de trenta-cinc anys que es dedica al sector (...) I a més, com a dona, cosa que encara redueix més els números."

I demana que la jove pagesia rebi més suport: 

"Som pocs, els joves pagesos, però els que queden tenen molta empenta. Són molt conscients del seu lloc al món, volen fer l'ofici, se l'estimen i el fan amb ganes. I això s'ha de reivindicar i s'ha d'acompanyar, perquè són el futur."

Com diu l'editorial, "Quedar-se al tros" permet prendre consciència d'una realitat i ajuda a entendre les reivindicacions de milers de pagesos, marcats també per la despoblació i els entrebancs burocràtics. Però aquest pessimisme també es barreja amb optimisme perquè, per sobre de tot, és una carta d'amor:

"Volia fer aquest cant d'amor perquè s'ha de mostrar la part bona que té la pagesia i que de vegades queda amagada per les coses negatives. I dir que val la pena conservar-la, per tots els coneixements i per la manera de treballar amb respecte per la terra."

Pagesa, activista i fotògrafa

Júlia Viejobueno s'ha implicat en algunes iniciatives culturals i de defensa del territori, com ara el centre Quim Soler, una associació del Priorat. Alhora, ha fet moltíssimes fotografies dels seus paisatges quotidians, una mena de diari fotogràfic que ha anat penjant a les xarxes. Una petita mostra són les que acompanyen aquest article:

"Quedar-se al tros" és el seu primer llibre i no descarta continuar escrivint sempre que tingui temps, perquè el dia a dia a la terra li ocupa totes les hores. 

Al llibre ho deixa clar: "En la meva configuració vital, cada conreu té la seva importància, un motiu de ser i sobretot un lloc".

I ho rebla:

"Des del present i des del jo, que és l'únic de cert que tenim a l'hora de fer discurs, puc dir que he decidit ser pagesa i continuar amb l'ofici i els trossos familiars perquè m'agrada, perquè vull i perquè és una opció política".