Potomania, l'obsessió per beure aigua en excés sense tenir sensació de set

Beure aigua en excés sense tenir sensació de set. Aquest comportament és el que s'anomena "potomania". No és una malaltia ni una addicció, però sí que pot posar en risc la salut.

La doctora Laia Sans, metgessa adjunta del Servei de Nefrologia de l'Hospital del Mar, explica al 324.cat que la potomania s'ha de diferenciar de la polidípsia:

"En aquest segon cas, l'increment en la ingesta d'aigua va lligat a un increment de la set. Per exemple, els diabètics amb un mal control glicèmic poden patir polidípsia secundària a la poliúria (excessiu volum d'orina) que genera l'eliminació de glucosa per l'orina."

En canvi, en la potomania no existeix aquesta necessitat. No es considera una malaltia ni una addició, ens explica el doctor Luis Pintor, cap de secció de Psiquiatria d'Interconsulta i enllaç del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Clínic:

"Pot ser un símptoma que es doni en diverses malalties psiquiàtriques. Per exemple, alguns malalts psicòtics fan una evolució i en algun moment comencen a beure molta aigua."

Això, afegeix, pot ser provocat per la mateixa malaltia, que produeix conductes compulsives, o per la medicació, que asseca la gola i les mucoses i porta a beure més.

Es pot donar també en persones amb retard mental que repeteixen conductes sense cap finalitat, com pot ser aquesta de beure aigua.

Una altra possibilitat és que hi hagi trastorn bipolar, el que es coneix com a malaltia maniacodepressiva. Si els pacients prenen liti com a medicació, això pot produir poliúria i polidípsia. És a dir, orinen molt i aleshores també beuen molt.

Finalment, explica el doctor Pintor, "pot donar-se en gent amb demències, amb deteriorament cognitiu".

Aquestes són les malalties en què es pot donar amb més freqüència. El doctor Pintor assenyala que si es descarten aquestes "es pot deure a la descompensació en una altra malaltia de base".

Els efectes de beure massa aigua

En tot cas, beure massa, sigui per potomania o per altres raons, pot provocar problemes importants. La doctora Sans explica que el ronyó és un òrgan amb una gran capacitat per adaptar l'estat d'hidratació i la concentració de certs soluts en sang en funció de la nostra ingesta. Això fa que l'orina estigui més o menys concentrada:

"Si estem poc hidratats, l'orina serà més concentrada i es veurà més fosca. S'han d'expulsar igualment algunes substàncies perquè no es poden acumular a l'organisme, però el ronyó ho fa amb menys líquid. Si estem molt hidratats, el ronyó produeix una orina més diluïda."

Però tot i que el rang d'adaptació del ronyó per concentrar o diluir l'orina és ampli, un cop superat ja no té aquesta capacitat. Per això, explica la doctora Sans, "quan la nostra ingesta d'aigua sobrepassa la capacitat de dilució de l'orina, es pot produir hiponastrèmia, que és disminució de la concentració de sodi a la sang per sota dels nivells normals".

Això pot provocar trastorns neurològics, com letargia o somnolència, i fins i tot arribar al coma, amb convulsions.

Amb la potomania no se sol arribar a aquest extrem. Però els efectes poden ser també importants si és prou intensa per causar hiponatrèmia. Segons la web BMJ Best Practices, en el camp neurològic i psiquiàtric pot generar mal de cap, nàusea, rampes, disminució de reflexos, disàrtria (danys, paràlisi o afebliment dels músculs de la parla), confusió i deliri.

Segons el doctor Pintor, una possible conseqüència greu és l'alteració estructural del cervell per l'anomenada mielinolisi pontina o extrapontina:

"Està provocada per una alta dilució que disminueix la concentració dels ions sodi i potassi a la neurona. Pot dur a alteracions neurològiques greus. Si és gaire aguda pot ser irreversible, però moltes vegades no ho és."

Quant al tractament, afegeix, depèn del nivell de funcionament del cervell. Si la persona encara és capaç de raonar es pot fer treball psicològic.

Però si hi ha deteriorament, s'actua sobre l'entorn, perquè el pacient no tingui possibilitats d'accedir fàcilment a l'aigua. La potomania no és una addicció, perquè en aquestes el consum o l'acció "es fa per sentir plaer, per exemple amb una substància. Per tant, en potomania no es provoca cap síndrome d'abstinència ni res semblant".

Quanta aigua cal beure?

I al marge dels excessos provocats per la potomania, quanta aigua hem de beure al dia? La quantitat entre un litre i mig i dos litres és una norma general, explica la doctora Sans, "però depèn de cada persona i de la dieta que segueixi. Si prenem gaire sal en necessitem més, perquè hem d'expulsar-ne més amb l'orina".

Cal tenir en compte que molts aliments ja contenen força aigua: "Si mengem síndria, ingerim aigua. Si mengem pasta, n'ingerim molt poca".

Sobretot, afegeix, hem de confiar molt en l'organisme i els senyals que ens dona: si necessita aigua provoca sensació de set.

Tampoc no són recomanables, per sistema, les begudes isotòniques o les carbonatades, "si no és que fem molt exercici i tenim moltes pèrdues de sals".

Però l'excés de sodi també és nociu, sobretot per al sistema cardiovascular. Per això, es recomana la dieta normosòdica, amb quantitats normals de sal, per a persones sanes o la hiposòdica en alguns casos.

La doctora Sans alerta que "ingerim més sal del que pensem, perquè és un conservant i en contenen grans quantitats les llaunes (com les de tonyina), els menjars preparats, els congelats... Per això recomanem menjar fresc".

I també es recomana cuinar amb menys sal. Per assolir-ho, hi ha alguns trucs senzills. Un és afegir altres espècies, que també donaran gust. Un altre és posar la sal en el plat ja cuinat, perquè en caldrà menys quantitat per tenir el mateix efecte en el paladar. "És millor afegir-ne després que mentre es cuina", conclou.