PP i PSOE també breguen per la presidència del Congrés, la tercera autoritat de l'Estat
Es votarà a la sessió constitutiva prevista pel dia 17 d'agost i tant socialistes com populars necessiten, també, el suport d'altres forces polítiques
Les mirades estan posades als pactes per aconseguir la presidència del govern espanyol. Ara bé, PP i PSOE també breguen per obtenir una altra presidència, la del Congrés de Diputats. Es tracta de la tercera autoritat de l'estat, després del rei i el president del govern.
Igual que la presidència del govern, per aconseguir-la es necessita la majoria absoluta si és en la primera votació, i majoria simple en la segona votació. Per això, les majories que estan buscant socialistes i populars són semblants a les que busquen per a governar i podrien donar pistes en aquest sentit.
Les votacions per a la tercera autoritat de l'estat que fins ara ha ostentat la socialista Meritxell Batet, estan previstes per al 17 d'agost durant la sessió constitutiva del Congrés i les votacions són secretes. És a dir, es fan amb papers individuals que es tiren en una urna.
Segons han avançat els dos partits més votats a les eleccions generals, PP i PSOE, tots dos hi presentaran candidatura. Per aconseguir-la necessitaran 176 vots en una primera votació i en una segona votació guanyaria el candidat que arreplegui més vots.
Aparentment, els socialistes tindrien més possibilitats d'aconseguir-ho. L'aspirant al càrrec socialista necessitaria els 122 vots del PSOE, els 41 de Sumar i almenys els d'ERC, Junts, Bildu i PNB per fer-ho amb majoria absoluta. D'aquesta manera sumarien 178 vots. En una segona votació, sempre que Junts no voti el candidat del PP, podrien arribar als 172 vots sumant el vot del BNG.
Els populars, que ja van intentar aconseguir la presidència de la cambra baixa el 2019 amb la candidata Ana Pastor, tenen encara més complicat aconseguir-ho en la primera volta perquè amb els vots de Vox, UPN i Coalició Canària en podrien aconseguir 171.
Les vicepresidències
A la mateixa sessió constitutiva i just quan ja s'ha votat la presidència, s'escolliran els quatre vicepresidents i quatre secretaris. En aquests casos ja no cal aconseguir la majoria i es trien els candidats que tenen més vots.
Segons fonts del Congrés és molt possible que el PSOE i Sumar s'assegurin dues presidències i dues secretaries, i el PP podria obtenir-ne l'altra meitat. Tot i això, en el context de les negociacions i repartiment de càrrecs, aquests llocs són una possible moneda de canvi.
Grups parlamentaris
La mesa del parlament decideix la constitució dels grups parlamentaris. Els partits que tenen més de 15 diputats o un 15% a cadascuna de les circumscripcions on s'ha presentat tenen dret a tenir un grup, però d'altres grups els pot decidir la mesa.
Això és important en el marc de les negociacions entre PSOE i Junts, els socialistes s'han avançat a les votacions a la mesa i han ofert un grup propi a ERC i Junts que no reuneixen les característiques per a tenir-lo. Encara que Junts ha dit que aquesta oferta no era suficient per apuntalar Pedro Sánchez a la presidència del govern central.
El calendari que ve
Després de la sessió constitutiva de les Corts Espanyoles, que en principi se celebrarà el dia 17 d'agost, tant del Congrés com del Senat, s'obrirà el calendari per escollir el president del govern.
A partir de l'endemà, el rei espanyol podrà començar la ronda de contactes amb tots els partits. S'obre un període sense terminis en què el monarca encarrega la formació d'un govern al candidat que pugui tenir més suports. Per antecedents, el més habitual és que ho faci la setmana següent a la constitució de les cambres; per tant, l'última d'agost.
Felip VI ha d'encarregar formalment la investidura al candidat que cregui que té més opcions de recollir els suports suficients al Congrés. Acceptat l'encàrrec, la presidència del Congrés ha de convocar el ple, que tampoc està subjecte a terminis. Els experts calculen que podria ser la primera quinzena de setembre.
Si la votació en primera volta amb majoria absoluta fracassa, s'inicia un compte enrere de dos mesos per a la dissolució de les Corts. El mateix candidat se sotmet a una segona volta al cap de 48 hores, on passa a necessitar majoria simple.
I finalment, si fracassa la segona volta, s'obre un nou període en què el rei pot reprendre les converses amb els partits i proposar un segon candidat a la investidura. Si no en proposa cap, o si el que proposa tampoc aconsegueix els suports necessaris, Congrés i Senat es dissolen al cap de dos mesos des de la primera votació d'investidura. Això seria, previsiblement, a mitjan novembre.
