La presidència de les Corts d'Aragó, aquest dijous, en el ple que ha aprovat la derogació de la llei (Corts d'Aragó)

PP i Vox deroguen la llei de memòria democràtica de l'Aragó: on més està en risc?

Més enllà de la llei de memòria democràtica estatal, totes les comunitats tenen una llei pròpia, excepte quatre, la majoria governades pel PP

Redacció/Agències

Les Corts de l'Aragó han aprovat aquest dijous derogar la llei de memòria democràtica, un projecte de llei impulsat pel PP i Vox --que sumen majoria absoluta--, amb els vots a favor del Partit Aragonès. Aquest retrocés es podria estendre a altres comunitats autònomes on també governen la dreta i l'extrema dreta.

És el cas de Castella i Lleó i el País Valencià, on aquests dos partits governen en coalició.

A Castella, el decret de memòria històrica i democràtica --aprovat el 2018 pel govern del PP-- continua en vigor. El pacte de govern entre el PP i Vox de fa dos anys inclou derogar aquesta normativa i impulsar-ne una altra que es basi en "la concòrdia".

De moment, però, malgrat la pressió de Vox, el PP es resisteix al canvi amb el pretext que cal fer "bé" el canvi.

Al País Valencià, a hores d'ara no s'ha impulsat cap iniciativa per eliminar la llei de memòria democràtica valenciana, aprovada el 2017 pel govern del Botànic, format pels socialistes, Compromís i Podem.

Però l'acord de govern entre el PP i Vox també recollia el compromís de derogar les normes que, segons ells, "ataquen la reconciliació dels assumptes històrics."

Concentració de la Plataforma d'Acció per la Memòria de l'Aragó contra la derogació de la llei de memòria democràtica (Europa Press)

També a Cantàbria i a les Illes Balears

A les Illes Balears, el 2016 es va aprovar la que es coneix com la llei de fosses, centrada en la recuperació de desapareguts, i el 2018, la llei de memòria democràtica, sobre el reconeixement i la difusió de la història de la Guerra Civil i el franquisme.

L'actual govern del PP, amb el suport parlamentari de Vox, ha anunciat que vol mantenir els plans de recerca i exhumació de víctimes emparats en la primera llei, però que té intenció de derogar la segona perquè la considera partidista.

El cas de Cantàbria és diferent, perquè el programa electoral del PP, que hi governa en solitari, recollia la intenció de revocar la llei de memòria històrica i democràtica autonòmica, però és Vox qui ha impulsat finalment la derogació de la norma.

El setembre passat, la formació d'extrema dreta va presentar una iniciativa al Parlament càntabre a la qual els populars van donar suport, per la qual instava el govern a "presentar amb la màxima brevetat possible" un projecte de llei per derogar la norma sobre memòria històrica.

Aquest fet va provocar un moviment social immediat, amb la creació, en només 48 hores, de la Plataforma Memòria i Democràcia de Cantàbria.


Quatre comunitats no tenen llei pròpia

En qualsevol cas, la llei de memòria democràtica estatal, que va entrar en vigor a finals del 2022, continua regint totes les comunitats, tinguin o no llei pròpia.

A banda de l'Aragó, que l'acaba de derogar, les que no tenen llei autonòmica són Madrid, Galícia, Múrcia i Castella-la Manxa.

A totes hi governa el PP --en el cas de Múrcia, en coalició amb Vox--, excepte a Castella-la Manxa, on hi ha majoria absoluta del PSOE.

 

 

ARXIVAT A:
Memòria històrica Extrema dreta
Anar al contingut