PP, PSOE i UPyD rebutgen la proposta d'ERC per convocar referèndums legals a Catalunya
La iniciativa dels republicans demanava al Congrés reconèixer la capacitat de Catalunya per convocar referèndums legals. El PSC, tot i que s'havia manifestat a favor que Catalunya pogués celebrar una consulta d'autodeterminació legal, s'hi ha oposat, en considerar la iniciativa una trampa. Les formacions que hi han votat en contra ho han justificat per la inconstitucionalitat de la proposta.
RedaccióActualitzat
El Congrés dels Diputats, amb els vots de PP, PSOE i UPyD, han rebutjat la proposició no de llei presentada per ERC perquè l'Estat espanyol reconegui la capacitat de Catalunya per convocar referèndums legals. Les tres formacions han tombat la iniciativa amb l'argument que està fora de la Constitució.
Davant la més que previsible negativa, durant la seva intervenció per defensar la proposta, el portaveu republicà, Alfred Bosch, ha reivindicat el vot "com una expressió simple" i "poderosa" de la democràcia. "Volem votar i votarem perquè la democràcia sempre guanya", ha assegurat.
Bosch ha recordat les paraules de l'expresident del govern espanyol, Adolfo Suárez, que era partidari de portar a la cambra "el que es debat amb normalitat al carrer". Pel republicà, el posicionament del PP i del PSOE mostra debilitat perquè "pretenen vèncer en lloc de convèncer" i ha remarcat la "trista contradicció" que suposa que, sent representants escollits a les urnes, no permetin que el poble expressi amb el seu vot la seva voluntat.
La votació d'aquest dimarts ha posat en una situació incòmoda el PSC. Tot i que la formació s'havia manifestat a favor que Catalunya pogués celebrar una consulta d'autodeterminació legal, finalment ha votat contra la proposta d'ERC. El líder del PSC, Pere Navarro, ha justificat la negativa perquè és una proposta trampa. Navarro ha instat els republicans a sumar-se a la proposta que el PSC presentarà al Parlament per reformar la Constitució i avançar cap a un Estat federal.
El portaveu del PSOE a la Comissió Constitucional, Ramon Jáuregui, ha acusat ERC de sotmetre a debat un tema tan "seriós, delicat i transcendent" des de la frivolitat i l'oportunisme. Jáuregui ha remarcat que els socialistes no tenen por que el poble voti, però consideren que el problema identitari català no es resoldrà amb una consulta sobre dues posicions extremes relatives a la independència: "Això no és la solució de res, sinó el problema de tot i de tothom".
El portaveu del PP, Alfonso Alonso, ha esgrimit que "la democràcia sense regles és demagògia" com a argument per rebutjar la proposta dels republicans. Alonso ha descrit la votació com un intent de "desviar l'atenció".
Rosa Díez, d'UPyD, ha reivindicat el dret de tots els espanyols a decidir. "Jo vull decidir sobre la unitat d'Espanya. El que passi a Catalunya a mi m'afecta perquè és part del meu país i no és democràtic que una part decideixi sobre allò de tots".
El diputat de CiU, Jordi Xuclà, s'ha posicionat en un sentit similar al d'Alfred Bosch i ha assegurat que "no hi ha res que pugui aturar la democràcia i la voluntat del poble". Xuclà ha apuntat que si el 25 de novembre els catalans donen suport majoritàriament als partits que defensen el dret a decidir, aquesta opció haurà de ser rebuda amb "respecte democràtic".
Des del PNB, Aitor Esteban ha negat els problemes en l'ajust constitucional que han plantejat PP, PSOE i UPyD i ha recordat que la carta magna es va reformar en una setmana i mitja per introduir el sostre de dèficit i es va fer sense consultar a la ciutadania. Esteban ha alertat de la possibilitat que, davant del debat obert a Catalunya, algú tingui la temptació de tornar a tipificar com a delicte la convocatòria de referèndums com va fer el PP després de desactivar el "pla Ibarretxe".
El portaveu d'ICV, Joan Coscubiela, ha admès que la proposta d'ERC té "dificultats en l'ancoratge constitucional", però, tot i això, ha insistit que són els ciutadans els que estan demanant exercir el seu dret a decidir, ja sigui sobre el futur de Catalunya o sobre les retallades. Coscubiela ha descrit "d'obsolet" el concepte de sobirania inclòs a la Constitució i ha defensat com una "única sortida racional i civilitzada" al que està passant a Catalunya que s'apliqui el dret democràtic a decidir.
Davant la més que previsible negativa, durant la seva intervenció per defensar la proposta, el portaveu republicà, Alfred Bosch, ha reivindicat el vot "com una expressió simple" i "poderosa" de la democràcia. "Volem votar i votarem perquè la democràcia sempre guanya", ha assegurat.
Bosch ha recordat les paraules de l'expresident del govern espanyol, Adolfo Suárez, que era partidari de portar a la cambra "el que es debat amb normalitat al carrer". Pel republicà, el posicionament del PP i del PSOE mostra debilitat perquè "pretenen vèncer en lloc de convèncer" i ha remarcat la "trista contradicció" que suposa que, sent representants escollits a les urnes, no permetin que el poble expressi amb el seu vot la seva voluntat.
La votació d'aquest dimarts ha posat en una situació incòmoda el PSC. Tot i que la formació s'havia manifestat a favor que Catalunya pogués celebrar una consulta d'autodeterminació legal, finalment ha votat contra la proposta d'ERC. El líder del PSC, Pere Navarro, ha justificat la negativa perquè és una proposta trampa. Navarro ha instat els republicans a sumar-se a la proposta que el PSC presentarà al Parlament per reformar la Constitució i avançar cap a un Estat federal.
El portaveu del PSOE a la Comissió Constitucional, Ramon Jáuregui, ha acusat ERC de sotmetre a debat un tema tan "seriós, delicat i transcendent" des de la frivolitat i l'oportunisme. Jáuregui ha remarcat que els socialistes no tenen por que el poble voti, però consideren que el problema identitari català no es resoldrà amb una consulta sobre dues posicions extremes relatives a la independència: "Això no és la solució de res, sinó el problema de tot i de tothom".
El portaveu del PP, Alfonso Alonso, ha esgrimit que "la democràcia sense regles és demagògia" com a argument per rebutjar la proposta dels republicans. Alonso ha descrit la votació com un intent de "desviar l'atenció".
Rosa Díez, d'UPyD, ha reivindicat el dret de tots els espanyols a decidir. "Jo vull decidir sobre la unitat d'Espanya. El que passi a Catalunya a mi m'afecta perquè és part del meu país i no és democràtic que una part decideixi sobre allò de tots".
El diputat de CiU, Jordi Xuclà, s'ha posicionat en un sentit similar al d'Alfred Bosch i ha assegurat que "no hi ha res que pugui aturar la democràcia i la voluntat del poble". Xuclà ha apuntat que si el 25 de novembre els catalans donen suport majoritàriament als partits que defensen el dret a decidir, aquesta opció haurà de ser rebuda amb "respecte democràtic".
Des del PNB, Aitor Esteban ha negat els problemes en l'ajust constitucional que han plantejat PP, PSOE i UPyD i ha recordat que la carta magna es va reformar en una setmana i mitja per introduir el sostre de dèficit i es va fer sense consultar a la ciutadania. Esteban ha alertat de la possibilitat que, davant del debat obert a Catalunya, algú tingui la temptació de tornar a tipificar com a delicte la convocatòria de referèndums com va fer el PP després de desactivar el "pla Ibarretxe".
El portaveu d'ICV, Joan Coscubiela, ha admès que la proposta d'ERC té "dificultats en l'ancoratge constitucional", però, tot i això, ha insistit que són els ciutadans els que estan demanant exercir el seu dret a decidir, ja sigui sobre el futur de Catalunya o sobre les retallades. Coscubiela ha descrit "d'obsolet" el concepte de sobirania inclòs a la Constitució i ha defensat com una "única sortida racional i civilitzada" al que està passant a Catalunya que s'apliqui el dret democràtic a decidir.
