Precarietat dels professors associats: "Per guanyar 1.500 euros he de tenir 5 feines"

El professorat de la Universitat de Barcelona fa vaga durant 24 hores en protesta per la precarietat laboral que suporten sobretot els professors associats. Amb la crisi, la precarietat laboral s'ha accentuat a la universitat, on els professors associats ja són majoria als centres públics. Denuncien que han hagut d'assumir tasques que no els pertoquen i que cobren tan poc que han de treballar a diverses universitats alhora o alternar-ho amb altres feines.

La figura dels associats estava pensada per captar professionals que ja tenien una feina principal fora de la universitat i que hi poguessin dedicar unes hores, com una feina complementària. Però la crisi ha acabat pervertint aquesta figura. Molts no compleixen amb aquest perfil.
A més, la falta de nous contractes s'ha suplert amb associats. En els últims anys s'han multiplicat.

La suma dels professors associats de les 8 universitats públiques de Catalunya era de més de 7.700 professionals ara fa 10 anys. Actualment aquesta xifra s'ha incrementat en més de 4.000 professors, i ja són gairebé 12.000.

Si mirem universitat per universitat, veiem que els professors associats són majoria gairebé a totes. Deixant de banda la UOC -que és una universitat a distància-, veiem com en gairebé totes les universitats hi ha més associats que professorat permanent: la suma de catedràtics, titulars i agregats.

Així, veiem com en el conjunt del sistema universitari hi predomina, de forma clara, la figura de l'associat.

Obligats a tenir més d'una feina

Una feina mal pagada i que obliga a treballar en més d'una universitat o, fins i tot, en altres llocs. No només un, en molts casos més d'un, per arribar a tenir un sou que volta el mileurisme. És el cas de Diego.

"Per guanyar 1.500 € al mes he de tenir 5 feines. Dues de fixes i tres amb nòmina en servei."

Diego és professor associat de Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Però, per completar el seu sou de 400 euros, ho ha de combinar, cada tarda, i des de fa 7 anys, amb la feina de dependent en una botiga de mòbils d'un centre comercial.

"Poden arribar a ser jornades de 14 hores. Falta de son, dolors musculars i estrès emocional en general."

El Jordi també combina diverses feines entre la Universitat Autònoma i la Pompeu Fabra.

"Per poder apropar-nos a un sou que fins i tot estaria lluny del mileurisme, hem de fer moltes més hores que les que un titular haurà de fer. Tenim prou casos de professorat que està sent docent en dues universitats públiques catalanes i tot i això no en té prou i ha de buscar altres feines."

Begoña, que és professora associada a la UB, fa 10 anys que compagina la feina amb una altra en un altre centre, i diu que aguanten la situació per l'esperança en "falses promeses".

"Per què s'aguanta? En molts casos per la promesa, o m'atreveixo a dir, la falsa promesa, que un dia hi haurà places i entraràs. I aquesta falsa promesa ha acabat fent que sigui un col·lectiu molt esperançat i aquesta sortida no existeix en molts dels casos, i això vol dir que hi ha una gran frustració i un gran desànim."

El Jordi explica que la seva raó és creure en la universitat pública.

"Soc un professor universitari que assumeixo la precarietat, amb els costos que això pot arribar a tenir, perquè crec en la universitat pública, perquè crec en la tasca de la docència i de la recerca, i el que intento és canviar aquesta situació perquè ningú visqui aquesta situació de precarietat."

Denúncia als tribunals

Cansats d'assumir, sense cap tipus de remuneració, feines que en origen no els pertocaven, com ara recerca o gestió, molts d'aquests professors van portar la Universitat de Barcelona als tribunals.
Al maig, la sentència va recollir que aquesta diferència salarial respecte als professors permanents era una discriminació il·lícita.

La Begoña afegeix:

"La universitat està fent un ús absolutament fraudulent i abusiu de la contractació."

La UB confia que un acord entre el govern central, les autonomies i les universitats permeti crear una nova figura de professor que empari les demandes dels associats.

"Aquesta sentència fa aflorar situacions molt estranyes que no haurien d'haver succeït mai. La situació econòmica ha fet que s'arribi a un increment d'associats fora del que seria lògic, i que ningú vol, però aleshores ens trobem que falta una figura contractual que resolgui aquest problema."

Josep Pallarès, director general d'Universitats, explica que el 2011, amb l'increment de màsters, va augmentar la càrrega docent sense poder incorporar més professorat, ni tampoc cobrir les baixes i jubilacions.

"Hi ha un conjunt de restriccions a nivell nacional i a nivell espanyol que impossibiliten a la pràctica que tant el govern de la Generalitat de Catalunya com el govern de les universitats puguin desenvolupar polítiques pròpies."

Els rectorats i la Generalitat demanen que el Ministeri d'Hisenda aixequi del tot les limitacions a l'hora de contractar personal fix.

I mentrestant els professors associats com el Diego, el Jordi i la Begoña miren al futur sense veure-ho gaire clar.

Diego: "Quan tingui 40 o 45 anys, si la situació continua igual, m'hauré de plantejar fer un canvi vital."

Jordi: "No deixes de tenir aquell neguit de 'l'any vinent què passarà, la gent que està per sobre què decidirà, quina assignatura em donaran..." Aquesta inestabilitat té repercussions físiques, emocionals, familiars..."

Begoña: "El problema és molt greu. Que si demà ens plantéssim tots els professors associats i deixéssim de venir a fer classe o féssim tot el que la vicerectora ens va dir que no havíem de fer, aquesta facultat (Lletres UB) sense anar més lluny, l'haurien de tancar."