Preguntes i respostes sobre la crisi de l'Iraq
Com d'extremista és l'ISIL, el moviment Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant?
Tan extremista com que un grup terrorista com Al-Qaeda els va expulsar de l'organització per considerar-los massa violents i pels assassinats indiscriminats de civils. A Síria, l'ISIL ha lluitat contra els altres grups rebels que s'enfronten al règim de Bashar al-Assad, han massacrat els habitants de pobles kurds per "poc musulmans" i han crucificat cristians com a avís pel suport de les comunitats cristianes al règim.
Quins són els objectius de l'ISIL?
Acabar amb les fronteres imposades fa un segle al Pròxim Orient per França i la Gran Bretanya quan, en acabar la Primera Guerra Mundial, es van repartir les regions àrabs de l'antic Imperi Otomà. Com diu el seu nom (Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant), volen unir aquests territoris en un únic emirat islàmic regit per una aplicació estricta de la xaria, la llei islàmica. A Mossul i altres zones ocupades de l'Iraq ja han prohibit l'alcohol, el tabac, les drogues i han ordenat que les dones portin vestits que els cobreixin tot el cos. En la seva visió, el Llevant o la Síria històrica comprèn també el Líban, Jordània i Palestina (amb Israel).
Quina força té?
Fins ara els experts parlaven d'entre 3.000 a 5.000 homes. Ara, algun grup de recerca àrab eleva la xifra a 15.000 militants, molts d'ells jihadistes estrangers, molt motivats i molt ben entrenats. Ara han capturat un arsenal immens deixat enrere per l'exèrcit iraquià en fugida a les bases militars. Els Estats Units es van gastar prop de 25.000 milions de dòlars per entrenar i armar el nou exèrcit iraquià. Una part important d'aquest armament és ara en mans dels terroristes: tancs, vehicles blindats, artilleria, municions i fins i tot helicòpters.
Pot aturar-los una intervenció estrangera?
Si l'Iran, país protector dels xiïtes iraquians, o els Estats Units ataquen el territori ocupat per l'ISIL, això pot provocar la ira dels sunnites iraquians i acabar per posar-lo totalment del costat de l'ISIL. Tant l'Iran com els EUA són vistos pels sunnites iraquians com els seus enemics tradicionals: l'Iran per la guerra de l'aiatol·là Khomeini contra Saddam Hussein en els anys vuitanta del segle passat, que va fer més d'un milió de morts; i els Estats Units per la seva invasió del 2003 i l'enderrocament de Saddam Hussein, membre de la minoria sunnita. L'Iran pot intervenir, com a molt, per impedir que els jihadistes sunnites entrin en zones de majoria xiïta i destrueixin les ciutats santes del xiisme, com Najaf i Kerbala. Però no pot enviar els seus soldats a atacar zones de població sunnita. Els altres països àrabs sunnites com l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs o Qatar no ho permetrien: podria portar a una guerra generalitzada entre xiïtes i sunnites a tota la regió.
Què faran els Estats Units per evitar que els terroristes creïn un estat propi al Pròxim Orient?
De moment, res. Així ho ha dit el president Barack Obama el divendres 13 de juny. Els Estats Units no volen una nova guerra de l'Iraq. El president Obama ha explicat que els Estats Units ja van intentar ajudar una vegada els iraquians, i que ni els ho han agraït ni ha servit de res. "Durant la dècada passada, les tropes nord-americanes han fet sacrificis extraordinaris per donar als iraquians possibilitats de construir-se un futur. Per desgràcia, els líders iraquians han estat incapaços de superar les desconfiances i les rivalitats sectàries." Els nord-americans estan escaldats i no hi volen tornar. "Ara, és cosa dels iraquians", ha dit Obama. I en tot cas, els Estats Units no faran res si abans no hi ha "un projecte polític de part dels iraquians que ens asseguri que estan disposats a treballar junts". "Primer poseu-vos d'acord entre vosaltres, entre xiïtes i sunnites", els ha vingut a dir el president, "i llavors ja veurem si us ajudem". Una ajuda que en cap cas significaria tornar a enviar soldats per terra.