Preinscripció escolar: el decret que explica que només es tanquin grups a l'escola pública
Una normativa desactualitzada només permet tancar grups preventivament a la pública, tot i que després se'n solen tancar més a la concertada
La previsió que tanquin línies a l'escola pública preocupa cada any la comunitat educativa en el moment de fer la preinscripció i abans que se sàpiga quants grups s'oferiran finalment, tant a la pública com a la concertada.
Aquest neguit ha desembocat en la plataforma La Pública, l'Escola de Tothom, que aglutina sindicats, les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya i associacions de docents com Rosa Sensat i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, que aquest dimecres s'han mobilitzat en diverses ciutats.
També al Parlament, grups parlamentaris com la CUP i els Comuns han interpel·lat aquesta setmana el president Salvador Illa per aquesta qüestió.
Malgrat que hi ha molts discursos que afirmen que s'està afavorint l'escola concertada en detriment de la pública, la realitat és que, al final de la preinscripció, cada any tanquen més grups a la concertada i se'n reobren a la pública. Com s'explica?
Menys alumnes: menys grups, però també ràtios més baixes
El curs vinent hi haurà 30.000 alumnes menys a l'educació obligatòria. La caiguda de la natalitat ha afavorit que, fa quatre anys, es comencessin a abaixar les ràtios, començant per infantil 3, a 20 alumnes per aula. Una realitat que, el curs vinent, ja arribarà a la majoria d'aules de l'etapa d'infantil i de primer de primària.
Però, amb aquest descens tan acusat de la natalitat, tot i la reducció de ràtios no s'ha pogut evitar que es tanquin grups. El motiu és que la sobreoferta de places perjudica l'escolarització equilibrada i contradiu el que marca el Pacte contra la Segregació --impulsat per la Sindicatura de Greuges i amb el rebuig, en el seu moment, de l'aFFac, dels sindicats USTEC i CGT i del SEPC--, que ha permès reduir en cinc anys un 20% els nivells de segregació escolar.
Si sobren places, les famílies tenen més opció de triar centre educatiu i les places buides se solen concentrar als centres amb més complexitat i que escolaritzen més alumnat vulnerable.
Això fa, de retruc, que rebin més alumnes de matrícula viva, que arriben amb el curs començat, la majoria dels quals tenen necessitats educatives per motius socioeconòmics.
Una situació que, si no es prenen mesures correctives, és molt difícil de capgirar i que perjudica les oportunitats de l'alumnat més desafavorit.
Quants grups s'ofereixen per al curs vinent?
En aquesta preinscripció, s'han ofert 14 grups menys a infantil 3 i 63 menys a primer d'ESO a l'escola pública, mentre que la concertada perd tres grups a I3 i manté l'oferta de l'any passat a primer d'ESO.
Aquesta és l'oferta inicial del Departament d'Educació en funció del nombre d'alumnes i de criteris per frenar la segregació, però és una xifra que sol canviar un cop s'acaba el procés de preinscripció i es coneix la demanda de les famílies.
Així doncs, en l'oferta final --és a dir, en els grups que s'acabaran oferint--, la conselleria preveu que l'escola pública podrà sumar 20 grups a I3 i 10 a primer d'ESO, mentre que, en el cas de la concertada, la previsió és que perdi 23 grups a I3 i mantingui els mateixos per a primer d'ESO.
L'any passat, la pública va guanyar 29 grups a I3 i 5 a primer d'ESO, respecte als que s'havien ofert inicialment, i la concertada va perdre 24 grups a I3 i va mantenir l'oferta a primer d'ESO.
Aquesta diferència es deu a la demanda de les famílies, que trien majoritàriament l'escola pública, però també a un desajust en la normativa.
El decret de concerts que no arriba
La raó és que la reducció de la ràtio i la programació de l'oferta no es poden fer per igual a l'escola pública i a la concertada.
Abans del període de preinscripció, la normativa només permet tancar grups a l'escola pública per no generar sobreoferta.
En canvi, l'escola concertada pot oferir totes les línies i esperar-se fins al final del procés per tancar els grups que no s'han omplert i evitar, d'aquesta manera, perdre el concert educatiu.
L'eina que ho hauria de regular, el decret de concerts, fa anys que està en un calaix. L'actual decret és del 1993 i xoca amb el decret de l'oferta educativa i d'admissió, que es va aprovar el 2021, derivat del Pacte contra la Segregació Escolar.
Aquest decret estableix que cal ajustar l'oferta a la demanda per no generar sobreoferta de places i que s'ha de vetllar per garantir una distribució equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives específiques entre tots els centres.
Per poder garantir-ho, l'administració hauria de ser capaç de programar, de manera conjunta, l'oferta de places tant a l'escola pública com a la concertada, amb l'objectiu que l'escola sigui un mirall del barri.
Es vol evitar que hi hagi centres amb un nivell de segregació escolar molt més alt que el de segregació urbanística de la seva zona, i que solen conviure a prop d'altres centres amb un nivell de complexitat molt més baix.
Mentre no s'aprovi un nou decret de concerts, però, abaixar la ràtio i escolaritzar alumnat vulnerable és obligatori a l'escola pública i voluntari a la concertada.
L'anterior conselleria preveia que el primer trimestre del curs 2023-24 hi hagués enllestit un esborrany del nou decret de concerts, però a hores d'ara continua encallat en un calaix.
Com ha actuat l'escola concertada?
Des del Pacte contra la Segregació, els centres concertats acullen molts més estudiants amb necessitats socioeconòmiques i, per al curs vinent, el 55,4% dels grups d'infantil 3 concertats tindran 20 alumnes o menys per aula tot i que continuen sent molts menys que els públics, que seran el 93,2% del total.
El sector defensa el seu paper en la lluita contra la segregació, però es queixa que no reben els mateixos recursos per atendre la diversitat que els centres públics, que sí que tenen una discriminació positiva i se'ls assignen més docents.
A més, la concertada també lamenta els retards en el cobrament de partides com les beques menjador o les ajudes per a l'alumnat vulnerable, cosa que, en alguns casos, asseguren, pot arribar a comprometre la viabilitat dels projectes.
El decret també preveu revisar les quotes que paguen les famílies en algunes escoles concertades d'elit, que es consideren abusives, i treballar per garantir, a llarg termini, la gratuïtat de tots els centres finançats amb fons públics.
