Premi Nobel de Medicina per als descobridors del micro-ARN, Victor Ambros i Gary Ruvkun

Els biòlegs nord-americans Victor Ambros i Gary Ruvkun han estat guardonats aquest dilluns amb el Premi Nobel de Medicina 2024 pel descobriment de l'anomenat micro-ARN.

Segons l'Assemblea Nobel, aquest descobriment va obrir un nou camp d'estudi de la regulació del genoma, perquè són molècules minúscules que hi tenen "un paper crucial":

"El seu descobriment innovador en el petit cuc 'C. elegans' va revelar un principi completament nou de regulació gènica. Això va resultar essencial per als organismes pluricel·lulars, inclosos els humans."

Estudiaven la regulació genòmica del "Caenorhabditis elegans"

Procedent cadascun d'una banda del país, New Hampshire i Califòrnia, a finals de la dècada de 1980 Ambros i Ruvkun van coincidir al MIT de Massachusetts, al laboratori de Robert Horvitz, Premi Nobel de Medicina del 2002.

Allà van començar a estudiar la regulació genòmica del cuc "C. elegans", molt estudiat perquè la seva simplicitat el fa idoni per analitzar-ne la fisiologia, que té trets comuns en la majoria d'animals pluricel·lulars.

Van trobar-hi anomalies que no podien explicar, perquè apareixien després que l'ADN s'hagués transcrit en ARN missatger, la molècula responsable de la producció de proteïnes, i estudiant-ho Ambros va identificar un micro-ARN.

De descobriment poc important a ser considerat crucial

El descobriment el fa fer el 1993, i llavors no s'hi va donar importància, perquè es va creure que era una peculiaritat d'aquest cuc, però l'any 2000 Ruvkun va identificar micro-ARN relacionat amb un gen molt comú a tot el regne animal.

A partir de llavors es van anar identificant cada vegada més micro-ARN, centenars de diferents, i l'Assemblea Nobel assegura que ara es considera un dels principals mecanismes de regulació del genoma:

"Avui sabem que hi ha més de mil gens per a diferents micro-ARN en humans, i que la regulació gènica per micro-ARN és universal entre els organismes pluricel·lulars."

Els micro-ARN també són factors de transcripció

Totes les cèl·lules d'un cos humà tenen el mateix genoma, però cadascuna té la seva funció, i per diferenciar-se hi ha mecanismes de regulació que decideixen quins gens s'activen en cada moment.

Des de fa dècades se sap que l'expressió dels gens es fa a través de l'ARN missatger, que són còpies "negatives" de l'ADN que són les encarregades de la producció de les proteïnes en diferents parts de la cèl·lula.

A cada cèl·lula es produeixen només les proteïnes necessàries per a aquell tipus concret de cèl·lula, i a més la producció està regulada per diversos mecanismes, que són imprescindibles perquè el cos funcioni correctament.

En la dècada dels 1960 es va demostrar que la regulació la fan proteïnes especialitzades, anomenades factors de transcripció, que són les que decideixen quines parts del genoma s'activen i quan.

Des de llavors es van descobrir milers de factors de transcripció, i durant molt temps es va creure que ja es coneixia gairebé del tot com funcionava la regulació, fins que els micro-ARN van sortir a la llum.

Cada any és el primer Nobel

Tradicionalment, el premi de medicina és el primer que es fa públic cada any i els guanyadors reben 11 milions de corones sueques, gairebé un milió d'euros.

És un premi que atorga l'Assemblea Nobel de la Universitat de Medicina de l'Institut Karolinska de Suècia.