Premi Planeta per a "Victoria", de Paloma Sánchez-Garnica, que va ser finalista fa tres anys

La madrilenya Paloma Sánchez-Garnica, una autora estretament vinculada a Planeta, ha guanyat el Premi Planeta 2024 amb la novel·la "Victoria". Escriptora supervendes de llarga trajectòria, Sánchez-Garnica s'havia presentat al premi amb el títol provisional de "Buenas noches y buena suerte" --una picada d'ullet a la pel·lícula de George Clooney-- i el pseudònim Anna Ajmátova.

"Victoria", la novena novel·la de Sánchez-Garnica, és una història d'amor ambientada en la guerra freda. Segons la sinopsi del llibre facilitada per l'editorial, la protagonista i qui dona nom al llibre és la Victoria, una dona obligada a abandonar Berlín després de la Segona Guerra Mundial per marxar als Estats Units i exercir d'espia dels russos. Anys més tard, quan torna a la seva ciutat, es convertirà en una famosa locutora de ràdio.

Entrevistada al programa "Més 324", Sánchez-Garnica ha defensat que ella és "el clar exemple que persistir val la pena" perquè, tres anys després de ser finalista, ha aconseguit el premi:

"No em vaig rendir i ara soc aquí gaudint, celebrant-ho i feliç."

"Bàsicament és una gran història d'amor", ha explicat l'autora, que també ha posat èmfasi en la professió de la protagonista. "No és una novel·la de periodistes, però és una reivindicació del dret a la informació".

Nascuda el 1962 i llicenciada en Dret i en Geografia i Història, Paloma Sánchez-Garnica té tirada pels temes històrics i té bona sort als premis. L'any 2016 va guanyar el Fernando Lara de novel·la, també de Planeta, amb "Mi recuerdo es más fuerte que tu olvido". També és autora de "La sonata del silencio", que es va adaptar per a la televisió, "El alma de las piedras" o "La brisa de Oriente".

Ara fa tres anys, el 2021, va viure una nit semblant a la d'avui, però com a finalista del Planeta amb "Últimos días en Berlín", que va vendre milers d'exemplars. Aquell any, el premi va guanyar-lo la novel·la "La bestia", escrita a sis mans pels tres guionistes que firmen amb el nom de Carmen Mola. 

Beatriz Serrano, finalista

L'obra finalista, "Fuego en la garganta", és la segona novel·la de la també madrilenya Beatriz Serrano (1989), que va debutar l'any passat al segell Temas de Hoy (també del grup Planeta) amb la novel·la "El desencanto", que li va valdre una nominació com a autora revelació als premis Openbank Literatura de Vanity Fair.

Serrano, que ha confessat en una entrevista amb TV3 que està "en un núvol", ha definit "Fuego en la garganta" com una "novel·la iniciàtica" amb què vol explicar les sensacions que es viuen en el pas a l'adolescència i la maduresa. Serrano ha citat "Nada", de Carmen Laforet, i "Entre visillos", de Carmen Martín Gaite, com dues novel·les iniciàtiques que l'han marcat.

"Fuego en la garganta" és la història d'una nena sola que busca connectar amb els altres i està ambientada a València. La protagonista viu obsessionada pels crims de Charles Manson i la música de Joy Division.

En pujar a l'escenari, ha dit que ser finalista del premi és "un honor" que la deixa "sense paraules" i que no s'ho hauria imaginat mai. "Sembla una errada a Matrix", ha fet broma.

Serrano s'ha presentat al Planeta amb el títol provisional de "Milagro" i amb el curiós pseudònim d'Eutropio. Una novel·la generacional on la protagonista, la Blanca, segons la sinopsi facilitada pel Premi, recorre la dècada dels anys 90 i els primers anys del segle XXI buscant la seva pròpia identitat.

Beatriz Serrano ha fet part de la seva carrera en l'àmbit del periodisme digital i codirigeix, amb Guillermo Alonso, el pòdcast "Arsénico Caviar", guanyador d'un Premi Ondas. Al perfil del seu Instagram, amb més de 12.000 seguidors, diu. "Me gustan las cosas bonitas y los memes feos."
 

75 anys de l'editorial i un record per a Skármeta

L'edició del premi d'aquest any, que s'ha celebrat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), també ha servit per commemorar el 75è aniversari de l'editorial Planeta. La gala ha estat presidida pels reis d'Espanya, Felip VI i Letícia, un fet que ha obligat a blindar, per seguretat, els voltants del MNAC.

En el seu discurs, el rei ha tingut un record per Antonio Skármeta, escriptor xilè mort aquest dimarts i que va guanyar el premi el 2003 amb "El baile de la Victoria". El monarca també ha felicitat l'editorial pels 75 anys i ha ressaltat el "paper fonamental en la transformació cultural" d'Espanya que ha tingut Planeta.

També hi han assistit el president de la Generalitat, Salvador Illa; les conselleres Esther Niubó i Sònia Hernández Almodóvar; els ministres Ernest Urtasun i Jordi Hereu, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a més de moltes cares conegudes del món de la comunicació i del sector editorial.

A la tradicional i multitudinària roda de premsa que es va fer aquest dilluns, el dia abans de l'entrega del guardó, el president del Grup, José Creuheras, va explicar que durant aquestes set dècades i mitja d'existència, l'editorial Planeta ha publicat 135.000 llibres i ha venut al voltant de 1.000 milions d'exemplars.

L'empresa va ser fundada per José Manuel Lara Hernández el 1949. I tres anys després del seu naixement Planeta ja organitzava la primera edició del cèlebre premi. Un guardó cada cop més popular tal com demostra, per exemple, que en l'edició de 2024 un total de 1.070 novel·les han optat a un premi que té una suculenta dotació d'1 milió d'euros per al guanyador i 200.000 euros per al finalista. 

Alguns dels membres del jurat, com Carmen Posadas o Juan Eslava Galán, van guanyar anys enrere el Planeta, tal com també havien fet en el seu moment Fernando Delgado o Rosa Regàs, figures històriques, també, del jurat del Planeta.

La mort d'aquests dos últims escriptors durant l'últim any ha obligat l'editorial Planeta a substituir-los. S'ha optat, en aquest cas, per l'escriptora Luz Gabás, guanyadora del Planeta el 2022, i l'acadèmica Eva Giner, rectora de la Universitat Internacional de València. Totes dues s'incorporen en un moment dolç per al sector dels llibres ja que, tal com José Creuheras va pronosticar, l'any 2024 es convertirà en el millor exercici editorial de la història a l'estat espanyol gràcies a unes vendes que no deixen de créixer des de la pandèmia.

Creuheras va explicar que les dades demostren que s'ha de fugir dels discursos pessimistes i, per demostrar-ho, va revelar que els joves cada cop llegeixen més. Des de l'any 2019, les vendes de llibres a Espanya han augmentat un 35%, amb un índex de lectura superior al 68%.