Preocupació per l'alt nivell de nitrats a les aigües subterrànies del Baix Ebre i el Montsià

Des del mes de juliol, els veïns de la Galera, al Montsià, s'han d'abastir d'uns dipòsits que l'Ajuntament ha instal·lat al centre del poble per l'aigua de beure i de cuinar. I és que la de l'aixeta conté nivells elevats de nitrats.

"A l'estiu, el nivell de nitrats de l'aigua del nostre pou va superar els 50 mil·ligrams per litre, que és el màxim permès", explica l'alcalde Ramon Muñoz. "Ara ja ens ha baixat una mica per sota d'aquest límit, però abans de comprar una desnitrificadora que doni una solució definitiva, estem reparant les fuites d'aigua de la xarxa per saber exactament la capacitat que haurà de tenir l'aparell". De fet, Muñoz també recorda que:

"Tota aquesta zona, com també altres a Catalunya, és vulnerable als nitrats. Provenen de les granges, però també dels adobs que s'aboquen als camps d'oliveres i de mandariners".

Un problema de país

A Ulldecona, també al Montsià, tenen un problema semblant. Fa dos anys també es van haver d'abastir amb cisternes fins que l'Ajuntament va instal·lar un sistema per filtrar els nitrats de l'aigua del pou.

De fet, bona part de les aigües subterrànies de l'interior del Baix Ebre i el Montsià estan contaminades. Des del 2019, està declarada zona vulnerable per contaminació de nitrats procedents de fonts agrícoles. És una de les tretze zones vulnerables que hi ha a Catalunya.

La Xarxa Aigua Ebre, que aplega diverses entitats ecologistes, ha denunciat la contaminació dels aqüífers del Baix Ebre i el Montsià. Consideren que no s'estan fent les coses bé si la situació ha empitjorat els últims anys. "Demanem que facin complir la llei i que es freni l'arribada de nitrats als aqüífers", diu Manel Mas, membre del col·lectiu.

Mas considera, a més, que els ajuntaments haurien d'informar dels efectes perjudicials per a la salut que té el consum d'aigua amb nivells elevats de nitrats, especialment per a determinats col·lectius com embarassades i infants.

Els nitrats poden estar presents no només a l'aigua, sinó també en diversos aliments, i l'OMS ha fixat com a nivell referència del màxim d'ingesta admissible els 3,7 mil·ligrams per quilo de pes corporal.

Mesures per controlar els nitrats

Segons el Departament d'Agricultura, a les zones declarades vulnerables per contaminació de nitrats, les noves granges i ampliacions estan sotmeses a més condicionants.

També recorda que s'hi ha regulat la gestió de la fertilització, tant la mineral (adobs sintètics) com l'orgànica (principalment dejeccions ramaderes) per evitar que els nitrats s'acabin filtrant fins a arribar als aqüífers.

En aquest sentit, en aquestes zones hi ha limitacions en la quantitat d'adobs que es poden aplicar al camp; cal complir diferents requisits per emmagatzemar-los i està prohibit fertilitzar les finques en determinades èpoques de l'any.

A més, els agricultors han d'anotar les accions de fertilització en un llibre de gestió i elaborar una declaració anual al departament. Agricultura assegura que es fan controls de les explotacions ramaderes i cada any analitza els sòls de mig miler de parcel·les de Catalunya.

Però els ecologistes creuen que no es fa prou. Ho detalla Manel Mas:

"No hi ha els controls necessaris per a un territori tan extens i despoblat. Com poden garantir que ningú tira fems per sobre del que està permès?