Preparant el Vaticà del futur: el perquè dels últims moviments del papa Francesc

Francesc acaba de nomenar 21 nous cardenals, la majoria electors (tenen menys de 80 anys). I, d'aquesta manera, deixa el col·legi cardenalici amb 227 cardenals, 132 dels quals podran votar el seu successor en un futur conclau.

De moment, el papa s'assegura que de tots aquests cardenals, ell n'ha posat 113. Els altres els va nomenar Benet XVI (64 cardenals) i encara n'hi ha que van ser nomenats per Joan Pau II (50), però la majoria d'aquests ja tenen més de 80 anys i, per tant, ja no tenen dret a vot en el conclau.

Per tant, Francesc s'ha assegurat que quan ell plegui (perquè ja ha verbalitzat que ho farà, però no ha dit quan) la majoria de purpurats encarregats d'escollir un nou papa seran propers a la seva línia reformista.

El col·legi cardenalici el configuren cardenals de tot el món. Però Francesc ha duplicat els procedents d'Àsia i Oceania, els continents on el catolicisme ha crescut més durant la darrera dècada, després d'Àfrica. Són els representants del que Francesc anomena la perifèria de l'Església. Poc coneguts a Occident, però molt influents als seus territoris. Qui sap, doncs, si el nou papa serà d'aquests indrets.

El 17% de la població mundial és catòlica, segons l'agència Zenit, que calcula la xifra de fidels (batejats) en 1.360 milions de persones.

Preparant el Vaticà del futur

Feia dos anys que el papa Francesc no celebrava un consistori per escollir nous cardenals, els màxims representants de l'Església, responsables de l'elecció del proper pontífex.

I ho ha fet un dissabte 27 d'agost, en plenes vacances dels romans, i quan les llambordes de la ciutat cremen després de la setmana de Ferragosto, tan celebrada a Itàlia.

Estratègia o no, Francesc no descansa ni en període estival, i va fent moviments sigil·losos que definiran l'organigrama vaticà dels propers anys.

Un altre dels moviments clau que està fent Francesc és la reforma de la Constitució de la Santa Seu, que tindrà enllestida abans de finals d'any, segons les previsions de la cúria, i que aportarà suculentes novetats respecte a la Constitució vigent, firmada per Joan Pau II el 1988.

Com a tall d'exemple, en la nova Constitució, Francesc hi ha fet incloure tota la nova legislació contra la pederàstia amb rang constitucional, fins i tot l'abolició del secret pontifici per als casos d'abusos sexuals comesos per sacerdots, que ja va posar en marxa el 2019. També hi inclou lleis de transparència financera.

Les lleis de rang constitucional vaticanes no es reformen amb tanta celeritat com alguns voldrien, i així, Francesc s'assegura el seu compliment en els propers anys. També obre les portes de la cúria a laics i dones.

Francesc no fa tots aquests moviments reformistes sol. L'acompanyen un grup d'assessors on hi ha cardenals, laics, i col·legues jesuïtes de la seva màxima confiança. És l'anomenat C7.

El C7 del papa Francesc

El totpoderós C7 és el consell d'assessors que ha creat el mateix Francesc per prendre decisions crucials en la cúria vaticana. Un grup de col·laboradors estret que ha substituït, d'alguna manera, el paper assessor del col·legi cardenalici.

El papa ha preferit tenir assessors en petit comitè i, des de l'inici del seu pontificat, va reduir a la meitat les trobades amb tota la resta de cardenals, a qui ja no consulta gaire res. Alguns d'ells, sobretot els de la Conferència Episcopal Italiana i els nord-americans, han mostrat públicament el seu malestar per la manera de fer de Francesc.

El papa vol deixar ben lligats els canvis que ha anat fent durant els prop de 10 anys del seu pontificat, deixant definida una Església més oberta als pobres i a les perifèries, als refugiats, i a la defensa de la sostenibilitat del planeta, en perill pel canvi climàtic.

Però Francesc, tot i el dolor al genoll que li fa la vida impossible, té corda per estona i un llegat que pretén ser durador.