Presó per a un veí de l'Escala que va estafar 200.000 euros cobrant la pensió del pare mort
Un veí de l'Escala ha acceptat una condemna de dos anys de presó i una multa de 155.000 euros per haver cobrat durant dinou anys els diners de la pensió del seu pare, que havia mort. En total, l'acusat, de 69 anys, va arribar a cobrar més de 205.000 euros entre l'agost del 1997, just després de la defunció, i l'abril del 2016.
L'home, a qui el fiscal demanava quatre anys de presó i una multa de mig milió d'euros per un delicte contra la Seguretat Social, ha admès els fets davant el tribunal, però s'ha mostrat contrari a pagar els 155.000 euros que li reclamen de responsabilitat civil.
Per això, ara el judici s'ha centrat a dirimir si el banc on el difunt continuava cobrant la pensió també ha d'afrontar-ho, ja que no va comprovar durant aquest període que el pare era mort.
Dues pensions, dinou anys i més de 200.000 euros
El pare de l'acusat va morir el 1997. Aleshores, l'home cobrava cada mes dues pensions de l'Institut Social de la Marina, una per jubilació i l'altra per viduïtat. La suma total ascendia fins a les 13.671 pessetes de l'època.
Tot i que el processat assegura que va notificar la defunció del seu pare a un treballador de l'entitat on se li ingressaven les pensions, l'antiga Caixa Penedès, el cert és que el compte no es va donar de baixa.
Durant gairebé dinou anys, des d'aleshores i fins a l'abril del 2016, el processat es va anar embutxacant els diners que, mensualment, la Seguretat Social ingressava al compte del seu pare ja difunt.
L'escrit de la fiscalia recull que "l'acusat, l'única persona autoritzada en el compte corrent, va fer nombroses operacions de reintegrament en efectiu, a més de transferències i de domiciliació de rebuts". Al llarg d'aquest temps va arribar a percebre 204.896,35 euros.
En descobrir-se tot, la primavera del 2016, l'Institut Social de la Marina va poder recuperar part dels diners, aquells que corresponien als últims quatre anys de pensió. Però d'ençà que va morir el seu pare, la quantitat restant que l'acusat va retirar ascendeix a gairebé 155.000 euros.
Qui ha de pagar els 155.000 euros?
Una vegada acceptada la responsabilitat penal, el judici celebrat a l'Audiència de Girona s'ha centrat a dirimir la part civil. El fiscal i l'advocada de l'Estat reclamen que, si l'acusat no pot retornar els diners, sigui el banc qui ho faci com a responsable civil subsidiari, ja que l'entitat hauria d'haver comprovat anualment si el pare continuava viu.
Les acusacions reclamen que sigui el Banc de Sabadell qui assumeixi la responsabilitat, ja que va ser aquesta entitat qui va absorbir Caixa Penedès. Durant el judici, un delegat d'aquest banc ha explicat que, després de l'absorció, "no s'havia localitzat cap control de vivència del difunt" i que corresponia a la sucursal de l'Escala haver-ho dut a terme.
Per la seva banda, una representant de l'Institut Social de la Marina i de la Seguretat Social ha concretat que "en cap moment" el banc els va comunicar la defunció del pare perquè donessin les pensions de baixa, i això era "una obligació exclusiva de les entitats".
També ha concretat que creu que la situació es va descobrir el 2016, quan la Seguretat Social va fer revisió dels pensionistes que tindrien més de 100 anys i es van adonar que feia temps que l'home havia mort.
Ara, la sentència haurà de decidir a qui correspon assumir la responsabilitat civil. La fiscalia i l'advocada de l'Estat reclamen que sigui tant l'acusat com el Banc Sabadell, mentre que el lletrat de l'entitat s'hi oposa recordant que la situació es va generar quan era Caixa Penedès qui portava els comptes.
L'advocat de l'acusat, d'entrada, entén que tant el banc com també la Seguretat Social haurien d'haver estat més atents a la situació, i subratlla que, en cas que hi hagi condemna per responsabilitat civil, el Sabadell n'ha de ser responsable subsidiari.