Presó per als acusats de l'incendi d'Horta de Sant Joan: acord judicial 12 anys després

Dotze anys després del tràgic incendi d'Horta de Sant Joan, en què cinc bombers van perdre la vida, els dos autors aniran a la presó, segons ha pogut saber TV3.

La Fiscalia de Tarragona, la Generalitat, com a acusació particular, i els advocats dels dos acusats han arribat a un acord i, per tant, no hi haurà judici.

Els dos piròmans han acceptat penes de 4 anys i de 3 anys i 9 mesos de presó pels delictes d'homicidis per imprudència i també per l'incendi forestal. El foc va atrapar 6 bombers lleidatans, 5 hi van morir i l'únic supervivent va partir cremades molt greus.  

Inicialment, la Fiscalia havia demanat per a cadascun dels dos acusats penes de 20 anys de presó. Una de les proves més concloents que tenia eren les fotografies que ells mateixos es van fer després d'encendre el foc.

L'acord també contempla que els dos condemnats hauran de pagar una indemnització de gairebé nou milions d'euros pels danys causats. A més, la Generalitat també els reclama els diners, uns dos milions d'euros, que ja ha pagat a les famílies. També hauran d'indemnitzar els propietaris de les finques agrícoles i forestals que es van veure afectats per l'incendi. 

Acord insuficient per a les famílies

Després de més d'una dècada, les famílies volen passar pàgina, però consideren que les condemnes als dos autors de l'incendi són insuficients.

Per l'advocat de les famílies dels bombers morts en l'incendi, Pau Simarro, aquests quatre anys de presó "no són representatius":

"No solament no representen els danys causats a la muntanya, als pagesos que van perdre el que tenien, sinó també a les famílies que van perdre les vides de 5 persones."

12 anys d'un incendi que va consternar el país

Aquesta setmana fa 12 anys que va començar l'incendi a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, que va causar la mort de 5 bombers de la Generalitat.

L'incendi va començar el 20 de juliol del 2009 al barranc dels Cubars, i 24 hores després ja s'havien cremat més de 800 hectàrees, 87 de les quals, dins del parc natural dels Ports.

Va ser llavors, el 21 de juliol, que un grup de 6 bombers va quedar encerclat pel foc en una zona muntanyosa d'accés difícil.

Quatre van morir allà mateix, i un cinquè va morir al cap de tres dies a l'Hospital Vall d'Hebron amb el 50% del cos cremat. L'únic supervivent va patir ferides greus.

Aquell mateix dia, el 24 de juliol, el foc va quedar controlat, després d'haver cremat més de 1.100 hectàrees, però fins al 4 d'agost no es va considerar extingit.

Un llamp o origen humà?

El mateix dia, la Conselleria d'Interior va dir que l'incendi havia començat per causes fortuïtes arran de la caiguda d'un llamp.

El gener del 2010, però, els Mossos van detenir dos joves als quals va acusar d'haver fet el foc que va iniciar l'incendi. Ells ho van reconèixer, però van assegurar que havia estat accidental.

Després es va saber que els dos joves els havia contractat la Generalitat per netejar els boscos. Poc després d'un mes van quedar en llibertat amb càrrecs.

La Fiscalia els demanava 19 anys de presó per 5 homicidis, i la seva defensa en demanava l'absolució.

Delta Zero, Saura i la comissió parlamentària

Mentrestant, els familiars dels bombers van portar el cas als tribunals, perquè van considerar que hi havia hagut negligència per part de la conselleria, encapçalada llavors per Joan Saura.

A més de Saura i els seus subordinats, la batalla judicial es va centrar en l'anomenat Delta Zero, el comandament a qui els familiars culpaven de la mort dels bombers. Finalment, el 2013 se'l va exculpar.

El gener del 2010, a més de la detenció dels presumptes autors, l'incendi també es va convertir en camp de batalla política al Parlament, amb una comissió d'investigació.

Mesures per millorar la seguretat

En aquella comissió es va reclamar sense èxit la dimissió o destitució de la cúpula d'Interior, però també es van aprovar 66 mesures tècniques per millorar la seguretat dels bombers.

Aquesta va ser la conseqüència més positiva de l'incendi, i que va comportar canvis en la manera d'actuar davant del foc: fins aleshores, la prioritat absoluta era aturar les flames tan aviat com es pogués, mentre que actualment se "sacrifica més territori" si així l'extinció té menys riscos per als bombers.

"El gran silenci" a la carta

Podeu recuperar el documental que "Sense ficció" va dedicar a l'incendi d'Horta de Sant Joan, "El gran silenci". Cinc anys després dels fets, el documental va donar veu, per primera vegada en un treball televisiu, als bombers que van treballar a contrarellotge per controlar l'incendi.