Presos independentistes busquen feina per sortir unes hores al dia de la presó

Alguns dels líders independentistes presos han començat a buscar feina fora de la presó. La setmana que ve, les juntes de tractament de les presons han de proposar si els classifiquen en segon o tercer grau.

TV3 ha parlat amb els advocats i l'entorn dels presos sobre el seu futur. Entre els estudis que han fet, hi ha la llicenciatura en dret o el doctorat en Relacions Internacionals, i entre les feines, la de mestre i la de professor d'universitat. Títols i oficis que, ara, els 9 presos independentistes condemnats al Suprem tenen, potser, més al cap que mai.

No poden treballar al sector públic

Busquen feina, des de la presó, però amb un gran obstacle: la sentència del Suprem els aplica la inhabilitació més dura que hi ha: l'absoluta, la que els tanca les portes a qualsevol posició en el sector públic.

Per tant, Oriol Junqueras no podria tornar a la seva plaça de professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, ni Jordi Sànchez a la d'adjunt del síndic, el que era abans de ser líder de l'ANC. 

L'opció que els queda és el sector privat, una possibilitat que ja preveuen Joaquim Forn o Josep Rull.

Els presos independentistes es plantegen buscar feina perquè el reglament penitenciari ho permet: seguir condemnat -complint pena-, però contribuint amb una feina a la reinserció social que ja han començat a la presó.

És un dret que ells poden i voldrien exercir. Però, per a això, cal que, abans, Institucions Penitenciàries de la Generalitat els hagi classificat en un grau.

El segon -el que té la majoria d'interns- flexibilitza la vida a la presó. I obre la porta a poder sortir a treballar.
 

Els 9 presos independentistes que el Suprem va condemnar a l'octubre

Cap proposta en ferm, encara

Les seves defenses i els familiars asseguren que, per ara, no hi ha cap oferta ni cap proposta en ferm damunt la taula. Serien més ells els que piquen portes a la recerca d'una feina.

Hi ha altres alternatives possibles, com la de fer tasques de cura de familiars grans o voluntariat. Opcions que uns quants preveuen, perquè ni l'edat ni les circumstàncies personals de cada un són les mateixes.

El que fan ara advocats, familiars i presos és avaluar les opcions amb els responsables tècnics de les presons. Uns contactes que no són extraordinaris, sinó que es mantenen habitualment amb altres presos condemnats per altres delictes.

Per als presos, la classificació que esperen també els permetria buscar en el calendari els primers permisos ordinaris -els que no es justifiquen per una urgència familiar o personal. El requisit és haver complert una quarta part de la pena, que en el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart es compleix a mitjans de gener.
 

Quins graus penitenciaris hi ha?

La setmana que ve farà dos mesos de la sentència del judici del procés, en què es va condemnar els líders independentistes a penes de 9 a 13 anys de presó. Dos mesos és el temps màxim que la llei marca perquè el centre penitenciari on compleix condemna un pres proposi en quin grau se l'ha de classificar. N'hi ha tres.

Primer grau
El règim tancat, o primer grau, és el més restrictiu. Per a casos de perillositat extrema. No es donen permisos de sortida.

Segon grau
El segon grau, o règim ordinari, és el que s'aplica a la majoria de presos. Estan tancats i només poden sortir de permís 36 dies a l'any, sempre que s'hagi complert una quarta part de la condemna.

Tercer grau
El tercer grau penitenciari o de semillibertat és el que permet que puguin sortir de la presó i tornar-hi per dormir, un mínim de 8 hores. En aquest cas, els permisos són més amplis, de fins a 48 dies a l'any.

L'article 100.2, la via del mig

Però hi ha una altra possibilitat, a mig camí entre el segon i el tercer grau: l'article 100.2 del reglament penitenciari.

Amb l'article 100.2, que s'aplica majoritàriament en el segon grau penitenciari, el pres es va incorporant progressivament al medi obert, sortint per anar a treballar o per fer voluntariat. Una mesura que la Fiscalia pot recórrer i sobre la qual, en última instància, ha de resoldre l'Audiència de Barcelona.

També es podria classificar els presos independentistes en tercer grau. L'any passat un terç dels presos -800- van ser classificats inicialment així. En aquest cas, les sortides són diàries i només es torna al centre a dormir. La Fiscalia ho pot recórrer també i, en última instància, aquí resol el tribunal sentenciador, o sigui, el Tribunal Suprem, a Madrid.
 

L'advocat de Joaquim Forn i Meritxell Borràs, Xavier Melero, ha expressat la seva preocupació per com es pot veure condicionat el dret dels presos:

"A mi el que em fa por, com que estem en una situació tan dissortada, en la qual l'aplicació de la llei es pot arribar a considerar una intolerable provocació per part d'un sector ideològicament oposat, que aquests senyors que jo entenc que tenen tot el dret del món al tercer grau hagin de pagar un peatge suplementari que un altre pres no pagaria perquè ningú no consideri que se li està passant la mà per la cara a l'Estat."

L'any passat, dels prop de 8.500 presos que hi havia a Catalunya, més de 1.600 van poder sortir al carrer en tercer grau, i a uns 400 se'ls va aplicar l'article 100.2 del reglament penitenciari.

Aquesta és una decisió que pren la Secretaria de Mesures Penals basant-se en la proposta que fa la junta de tractament de la presó, fruit del seguiment individualitzat de cada pres, des del punt de vista social, psicològic i penal.

Una decisió complexa, en el cas dels presos del procés. Per una banda perquè es tracta d'uns delictes gens habituals, amb connotació ideològica i política. I per l'altra, perquè obre molts interrogants. Un dels primers és, per exemple: si participen en un acte polític, seria llibertat d'expressió o la Fiscalia podria considerar-ho reincidència en el delicte?