Espanya deporta la família kurda retinguda 10 dies al Prat tot i haver demanat asil

La família kurda que portava 10 dies retinguda a l'aeroport del Prat ha estat deportada. El vol amb destinació a Doha ha sortit a dos quarts de deu de Barcelona, i, aquesta vegada sí, la policia ha obligat a pujar-hi l'activista Mohammad Rahmatinia, la seva dona embarassada i el seu fill de 7 anys.

Durant aquests dies havia al·legat diversos motius per optar a l'asil: haver participat en les manifestacions a l'Iran contra la mort de Jina Masha Amini, militar al Partit Democràtic del Kurdistan, haver estat empresonat o haver-se convertit al cristianisme.

Fonts policials justifiquen la deportació per "grans contradiccions i llacunes en el relat" i perquè l'exposició de motius ha variat al llarg dels darrers dies.

Apunten, a més, que la situació del sol·licitant ha estat valorada en dues ocasions per l'Oficina d'Asil i Refugi, i també per un jutjat territorial de Catalunya i l'Audiència Nacional, tots amb una mateixa resolució denegatòria. 

La pressió de les últimes hores i la carta de la mesa del Parlament al Ministeri de l'Interior no ha frenat la deportació.

Una família amb un nen de 7 anys

El pare és l'activista kurd iranià Mohammad Rahmatinia i va arribar a Barcelona amb la seva dona embarassada i el seu fill menor d'edat.

L'home va assegurar que ha estat condemnat a 15 anys en llibertat condicional pel seu activisme polític, i que professa la fe evangèlica.

A més, va explicar que ha participat en una vintena de manifestacions del moviment Dona, Vida, Llibertat, que es va desencadenar per l'assassinat de la jove Jina Mahsa Amini per no portar el vel posat d'acord amb el rigorisme de la república islàmica.

Les protestes van créixer fins a convertir-se en un clam contra les autoritats, que van respondre amb una forta repressió, amb assassinats extrajudicials, tortures i la detenció de fins a 16.000 manifestants.

Poc abans de la commemoració del primer aniversari de la mort de la noia arran d'una pallissa en un centre de la policia de la moral, que es commemora aquest dissabte, la família va decidir fugir, el 5 de setembre. Les autoritats han incrementat els controls i l'home havia estat identificat.

Diverses organitzacions humanitàries alerten de la deriva autoritària de la república islàmica i del fet que aquest activista es troba doblement amenaçat, per la seva condició de cristià evangèlic i per haver assistit a mobilitzacions a favor de les dones.

Fonts policials apunten que la deportació es fa fins al punt des d'on va volar la família, en aquest cas, Doha, a Qatar.

Reclosos en un soterrani del Prat

L'activista ha denunciat aquesta setmana que tota l'estada a l'aeroport del Prat l'han passada en un soterrani de l'aeroport, sense veure la llum del dia, i que la policia ha denegat que un metge pugui visitar la seva dona, embarassada de dos mesos.

Tot i això, l'escenari d'una deportació a la República Islàmica de l'Iran el preocupa molt més. En declaracions a Catalunya Ràdio, Rahmatinia ha explicat que tem per la seva vida si el fan tornar:

"El govern iranià em va dir que si tinc qualsevol problema, hauré d'anar a la presó aquests 15 anys. Si torno a l'Iran, primer hauré de complir aquests 15 anys tancat i després em poden sentenciar a mort."

També a Catalunya Ràdio, un dels seus advocats, Jordi Naya, d'Arrels Advocades, ha explicat què pot passar si envien el seu client a Teheran:

"Pel fet de ser militant d'aquest partit, i ell ha manifestat que ho és i que vol seguir militant-hi, pot patir presó, actes inhumans o degradants, o directament la mort."

Segons ha explicat la cooperativa jurídica a les xarxes socials, l'Agència ACNUR a Espanya veu "preocupant" el tipus d'entrevista feta a l'activista per decidir la seva deportació. Consideren que la qualitat de les preguntes sobre la por de viure una persecució per raons polítiques és "baixa":

Segons aquest organisme, a la vista de la gravetat de la informació disponible del país d'origen, les raons al·legades no poden ser qualificades com a inversemblants o contradictòries.

— Arrels Advocades (@ArrelsAdvocats) September 14, 2023

Gestions institucionals per impedir que se'ls deporti

Tant el govern de la Generalitat com el Parlament han fet gestions amb el Ministeri de l'Interior per deixar sense efecte la deportació.

La presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, havia demanat per carta al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que es reconsiderés la deportació i es tornés a valorar la sol·licitud d'asil polític.

El text argumentava que hi ha "dubtes més que raonables de la sort que puguin córrer si, finalment, són deportats".

A més, posava l'èmfasi en la situació personal i familiar de Rahmatinia, "tenint en compte la vulneració sistemàtica dels drets humans, les llibertats civils i els drets polítics per part de les autoritats de l'Iran".

El diputat d'ERC Ruben Wagensberg ha explicat que, juntament amb el diputat de la CUP Carles Riera, han intentat visitar la família a l'aeroport, però no els han deixat:

Impotència des de l'aeroport de Barcelona, on hem anat amb en @carlesral en qualitat de membres de la mesa del @parlamentcat. No se'ns ha deixat veure a la família ni se'ns volgut informar del procés de deportació de l'activista kurd Mohammad Rahmatinia i la seva família. pic.twitter.com/fSFFk6o0Od

— Ruben Wagensberg (@wagensberg) September 14, 2023

Wagensberg també ha relatat que la família venia amb un informe d'UNCHR Iran que constatava la necessitat de rebre asil polític i ha definit la situació com "un cas de manual per persecució política, ètnica i religiosa".

L'Audiència Nacional denega l'asil

Aquest divendres a la tarda, l'Audiència Nacional ha desestimat el recurs de la família demanant asil polític, segons han explicat fonts policials. Anteriorment, se'ls havia denegat una petició per no complir els requisits legals, i ara al recurs s'han apreciat "llacunes i incoherències".

En concret, al recurs s'han canviat els motius pels quals se sol·licitava l'asil polític, que ara apunten a raons religioses. En un primer moment, el pare havia dit que era membre del Partit Democràtic del Kurdistan, il·legal a l'Iran.

Malgrat tot, l'Audiència entén que no hi ha elements per no expulsar la família.