
Pressions per tornar a construir en zones inundables arrasades per la dana al País Valencià
Els enginyers de camins valencians denuncien que alguns alcaldes estan rebent pressions de grups empresarials per continuar construint polígons en zones que poden tornar a quedar negades
Montse Poblet
Periodista de la secció de Societat de Catalunya Ràdio, especialitzada en crisi climàtica
@montsepobletJavier Machí és el degà del Col·legi d'Enginyers de Camins del País Valencià. A finals d'octubre de l'any passat, va viure des d'Algemesí, a la Ribera Alta, les inundacions i les morts que va provocar el pas de la dana. Des d'aleshores, s'ha dedicat a buscar explicacions del desastre.
Té clar que hi va haver errors en el sistema d'alertes i en la manera com es van dissenyar algunes infraestructures, però ara creu que estem davant d'un nou perill: repetir els mateixos errors.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, Javier Machí dona per fet que tornarem a viure situacions similars i fa una crida perquè no es reconstrueixin les cases que l'aigua s'ha endut.
Subratlla que ha quedat demostrat que estan en zones inundables i que tothom ha de tenir clar que "hi ha llocs on no s'hauria de viure i no s'hauria de reconstruir".
En aquest punt, el degà del Col·legi d'Enginyers de Camins del País Valencià alerta de les pressions que estan rebent alguns ajuntaments per continuar construint en zones perilloses.
Machí lamenta la manca de consciència política sobre el problema i, fins i tot, va més enllà i diu que "en alguns casos, hi ha alcaldes que tampoc tenen interès a resoldre-ho":
"No tenen persones al costat que els puguin informar de què han de fer. En canvi, tenen uns lobbies externs --industrials i comercials-- que estan pressionant perquè facin polígons en zones on no s'han de fer."
Pel que fa als habitatges, posa el punt de mira en les plantes baixes.
El cas de Catarroja
El degà dels enginyers de camins valencians considera un error que es vulguin reconstruir les cases que es va endur la dana.

Javier Machí recorda que a Catarroja, com en molts altres punts del País Valencià, hi ha habitatges unifamiliars de dues plantes que tenen l'escala per pujar al pis de dalt fora de casa.
Durant la dana, això va provocar la mort d'algunes persones, que van haver de sortir al carrer per intentar pujar a la segona planta.
Pel degà del Col·legi d'Enginyers de Camins del País Valencià, aquest és només un exemple de la necessitat de replantejar la manera de viure en tota aquesta zona.
"No estem preparats"
Aquest expert en infraestructures no té cap dubte quan se li pregunta pel que pot passar si hi torna a haver una dana com la de finals d'octubre:
"Es pot repetir. No sabem on, no sabem quan i no sabem la dimensió. I la mala notícia és que no estem preparats."
Javier Machí també lamenta que molts dels que encara viuen o treballen en zones inundables no tenen consciència del perill.
El seny dels rebesavis
Tot i que ningú nega la potència de la dana de finals d'octubre passat, Javier Machí també creu que l'acció de l'home durant les últimes dècades no hi va ajudar gaire.
Lamenta la manera com es va ocupar el territori durant el "desarrollismo" dels anys 60 i 70, i creu que a partir d'ara ens hauríem d'emmirallar en el que van fer els nostres rebesavis.
Machí explica que antigament la gent observava la natura i actuava en conseqüència: "Les séquies i els barrancs petits t'indiquen per on va l'aigua, i ells ho respectaven." Els pobles creixien, però no en aquestes zones que actuen com a corredors naturals d'aigua quan plou fort, com ha passat i tornarà a passar.
- ARXIVAT A:
- País Valencià