El dia que el vicepresident Aragonès i el president del Parlament van presentar els pressupostos (ACN/Gerard Artigas)
El dia que el vicepresident Aragonès i el president del Parlament van presentar els pressupostos (ACN/Gerard Artigas)

Pressupostos 2020: esperats durant tres anys i caducats en tres mesos pel coronavirus

La Generalitat treballa per prioritzar i reordenar partides dels pressupostos aprovats amb l'objectiu de fer una política expansiva, allunyada de l'austeritat

Pilar AbrilActualitzat

En només tres mesos el projecte de pressupostos de la Generalitat per aquest any ha quedat caducat. Havia de ser el primer sense dèficit i, segons el govern, recuperar el nivell de despesa d'abans de la crisi. Ja va néixer accidentat, a punt de saltar pels aires per l'anunci de convocatòria d'eleccions anticipades. Però, finalment, ha estat el coronavirus el que ho ha capgirat tot i els comptes- els primers en tres anys- s'hauran de refer de dalt a baix. Pel vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, són un punt de partida per posar en marxa un pla de xoc econòmic i social que permeti combatre l'impacte del virus en tots els àmbits. L'alternativa, mantenir prorrogats els del 2017, deixaria sense marge l'executiu per fer-hi front.

Sobre el paper, els pressupostos del 2020 preveuen una despesa no financera de més de 27.000 milions d'euros, uns 3.000 més que els de 2017. Uns diners que, d'acord amb el pacte amb els comuns, prioritzaven la despesa social, però també recuperaven la inversió. Ara, aquests comptes són paper mullat i ja s'ha començat a treballar per refer-los.
 

L'impacte econòmic, sense quantificar

Fins ara només s'ha donat una xifra del que pot costar el coronavirus a Catalunya: 1.800 milions d'euros de despesa sanitària, però és només provisional. Al marge de la sanitat i l'impacte social de la pandèmia, caldrà posar diners per ajudar els sectors més malmesos per la crisi, des de la restauració i els hotels fins al comerç o la indústria. L'impacte en l'economia catalana no s'ha quantificat encara, però Aragonés reconeix que serà important.

Per la banda dels ingressos, el govern tampoc no posa encara xifres de com se'n ressentirà la recaptació. El responsable de les finances catalanes assegura que els impostos propis no el preocupen -representen només una quarta part del total dels ingressos-, però sí els grans impostos, l'IRPF i l'IVA, que havien d'aportar aquest any més de 17.000 milions d'euros.

De moment, les arques de la Generalitat no ho notaran, perquè Hisenda -l'encarregada de recaptar aquests impostos i distribuir-los en base a una estimació del que ingressarà cada comunitat- ha optat per transferir aquest any les quanties que havia calculat abans de la Covid-19, per dotar de més liquiditat les autonomies. Però aquests diners, en principi, s'hauran de tornar, quan es faci la liquidació d'aquí dos anys.
 

Però la urgència de pandèmia fa que el govern, per ara, no s'ho plantegi, almenys públicament. Reclama, això sí, més marge de dèficit i, sobretot, que es transfereixin partides del futur fons europeu per evitar un endeutament excessiu.


No a l'austeritat

L'aposta d'Aragonès és ara la d'una política expansiva, allunyada d'una austeritat que podria empitjorar les coses.

A l'espera de respostes, tots els departaments treballen per prioritzar i reordenar partides. Segons el conseller, "només en algun cas" es poden ajornar inversions no prioritàries, però la despesa dels departaments es mantindrà. També es compromet a mantenir els compromisos de retorn de la paga extra del 2013 als treballadors públics i, "en cap cas", plantejar rebaixes de sous si s'ha de fer algun ajust puntual.

Ara per ara, tot està obert, tot just estem a la casella de sortida d'una crisi sense precedents, la més forta que haurà viscut Catalunya des de la Guerra Civil espanyola.
 

 

ARXIVAT A:
Pressupostos de la Generalitat Generalitat de Catalunya
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut