Pressupostos 2024: més despesa per aprofitar el vent a favor abans que s'esgoti

El govern vol aprofitar el vent a favor abans no s'esgoti i avui ha aprovat uns pressupostos amb més despesa i increments notables en àmbits com la lluita contra la sequera, l'atenció primària, l'ensenyament o la indústria. La despesa real per al 2024 puja un 6%, fins als 43.673 milions d'euros.

La consellera d'Economia, Natàlia Mas Guix, ha admès avui que aquesta "finestra d'oportunitat" es pot començar a tancar l'any 2025.

"Conflueixen un creixement econòmic destacat i una suspensió de les regles fiscals. Per tant, això fa que en aquest context poguem enfortir la capacitat financera de la Generalitat i enfortir el conjunt de polítiques públiques."

Per "finestra d'oportunitat" s'entén el període dels últims quatre anys, durant el qual Brussel·les ha fet els ulls grossos a l'hora de controlar el dèficit de les administracions, amb una economia que es recuperava de la Covid i disparava els ingressos públics via recaptació fiscal. En quatre anys, la despesa de la Generalitat ha pujat un 34%.

Aprofitar la "finestra d'oportunitat"

Aquest vent a favor comença a donar símptomes d'esgotament. D'entrada, perquè les regles fiscals europees tornen. Reformades i amb més marge, però igualment exigents a l'hora de quadrar els comptes. I també perquè l'entorn econòmic emet senyals de frenada.

És cert que les exportacions encara pugen en el cas de Catalunya, però la zona euro pràcticament no creixerà aquest any, arrossegada pels problemes de la indústria alemanya.

I aquí, el Departament d'Economia també apunta a una lleugera frenada i preveu una caiguda dels ingressos relacionats amb el sector immobiliari, com ara l'impost d'actes jurídics documentats o les transmissions patrimonials.

Despesa en salut, un 5% més

Per la banda de la despesa, el departament amb més recursos tornarà a ser Salut, amb 12.059 milions d'euros, un 5,6% més. A la pràctica, la despesa real en Salut és més alta, perquè cada any es desvia a l'alça i s'han d'afegir diners durant l'exercici.

Per al 2023, el pressupost era d'11.365 milions d'euros, i la despesa real, un cop acabat l'any, superarà els 14.000 milions. Aquest 2024 també hi haurà desviació, i el Govern preveu destinar uns 800 milions d'euros expressament per mirar d'anar reduint aquest decalatge. Hi haurà 190 milions d'euros més per atenció primària. 

També puja la despesa en Ensenyament, fins als 7.508 milions d'euros, amb partides específiques per consolidar la gratuïtat de l'educació infantil (I2) a llars d'infants i escoles bressol públiques. Hi haurà 70 milions per alumnat vulnerable i per "lluitar contra la segregació escolar". L'altra gran partida són drets socials, amb 3.612 milions d'euros.

En conjunt, la despesa social s'emporta un 72% del conjunt dels pressupostos. Una proporció una mica més baixa que en anteriors comptes, perquè la despesa ha pujat per una altra banda: la sequera i els interessos del deute.
 

El cost del deute es dispara

Hi ha una despesa concreta que s'ha disparat en un any i comença a ser un llast pels comptes públics. És el pagament dels interessos del deute, que en un any s'ha incrementat un 75% i han passat de 782 milions d'euros als 1.372 milions.

Aquest també és un dels elements de "finestra d'oportunitat" que comença a tancar-se, perquè l'època dels tipus d'interès al zero per cent i finançament fàcil s'ha acabat, i això ho noten famílies, empreses i també, com es veu en els comptes del Govern, en les administracions.

De moment, la condonació de part del deute del FLA amb el govern espanyol (un 15%), encara no s'aplica als comptes del 2024.