Prigojin amplia la llista de morts sospitoses en l'entorn de Putin: 24 en 5 anys

La mort de Ievgueni Prigojin aquest dijous reobre la carpeta de les desaparicions sobtades i sospitoses de personalitats russes que en un moment o altre han estat vinculades al cercle íntim de Vladímir Putin.

El líder del grup Wagner i diversos dels seus principals col·laboradors, com el comandant Dmitri Utkin, deu persones en total, han estat víctimes d'una explosió que ha fet caure l'avió on viatjaven aquest dijous al matí.

Cap sorpresa davant del poder de Putin

Entre les reaccions internacionals a aquesta mort, destaca la de Joe Biden, que ha declarat fredament que no n'està gens sorprès. Després de la revolta de Wagner del juny passat, tant el president nord-americà com el director de la CIA, William Burns, van aconsellar sorneguerament a Prigojin "que no acomiadés el seu tastador de menjar".

Ievgueni Prigojin s'afegeix a una vintena llarga de defuncions en circumstàncies estranyes de magnats i polítics russos que han mantingut relacions estretes, i sempre molt lucratives, amb Putin.

Recomptes i versions oficials increïbles

La gran majoria d'aquestes morts s'han atribuït oficialment a suïcidis i tenen la particularitat que, en molts d'ells, el mètode escollit hauria estat saltar des d'una finestra o un balcó. En un nombre considerable, a més, aquestes persones haurien assassinat els seus familiars abans de treure's la vida.

Fins a l'actualitat, un recompte inversemblant de 24 "caiguts" en només cinc anys. Homes que ho tenien tot: diners, influències i èxit en els camps professionals respectius. Pròxims a les més altes esferes i protagonistes d'ascensos meteòrics en un sistema sovint assenyalat per la corrupció. Una xarxa que, de ben segur, no tolera errades en la relació amb el centre ni dissidències de cap mena. 

Tot i que familiars i amics dels difunts han plantejat dubtes i llançat acusacions, el fet és que ningú no ha pogut demostrar que aquestes morts tinguin altres causes que les oficials. No hi ha llum al bell mig de tanta foscor.

Un any fatídic per al "No a la guerra"

Un dels casos més recents es va produir a Catalunya. El 20 d'abril del 2022, Serguei Protosenya, executiu de la gasística Novatek, amb un patrimoni de 440 milions de dòlars, va aparèixer penjat a la seva torre de Lloret de Mar. En dos dels dormitoris s'hi van trobar la dona i la filla, mortes a cops de destral. Les autoritats espanyoles van considerar el fets com un crim masclista, però el fill gran de Protosenya, Fédor, els va qualificar de "suïcidi escenificat". Temps enrere, l'empresari havia demanat que la guerra a Ucraïna s'aturés.

El mateix 2022 van morir dos dirigents de la petroliera Lukoil, una empresa que ja s'havia posicionat contra la guerra. Al setembre, el president, Ravil Maganov, va caure des d'un sisè pis de l'Hospital Clínic Central de Moscou, on es tractava per una malaltia cardíaca. Un altre executiu, Alexander Subbotin, va morir al maig durant un ritual xamànic jamaicà amb gripaus verinosos.

Encara el desembre del 2022, l'empresari càrnic Pàvel Antov va caure des del tercer pis d'un hotel a l'Índia, on estava de vacances. Amb més de 150 milions de dòlars, Antov era el diputat més ric de la Duma, des d'on també havia criticat la guerra.

El 2022 va ser l'any més tràgic per al suposats amics de Putin. CentreInvest va perdre el president, Dan Rapoport, que va caure per la finestra del seu apartament. Exactament igual que Serguei Tkatxenko, un alt càrrec del mateix banc, tres anys abans.

En aquest període, la totpoderosa Gazprom va perdre cinc executius. Andrei Krokovski va tenir un accident fatal mentre esquiava. La caiguda, aquest cop, va ser per un barranc. Iuri Voronov, Aleksndr Tiuliakov, Leonid Xulman i Vladislav Avaev van cometre suïdici. L'últim, com Protosenya, després d'haver matat la dona i la filla. Vasili Melnikov, de la farmacèutica MedStom, va fer exactament el mateix.

També en el sector energètic, l'oligarca d'origen ucraïnès Mikhaïl Watford es va penjar a la seva mansió a Anglaterra.

Qualsevol dia a qualsevol lloc

I encara cal afegir-hi Ivan Petxorin, secretari d'Infraestructures Aeroportuàries, que es va ofegar en caure per la borda del seu iot. Va passar tan sols un any després de la mort del seu predecessor, Igor Nosov, que va tenir un infart fulminant.

La mort de Vladímir Sungorkin també va ser ràpida i sobtada: asfíxia per un vessament cerebral mentre feia un viatge de negocis. Sungorkin era un poderós editor de diversos mitjans afins a Putin.

El publicista Iegor Prosvirnin, creador del projecte digital ultranacionalista Sputnik i Pogrom, va caure per la finestra el 2021. Al costat del cos van trobar un ganivet i un esprai de pebre.

Aquell any, l'espia Kiril Zhalo també es va precipitar al buit, però des d'un lloc del tot sospitós: l'ambaixada russa a Berlín.

I Anatoli Geraixenko, director de l'Institut d'Aviació de Moscou, va morir de manera absurda a la feina, tot entrebancant-se i rodolar per les escales.

El 2020, Aleksandr Kaganski, un prestigiós viròleg que treballava en una vacuna contra la covid-19, va saltar des del seu apartament, a una altura de 14 pisos, quan s'hi celebrava el seu aniversari. El cos tenia una ferida d'arma blanca.

Nikolai Gluixkov, un exdirigent de les línies aèries Aeroflot, enemistat amb Putin, es va suïcidar a Londres el 2018, just una setmana després de l'enverinament de l'espia Serguei Skripal i la seva filla. Gluixkov havia estat íntim del magnat Borís Berezovski, que també s'havia suïcidat a Anglaterra el 2013.

Als especialistes en política i conflictes internacionals se'ls fa difícil recordar quan el decés d'un altre oligarca rus els va deixar de sorprendre, de la mateixa manera que el de Prigojin no ha sorprès Biden. En aquesta rutina i amb una guerra que no sembla tenir aturador, Vladímir Putin s'aferra al poder absolut.