Primer gran judici contra Johnson & Johnson pels milers de morts per opiacis

Uns 400.000 morts durant els darrers vint anys i milions d'addictes als opiacis. Aquests seria el balanç, fins ara, de l'addicció provocada pel gran nombre de prescripcions fetes per molts metges sota pressió -o directament suborn- de les farmacèutiques. Des d'aquesta setmana, la farmacèutica Johnson & Johnson, molt més coneguda pels seus productes destinats a infants, seu al banc dels acusats a l'estat d'Oklahoma com un dels possibles culpables d'aquesta epidèmia que ha causat estralls.

El fiscal general de l'estat, Mike Hunter, acusa l'empresa d'haver dut a terme "una campanya cínica i deshonesta de rentat de cervell" per augmentar les vendes dels seus analgèsics. Ha afirmat que era el dia de passar comptes amb la companyia, que ha jugat un paper principal "en la pitjor crisi sanitària provocada per l'home en la història del país i de l'estat". I, en preguntar-se com ha pogut passar, ha respost amb una sola paraula:

"Avarícia".

L'estat d'Oklahoma acusa Johnson & Johnson d'haver forçat les prescripcions per competir amb una altra empresa, Purdue Pharma, i el seu analgèsic OxyContin. Purdue Pharma va arribar fa unes setmanes a un acord amb l'estat d'Oklahoma per pagar 275 milions de dòlars i evitar anar a judici. Tot i així, la d'Oklahoma és només una de les denúncies que ha d'afrontar Purdue. Els últims d'afegir-se han estat Wisconsin, Iowa, Kansas, Maryland i Virginia Occidental, amb els quals ja són 45 els estats que han denunciat l'empresa.

Aquest diumenge també es va fer públic que l'empresa israeliana Teva Pharmaceuticals Ltd., que fabrica i ven genèrics, havia acordat amb l'estat d'Oklahoma pagar 85 milions de dòlars d'indemnització. Tot i així, l'empresa va manifestar que això no significava que haguessin actuar incorrectament i va afegir que de cap manera Teva ha contribuït a l'abús d'opiacis a Oklahoma".

 

Analgèsics potents però addictius

Els opiacis, substàncies que tenen un mecanisme d'acció semblant a la morfina, són els analgèsics més potents, però també presenten un risc de tolerància- cada vegada calen dosis més altes per obtenir el mateix efecte- o d'addicció. 

A partir dels anys 90 es va desencadenar una batalla comercial. Segons Brad Beckworth, un dels advocats d'Oklahoma, Johnson & Johnson va treure al mercat un pegat anomenat Durogesic, que els primers anys es va fer servir només amb pacients de càncer que suportaven dolors intensos o en malalts terminals. Però l'aparició de l'OxyContin de Purdue, el 1997, va dur l'empresa a intentar guanyar un mercat més ampli.
 

Amb aquest objectiu, afegeix Beckworth, l'empresa va crear una xarxa d'influències, en part amb pagaments a metges i organitzacions, perquè augmentessin les prescripcions de l'analgèsic a pacients amb qualsevol tipus de dolor que no necessitaven un fàrmac tan potent i perquè amaguessin els possibles efectes secundaris, com ara l'addicció.
 

Pèdues humanes i econòmiques

Segons una web oficial del govern americà sobre drogues d'abús, cada dia moren als Estats Units 130 persones degut a sobredosis d'opiacis, inclosos fàrmacs o directament drogues com l'heroïna, que es prepara a partir de la morfina. Això, explica, ha provocat una greu crisi de salut pública que afecta també el benestar social i econòmic. Segons el Centre de Control de Malalties, l'impacte econòmic del mal ús dels opioacis és de 78.500 milions de dòlars anuals, incloent els costos d'atenció sanitària, pèrdua de productivitat, tractament de l'addicció i despeses del sistema judicial.

Segons la web, només el 2017 van morir més de 47.000 nord-americans per sobredosi, incloent fàrmacs prescrits per metges, heroïna i medecines fabricades i distribuïdes de manera il·legal. El mateix any, 1,7 milions de persones patiren trastorns per abús de substàncies relacionades amb la prescripció d'analgèsics opioides. També calculen que al voltant del 80% de persones que consumeixen heroïna van fer abans mal ús de d'analgèsics opioides.
 

L'OMS, acusada

L'OMS (Organització Mundial de la Salut) tampoc no queda lliure de culpa. Segons un informe elaborat per Katherine Clark i Hal Rogers, membres de la Cambra de Representants per Massachusetts i Kentucky, respectivament, l'organització no va fer cas dels avisos que els van enviar congressistes. Membres de la Cambra van avisar l'OMS, el 2017, que Purdue volia estendre els seves pràctiques a altres països.

Segons expliquen, l'OMS no va reaccionar a l'advertència i conclouen que l'organització va ser "corrompuda per la indústria dels opioides":

"L'OMS va donar a la indústria dels opioides la seva veu i credibilitat i com a resultat una organització de salut pública de confiança ha traficat amb desinformació perillosa que pot dur a una epidèmia mundial d'opioides".

Entre altres coses, citen documents de l'OMS on s'afirma que si es prescriuen en les dosis adequades els opioides no presenten risc de mort accidental o de dependència. O fins i tot que "no hi ha dosis màximes d'opioides forts, com OxyContin, per a nens".
 

Mesures al Regne Unit

Sí que hi ha països que s'han alarmat per la crisi viscuda als Estats Units. El Regne Unit ha establert que d'aquí poc els analgèsics opioides que es venguin en aquell país hauran de dur l'advertiment "pot causar addicció". 

Als Estats Units, els Institut Nacionals de la Salut atorgaran més de 350 milions de dòlars a quatre equips d'investigadors per trobar formes de reduir les morts accidentals per consum d'opioides. L'objectiu és reduir les morts per sobredosi un 40% en tres anys.