Primer pas al Congrés de la llei per reclamar a la banca clàusules hipotecàries abusives

Primer pas al Congrés per tramitar la nova llei per poder reclamar als bancs les clàusules abusives a les hipoteques. La proposició de llei que ha impulsat Sumar s'ha aprovat a la cambra baixa amb els vots favorables de totes les formacions polítiques, a excepció de Vox, que hi ha votat en contra.

La nova norma vol donar una via als afectats per reclamar les clàusules abusives vinculades a les hipoteques que van demanar i obligar els bancs a oferir-los un sistema de compensació. També forçaria les entitats a renegociar els contractes amb els clients i estalviaria als afectats haver de recórrer a la justícia. 

La iniciativa també preveu que els bancs no puguin iniciar, en cap cas, un procediment civil per incompliment de les condicions de pagament de la hipoteca quan aquesta inclogui clàusules abusives.

En concret, el projecte fa referència a les clàusules Redal, --acrònim de "Redito ad Libitum"--, que s'aplicaven abans del 2011, i en què no s'estableix com es calcularan les quotes per tornar la hipoteca i l'entitat bancària acaba posant la quota que vol. També inclou aquelles que, malgrat haver-hi una fórmula per calcular-ne el retorn, aquesta està mal feta.

Segons Sumar, aquests contractes hipotecaris es van fer mitjançant mètodes matemàtics "enganyosos" o sistemes de subamortització "encoberts".

La formació assegura que tots els grups de la cambra havien admès que aquest tipus d'hipoteques incloïen fórmules que no estaven del tot clares i que, per tant, poden ser considerades clàusules abusives.

La iniciativa, que ara s'ha admès a tràmit, s'haurà de negociar entre els grups polítics abans que es debati per a la seva aprovació.
 

Els clients pagaven interessos pensant que amortitzaven les quotes

El diputat de Sumar al Congrés Félix Alonso ha explicat que "gairebé la totalitat" de les hipoteques variables firmades abans del 2011 contenien errors. Aquell any, el Ministeri d'Economia va publicar una ordre per incidir en les clàusules Redal i obligar-les a passar controls.

El matemàtic Guillem Bou va elaborar un informe sobre aquesta problemàtica, que va presentar en comissió al Congrés i en què es basa la proposició de llei de Sumar.

"Com que son hipoteques variables, el banc normalment posava una quota el primer any que fos assequible, que veia que tu acceptaries, i et deien: 'Bé, això variarà'. I no et deien quant variaria. O bé ho recollien malament."

Assegura, a més, que les fórmules de les clàusules estan "totalment" descuidades, són complicadíssimes, i "farcides d'errors, que peten per totes bandes".

Aquest és el cas, per exemple, de les hipoteques creixents, que es van popularitzar fa uns anys. Es publicitaven com a contractes amb facilitats de pagament, però Bou assegura que en realitat aquesta premissa era falsa.

"El que passava és que tu pagaves interessos sense saber-ho. Durant quinze anys de trenta pagaves interessos. I després, als segons quinze, eren molts diners perquè no havies retornat res en els primers anys."

Un milió d'afectats a Catalunya

Montse Oliver és una de les afectades per aquest tipus de productes bancaris. Va contractar una hipoteca creixent el 2005, i va començar pagant uns 700 euros de quota.

Assegura que quan van signar el contracte no hi havia enlloc cap quadre d'amortització a les escriptures, i explica que la informació "va ser nul·la".

"El problema és que no sabies on et ficaves. I ara ens trobem pagant uns 1.800 o 1.900 euros d'hipoteca, perquè ara ens toca pagar tot el que no s'ha pagat fins ara perquè no s'han aplicat correctament les quotes."

I si no paguen, poden arribar a perdre la casa. A Catalunya es calcula que hi ha més d'un milió d'afectats. L'objectiu de la proposició de llei és que les entitats s'avinguin a renegociar les quotes, perquè els hipotecats les puguin pagar.