Primer pas cap a la taxa Tobin, un impost contra l'especulació al sector financer

El govern espanyol ha fet un pas cap a l'aplicació de l'anomenada taxa Tobin, un impost que grava amb el 0,2% la compravenda d'accions de grans empreses amb seu a Espanya. Ho ha fet en paral·lel amb la taxa Google. 

El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de llei per crear aquest impost sobre les transaccions financeres. Ja es va intentar en l'anterior legislatura, però no va arribar a prosperar a causa de la repetició electoral.

Qui pagarà la taxa Tobin? 

L'impost només afectarà les empreses amb una capitalització borsària superior als 1.000 milions d'euros, és a dir, que superin aquest valor al mercat. 

No tindrà cap efecte en la compra d'accions de pimes i d'empreses no cotitzades. Tampoc en el deute, ni públic ni privat, ni en els derivats. En quedaran exemptes les operacions de mercat primari, és a dir, en la sortida a borsa d'una empresa, les operacions de reestructuració empresarial o necessàries per al funcionament d'infraestructures del mercat o les que es facin entre societats del mateix grup o les cessions temporals. 

La liquidació de l'impost serà mensual i els contribuents hauran de presentar una declaració anual.

Previsió d'ingressos: 850 milions 

El govern espanyol calcula que ingressarà 850 milions d'euros amb l'impost, que es destinaran a les pensions i a la Seguretat Social.

L'AIReF, l'Aurotitat Independent de Responsabilitat Fiscal, fa una previsió menys optimista i xifra la recaptació entre 420 i 850 milions.

La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha justificat que el sector financer "va rebre un important suport durant la crisi" i ha afegit que aquestes taxes són un "primer pas" cap un sistema fiscal "més redistributiu" i més modern. 
 

Quin efecte tindrà?

El catedràtic d'Economia de la UPF Oriol Amat creu que l'impacte que tindrà la taxa Tobin és que hi haurà menys especulació a curt termini amb les accions de les grans empreses. En declaracions al programa de TV3 "Planta baixa", ha explicat que pot afectar una seixantena d'empreses: 

"L'efecte que pot tenir, a banda del recaptatori, és que es pot reduir l'especulació amb accions d'empreses grans. Cal veure el redactat final, però sembla que pot afectar una seixantena d'empreses espanyoles cotitzades. Jo diria que reduirà l'especulació a molt curt termini amb accions d'empreses grans." 

Amat ha afegit que, personalment, considera que "és bo que a l'economia financera hi hagi menys especulació" i ha recordat que el que va plantejar l'economista nord-americà i Nobel James Tobin no era el que s'ha aprovat a La Moncloa, sinó una eina per "limitar l'especulació amb divises". 
 

Per la seva part, Benja Anglès, professor dels Estudis de Dret Financer i Tributari de la UOC, creu que l'impost vol posar fi a un greuge. "Una persona que compra, o que utilitza un intermediari, i no està domiciliada a Espanya s'estalvia impostos i crea un greuge comparatiu amb ciutadans espanyols que decideixen comprar accions", ha explicat a "Catalunya migdia" de Catalunya Ràdio.

"Es desvincula el domicili del comprador o de l'intermediari perquè, independentment d'on sigui, si afecta empreses espanyoles, pagarà el tribut corresponent a Espanya." 

Anglès ha admès que, d'alguna manera, es pot "frenar la possiblitat d'inversió" dels estalviadors que optin per entrar al mercat de les accions, perquè "sabran que el benefici serà menor". 
 

Quan es començarà a aplicar? 

Des del govern espanyol calculen que les dues taxes podrien entrar en vigor en un termini màxim de cinc mesos.
 

Una reivindicació dels 90

L'aplicació d'un gravamen a les transaccions financeres és una petició que va ressonar entre els moviments antiglobalització dels 90. El nom ve de la proposta que James Tobin va fer als anys 70 per frenar les fluctuacions dels tipus de canvi de les monedes. 

Tot i que va arribar a haver-hi una proposta de la Comissió Europea, el 2012, que vinculava tant els compradors com els venedors d'instruments financers, la proposta -que preveien una desena de països- es va anar diluint. Aquest vídeo del Telenotícies del 2014 en parlava: