Primer pas cap al Pacte Nacional per la Llengua, per frenar el retrocés del català

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha presentat aquest dimecres l'arrencada del procés que ha de portar a aprovar a finals d'any un Pacte Nacional per la Llengua.

En la presentació Garriga ha dit que aquest pacte és necessari per posar al dia els tres objectius que es van marcar a Catalunya fa 40 anys per la recuperació del català.

Segons ha dit, aquests objectius van ser que tothom sabés parlar català, que fos una llengua útil en tots els àmbits i que fos la "llengua de trobada" que garantís la cohesió social.

Ha afirmat que la política lingüística de la Generalitat ha treballat durant aquestes 4 dècades per complir els 3 objectius, però que a hores d'ara cal renovar-la perquè està esgotada:

"A dia d'avui hi ha força indicadors que suggereixen que, després d'importants avenços i d'anys de progrés, el model mostra símptomes d'esgotament, i necessita adaptar-se als nous temps. Avui, en comptes d'acostar-nos a aquestes premisses, ens n'estem allunyant."

Acompanyada del secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, Garriga ha explicat el calendari previst que portarà al Pacte, que començarà al febrer amb la publicació d'un informe acadèmic sobre la situació del català.

Debat i reflexió fins al juliol

Aquest informe servirà de base a la primera reunió del Pacte el mateix febrer, que obrirà un període de debat i reflexió que preveu la implicació i l'aportació activa d'institucions, entitats i ciutadans en general.

La primera reunió es farà en el marc del Consell Social de la Llengua Catalana, al capdavant del qual hi ha el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i del qual formen part 25 entitats.

El procés participatiu posterior es vol fer amb "activitats d'informació, reflexió, debat i recollida de propostes", i després amb jornades sectorials i territorials.

Tota la informació generada es podrà trobar a la web del Pacte Nacional per la Llengua -en aquest enllaç: pactenacionalperlallengua.gencat.cat, ja actiu-, que també es vol que sigui "una via d'accés a la participació ciutadana".

"El Pacte busca establir un diagnòstic comú"

La intenció és establir col·lectivament les prioritats per aconseguir augmentar l'ús del català en la societat catalana, principalment "en els àmbits més rellevants en què té menys presència":

"El Pacte busca establir un diagnòstic comú sobre l'estat de la llengua que faciliti el treball conjunt de les institucions, dels grups polítics i de la societat per incrementar els nivells d'ús i de coneixement col·lectiu del català."

La voluntat de Cultura és que hi participi tothom que "reconegui la unitat de la llengua catalana" i "que vegi la necessitat d'actuar per revertir una situació complexa i delicada".

La conselleria afirma que la crida a participar-ho no es limita als ciutadans de Catalunya, sinó que inclou "el conjunt de la comunitat lingüística catalana" i, més enllà, a tothom que defensi la diversitat lingüística.

Síntesi el juliol, signatura el desembre

La previsió és que al juliol es sintetitzin els resultats d'aquest procés perquè a la tardor es facin "els debats i els treballs polítics" per elaborar l'esborrany del Pacte.

El calendari d'aquest procés es preveu que culmini al desembre amb la signatura del text definitiu del Pacte Nacional per la Llengua, que ha de servir de base per al pla de política lingüística.

Previst a l'acord de legislatura

L'elaboració d'aquest pacte és un dels punts de l'acord de legislatura pactat entre ERC i Junts, i al setembre el Parlament va aprovar una moció per impulsar-lo aprovada pel 85% dels diputats.

L'anunci de la seva activació el va fer el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a finals de novembre, pocs dies després que el Tribunal Suprem sentenciés a favor de l'obligatorietat del 25% de castellà als centres escolars.

"El català mostra una potència destacada"

Coincidint amb la presentació, Cultura ha fet públic un document de dues pàgines titulat "Situació de la llengua" en què es fa un anàlisi de què ha passat els últims 40 anys amb el català a Catalunya.

El document afirma que "mai com avui hi havia hagut tantes persones capaces d'entendre'l, de parlar-lo, de llegir-lo i d'escriure'l", però també reconeix que hi ha "tendències negatives":

"En comparació amb la gran majoria de les llengües minoritzades del nostre entorn cultural, el català mostra una potència destacada i unes possibilitats de futur envejables."

"Amb tot, malgrat aquests i altres assoliments, nombrosos indicadors assenyalen que encara ens trobem a una distància considerable dels objectius fixats fa quatre dècades."

Les tendències negatives del català

El document detalla alguns dels indicadors que han empitjorat els últims anys:

• El 2018 els més grans de 14 anys que no sabien parlar català eren el 18,8%, i d'aquests, el 5,9% havien nascut a Catalunya, el 41,3% a la resta d'Espanya i el 52,9% a l'estranger.
• Entre el 2003 i el 2018 els majors de 14 anys que tenen el català com a llengua habitual va passar del 46% al 36%, un 10% menys en 15 anys.
• Un retrocés similar hi ha hagut en el mateix període en l'àmbit sanitari: els usuaris que s'hi adrecen en català han passat del 38% al 26%.

• Als treballs escolars, gairebé la meitat d'estudiants fa un ús gairebé nul del català: el 20,7% el fa servir només de vegades, i el 28,4% no el fa servir mai.
• Al sistema judicial el català continua sent residual, i últimament ha retrocedit encara més: el 2020 només el 7,4% de les sentències es van redactar en català.
• I en les principals plataformes de sèries i pel·lícules, ara mateix molt utilitzades, encara és més residual: a Netflix l'oferta en català és del 0,5%, a HBO el 0,1%, a Disney+ el 0,8% i a Amazon Prime Video l'1,3%.

El document, però, és força optimista, i considera "reversibles" aquestes tendències, i posa com a exemple la situació de llengües europees amb demografia similar a la catalana, com el suec o el danès.

També assegura que la normalització del català s'ha fet en algunes èpoques també amb moltes dificultats i obstacles, recordant l'obra de Pompeu Fabra amb el català escrit al primer terç del segle XX.

De moment, el Pacte per la Llengua presentat pel govern ja compta amb el suport del PSC, En Comú Podem i la CUP, a més del que ja tenia dels partits del govern, ERC i Junts.