Primer trasplantament de ronyó d'una donant viva amb VIH a un altre seropositiu

Per primera vegada al món s'ha fet un trasplantament de ronyó amb donant viu portador del VIH, el virus de la sida. El receptor també és seropositiu.

La donant, Nina Martinez, té 35 anys, viu a Atlanta i és consultora de salut, voluntària en recerca clínica i activista per eliminar els estigmes que envolten els portadors del VIH. El donant es vol mantenir en l'anonimat. Tant ell com la donant es troben en bon estat.

L'operació es va fer dilluns al Johns Hopkins Medicine. Per al cirurgià que ha dirigit l'equip multidisciplinari, Dorry Segev, professor de cirurgia a la Facultat de Medicina de la Universitat Johns Hopkins, és un indicador de com ha evolucionat el tractament de la sida:

"Una malaltia que era una sentència de mort als anys 80 s'ha convertit en una de tan controlada que els que viuen amb el VIH poden salvar vides donant un ronyó. És increïble."

Segev i Christine Durand, professora associada de medicina i oncologia, lideren el projecte HOPE in Action, que juga amb la paraula "hope", "esperança", i l'acrònim de HIV Organ Policy Equity. Es tracta d'un esforç per estudiar la viabilitat, seguretat i efectivitat dels trasplantaments entre persones portadores del virus. Un dels seus èxits va ser l'aprovació de la llei HOPE (HOPE Act), el 2015. L'any següent, el mateix equip va fer el primer trasplantament amb un òrgan procedent d'un donant mort seropositiu.

Els estudis mostren que poden ser donants

Fins ara, les persones portadores del VIH no podien donar ronyons, perquè els metges pensaven que el virus feia que el risc de tenir una malaltia en aquest òrgan fos molt elevat. Però la recerca feta per Segev i el seu equip amb més de 40.000 persones portadores va demostrar que els nous fàrmacs antiretrovirals són prou segurs, i que si el VIH està ben controlat, poden donar l'òrgan amb tanta fiabilitat com els que no són seropositius.

La donant, Nina Martinez, va veure un episodi de la desena temporada de la sèrie "Anatomia de Grey", on es feia, a la ficció, un trasplantament com el que s'ha fet ara. Feia mig any que s'havia aprovat la llei HOPE i s'anunciava que el doctor Grey faria el primer trasplantament d'un donant seropositiu a un receptor seropositiu.

Això va fer que s'adonés que legalment era una possibilitat real. I com a activista, pensava que també ajudaria a eliminar l'estigma:

"Vull que la gent canviï el que creuen que saben del VIH. No vull ser l'heroïna de ningú. Vull ser exemple per a algú, la raó perquè algú pensi que pot ser donant."

Al juliol de l'any passat va llegir a Facebook que un amic seu seropositiu necessitava un trasplantament de ronyó. Es va oferir i li van començar a fer proves. Però es tractava d'un procés tan llarg que, mentrestant, el seu amic va morir. Nina va decidir seguir endavant per donar el ronyó a algú altre, com un homenatge al seu amic.

L'any passat, en un article publicat a la revista "American Journal of Transplant", Segev i els seus col·legues mostraven les conclusions de les seves recerques. Afirmaven que els portadors del VIH amb nivells de virus ben controlats i sense historial de diabetis o tensió alta, entre altres condicions, podien ser donats d'òrgans.

Reduir les llistes d'espera

Per a Christine Durand, això és molt positiu, perquè amplia el nombre de donants potencials:

"Si treballem amb tants donants com sigui possible per salvar tantes vides com sigui possible, donem esperança als pacients que necessiten un trasplantament. Cada èxit en un trasplantament escurça la llista d'espera per a tots, sense que importi el seu estatus en relació amb el VIH".

Aquest mes de març hi havia, als Estats Units, unes 113.000 persones a l'espera d'un trasplantament. Uns vint ciutadans moren cada dia sense haver rebut l'òrgan que necessitaven. I els que esperen un ronyó formen la llista d'espera més llarga.